Resultats de la cerca

Pertany a la classe dels fosfats que dóna nom al seu grup, cristallitza en el sistema monoclínic, de lluïssor vítria, de transparent a translúcid, de color verd fosc a clar i groc Fou descobert el 1950 per Arthur Montgomery

Comprèn moltes espècies, unes de tallus en forma d’esquames, unes altres en forma de trompetes, moltes en forma d’arbrets molt ramificats, fràgils en temps sec Les espècies fruticuloses i de color clar són anomenades popularment molsa blanca

Aquestes fibres són brillants, molt flexibles, de color que varia del blanc groguenc al blanc terrós, i tenen un canal interior ple d’aire que les fa trencadisses i molt lleugeres Són emprades per a omplir salvavides, coixins, etc

Com l’alosa, és d’un color terrós, ratllat de negre, i té una petita cresta És un ocell essencialment terrícola que habita sedentàriament a la vora dels boscs, als vessants on hi ha arbres i a les brugueres

Es presenta en forma de cristalls de color groc taronja, que es fonen a 183°C i són insolubles en aigua És emprada com a indicador de pH punt de viratge pH = 8-9 i en la detecció del bor

Els feldespats, generalment de colors grisos, li donen un color fosc D’una densitat de 2,75 a 3 g/cm 3 , representa el terme mitjà entre els pols àcid i bàsic Hom la troba en massisos granítics antics

Les hipocreals Els fongs d’aquest ordre són, en general, saprobiòtics o paràsits de plantes i d’insectes Els ascocarps són peritecis amb ostíol, de consistència tova i de color clar vermell, groc, taronja o rosa Poden estar situats sobre un subicle, o immersos en un estroma Presenten ascs unitunicats, inoperculats, no amiloides, subglobosos o cilíndrics Aquest ordre comprèn dues famílies, però als Països Catalans només hi ha la de les hipocreàcies Hypocreaceae Les hipocreàcies o nectriàcies Els pirenomicets són ascomicets que formen peritecis Reuneixen els ordres de les…

Cristallitza en el sistema monoclínic Es presenta amb un color variable del taronja vermellós al taronja ocre, amb lluïssor vítria i adamantina, i translúcid Fou descobert a Badajoz el 2003 i el seu nom ret homenatge al geòleg Salvador Calderón

És de color falb amb taques blanques Habita a bastant profunditat a la Mediterrània i a l’Atlàntic, i és freqüent als litorals dels Països Catalans, on hom la captura amb arts de ròssec, perquè la carn és molt apreciada

Forma cristalls de color de porpra roig, amb una brillantor metàllica de to verdós Les seves solucions prenen diferents tonalitats del violeta, segons el pH de la dissolució, per la qual cosa és emprat com a indicador en les valoracions complexomètriques