Resultats de la cerca
Es mostren 8059 resultats
La Mañana
Periodisme
Diari en castellà d’àmbit lleidatà.
Fou fundat a Lleida el 20 de desembre de 1938, després d’haver estat ocupada per les tropes de Franco Editat per Prensa del Movimiento fins el 1976, després se'n féu càrrec l’estat fins el 1984, que fou tancat, i reaparegué el 1985 després de comprar la capçalera una empresa formada per empresaris lleidatans Fou l’únic de la comarca del Segrià fins que sortí Diario de Lérida 15 de maig de 1966 Tenia especial cura de la temàtica agrícola, una notable difusió entre la pagesia lleidatana i publicava alguns articles i informacions en català Després de l’elaboració d’un estudi per a…
Sant Pere de Carreu (Abella de la Conca)
Art romànic
La notícia més antiga coneguda d’aquest lloc data del 1050, en què el comte Bernat i la comtessa Estefania venen a l’abat del monestir de Gerri el castell de Sant Romà i la vila de Cherach per la quantitat de 1 000 sous A l’hora de tractar el lloc de Carreu s’ha de tenir en compte l’existència de dos llocs propers amb la mateixa denominació, el present Carreu o les Cases de Carreu del municipi d’Abella de la Conca, i Carreu de Gavarra, situat dins la comarca de l’Alt Urgell, que fan difícil d’escatir la seva correspondència amb la informació que ens ha pervingut Carreu formà part…
Ramon Roca i Sans
Literatura catalana
Escriptor.
Feu estudis d’enginyeria industrial i agronomia a Barcelona, i, a vint anys, anà a l’Argentina, on fou cofundador de L’Aureneta 1870 En retornà el 1880 i fundà a Valls La Pàtria Catalana 1880 i La Veu de la Comarca 1885 Establert a Barcelona el 1886, fou directiu de banca Publicà nombrosos reculls poètics, amb predomini de romanços i romancets històrics, llegendaris i de costums Moneda de fadrí recollida en lo Camp de Tarragona , 1892, que inclou notes lèxiques i de costums populars Breus consells , 1905, quartetes sentencioses, premiat a Caldes de Montbui, i Poesies , a Lectura Popular…
,
Gaietà Viaplana i Cornet
Literatura catalana
Eclesiàstic i escriptor.
Ordenat sacerdot el 1882, fou rector de la parròquia de l’Arboç des del 1897, on dugué a terme la seva tasca pastoral fins que es retirà 1926 a Cardedeu i, finalment, a la seva ciutat natal Impulsà millores a l’edifici de l’església el 1902 feu construir la nova rectoria i impulsà una campanya per a la restauració de l’hospital de Sant Antoni Abat inaugurada el 1911 Publicà el full parroquial Creu i Aixada Feu importants recerques històriques a l’Arboç i altres indrets del Penedès, emprant arxius parroquials i civils, molts dels quals foren destruïts en esclatar la Guerra Civil de 1936-39,…
Castell de Montclar (Agramunt)
Art romànic
Montclar forma un enclavament del terme d’Agramunt dins la comarca de la Noguera La primera noticia històrica del seu castell ós del 1194, any en què Gombau de Ribelles sollicità la confirmació reial de la donació a Ponç de Cabrera del dret reservat en la donació que féu Ponç Ramon de Cervera dels castells d’Artesa, Montsonís, la Foradada i Montclar Al segle XIV el castell era dels Ponts i al segle XVI consta que era dels Guimerà Segurament aquesta família construí l’actual castell el 1635, una espaiosa mansió senyorial El 1686 passà als Despujol, marquesos de Palmerola des del…
Sant Jaume de Mollerussa
Art romànic
El lloc de Mollerussa, capital de la comarca, és conegut des de l’any 1079, en què s’esmenta Mulieruciam entre les afrontacions del terme del castell d’Anglesola La parròquia de Mollerussa va pertànyer durant l’edat mitjana al bisbat de Vic i per això apareix en una relació de parròquies d’aquesta diòcesi de la primera meitat del segle XII L’any 1252 Guillem III d’Anglesola pledejà amb el bisbe de Vic sobre el dret de patronat d’algunes parròquies de la seva senyoria, entre les quals hi havia la de Mollerussa L’any 1595 el papa Climent III, mitjançant una butlla adreçada a l’…
Pau Font i de Rubinat

Pau Font i de Rubinat
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Història
Polític i bibliòfil, fill de Felip Font i Trullàs i cunyat de Francesc Macià.
El 1883, amb Eduard Toda, Ramon Vidiella i altres, creà la primera entitat catalanista de Reus, i el 1886 fundà el diari reusenc Lo Sometent , que també dirigí Membre de la Unió Catalanista, intervingué en la redacció de les Bases de Manresa Nomenat alcalde de Reus 1899-1900 en el període de govern Silvela-Polavieja, fou destituït per la seva actitud independent i, de fet, abandonà la política, encara que després fou senador 1908 Es consagrà a la bibliofília i aplegà una biblioteca d’uns 40 000 volums, especialitzada en llibres de Rosembach, incunables quasi un centenar i obres editades als…
Antoni Cellers i Azcona
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona a l’Academia de San Fernando de Madrid des del 1797, de la qual fou després membre, i a Roma 1803-14 Del 1816 al 1818 dissenyà diversos projectes d’obres públiques a Lleida, entre ells un del canal d’Urgell, els plans del qual foren aprofitats per al traçat definitiu del 1852 El 1817 dirigí uns cursos gratuïts d’arquitectura de la Junta de Comerç de Barcelona, i dos anys més tard inicià les classes regulars Autor del palau neoclàssic d’Alòs i de Dou vers el 1818 de Barcelona —confós sovint amb el que després fou de l’Ateneu Politècnic—,…
Centre d’Estudis Socials d’Osona (CESO)
Historiografia catalana
Entitat fundada el 1984 a Vic i situada a la seu del Patronat d’Estudis Osonencs, així com el Grup de Recerca Folklòrica d’Osona i el Centre d’Investigacions Arqueològiques d’Osona.
El CESO pertany a la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana CCEPC És format per professionals de les ciències socials i té com a objectiu la conservació, el coneixement i la divulgació del patrimoni cultural d’Osona Alhora vol exercir la tasca d’enquadrament i formació dels joves llicenciats i altres interessats Es pretén oferir una divulgació històrica de la comarca amb cursos d’història, publicacions de llibres i xerrades sobre temes d’actualitat nacionals i internacionals S’han establert convenis de collaboració amb la Universitat de Vic, per a l’organització i coordinació de…
Centre Excursionista de Banyoles

El Centre Excursionista de Banyoles organitza cada any l'aplec de Sant Aniol d'Aguja
Quim Oliver
Excursionisme
Club excursionista de Banyoles.
Fundant el 1953, aglutinà les activitats muntanyistes que havia iniciat en la dècada de 1930 el Centre Excursionista Banyolí, posteriorment anomenat Marca Piu La primera excursió destacada fou al pic de l'Aneto 1952, tot i que habitualment les excursions es limitaven a la comarca Amb molta activitat cultural, als seus inicis tingué més de mil socis Domà suport a activitats diverses, com a la Penya Motorista 1954, la secció d'esquí de pista 1960 o la secció d'hoquei sobre patins 1963 El 1957 inaugurà el refugi de Sant Aniol d'Aguja i el 1975 obrí el refugi de Can Camós Durant més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina