Resultats de la cerca
Es mostren 7627 resultats
Alfredo Pérez Rubalcaba

Alfredo Pérez Rubalcaba
© The Council of the European Union
Política
Polític càntabre.
Llicenciat en ciències químiques per la Universitat Complutense, es doctorà el 1978, i posteriorment fou professor de química orgànica en aquesta universitat, amb estades a les de Constança Alemanya i Montpeller S’especialitzà en l’estudi dels mecanismes de reacció, sobre els quals publicà diversos treballs Membre del PSOE des del 1974, milità en la Federació Socialista Madrilenya El 1997 fou elegit membre de l’executiva i secretari de comunicació del partit L’any 2000 fou elegit membre del comitè federal Fou diputat des del 1982 i ocupà successivament els càrrecs de director del Gabinet…
Sant Climent de Torogó

Església de Sant Climent de Torogó
© CIC-Moià
Priorat
Antic priorat benedictí, filial del monestir d’Alaó, situat al llogaret de Torogó, al municipi de Tremp (Pallars Jussà).
És un temple d’origen romànic, modificat, amb una nau i absis sobrealçat i campanar de paret posterior Entre els anys 838 i 846 els abats d’Alaó adquiriren terres i l’església de Sant Climent, situades a la villa rural de Torogó del castell d’Orrit El 974 ja es feren donacions a l’església de Sant Climent, on el 984 hi havia una comunitat, filial d’Alaó, regida pel prior Cometal Les notícies sobre el priorat es perden al segle següent continuà com a simple propietat d’Alaó
Santa Margarida de Claramunt
Església
Ermita del municipi de la Pobla de Claramunt (Anoia), dins el recinte del castell.
Aquesta edificació fou construïda el 1303, adossada al mur sud de l'església de Santa Maria del Castell de Claramunt El 1463, el castell i l'església, amb tres naus i tres absis, les restes de la qual encara es conserven, foren destruïts en el marc de la guerra civil de Joan II Acabada la guerra es reconstruïren el castell i la capella de Santa Margarida, la qual continuà com a parroquial del lloc fins al 1603 El primer de maig, s'hi celebra l'aplec de la Santa Creu o del Castell
Terranova

El parc nacional de Gros Morne, a Terranova
VisitGrosMorne (CC BY-NC-ND 2.0)
Illa
Illa del Canadà, a l’oceà Atlàntic, a l’entrada del golf de Sant Llorenç, separada de la península del Labrador per l’estret de Belle Isle, al N, i de l’illa de Cap Bretó (Nova Escòcia) per l’estret de Cabot, al SW.
És formada per un altiplà ondulat d’altitud moderada, que arriba a 700 m a les Long Range Mountains, vora el litoral occidental, mentre que la part oriental és més baixa La major part de l’illa és composta de roques precambrianes, bàsicament arcaiques Els Barren Grounds tundra ocupen les altures de la petita península del Nord, el centre-sud i una franja litoral gairebé contínua Forma part de la província del mateix nom Terranova, la població de la qual habita en més de les dues terceres parts a l’illa
comanda d’Ascó
Història
Antiga comanda de l’orde del Temple que tenia com a centre el castell d’Ascó (Ribera d’Ebre).
Els templers reberen l’any 1153, del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, béns a Ascó El rei Alfons I els empenyorà el castell d’Ascó l’any 1167, i per fi Pere I, l’any 1210, els cedí tots els drets que tenia a l’esmentat lloc La comanda era ja organitzada l’any 1197 La veïna comanda de Riba-roja, de curta durada, depengué, de fet, d’Ascó Dissolt l’orde del Temple 1312, Ascó continuà com a comanda hospitalera, dependent de la castellania d’Amposta Tingué comanador titular fins el 1780
Edirne
Ciutat
Capital de l’il homònim, a la Tràcia, Turquia, situada a la confluència del Marica i el Tundža.
Centre comercial i manufacturer producció de seda i cotó Anomenada antigament Adrianòpolis, del nom del seu fundador, l’emperador Adrià, serví de defensa bizantina contra les invasions dels gots i dels búlgars El 1205 fou sotmesa a la sobirania veneciana El soldà turc Murat I la conquerí 1362, i continuà en poder turc fins a la caiguda de Constantinoble Després de diverses ocupacions, passà als búlgars amb la primera guerra balcànica El 1913 tornà als turcs, el 1920 passà a Grècia, i el 1922 retornà definitivament a Turquia
cap des Llibrell
Cap elevat i escarpat del municipi de Santa Eulària del Riu (Eivissa), situat al centre de la costa est d’Eivissa, que s’avança des del puig des Castellar (181 m alt.), al S de cala Llonga.
Al punt més alt 215 m, també conegut com a Puig de ses Torretes, hi ha les restes d’un santuari constituït per un edifici rectangular d’uns 18 m per 23 m, dotat d’una gran cisterna Després d’una fase inicial al s II aC poc coneguda, el santuari fou reocupat i ampliat al principi del s I dC i continuà en ús fins al s II dC Una mica més avall hi ha les restes d’un poblat del bronze antic 2000-1400 aC format per petites cabanes ellíptiques
El PNB abandona el Partit Popular Europeu
El president del PNB, Xabier Arzalluz, anuncia que els diputats d’aquest partit al Parlament Europeu deixaran de formar part del grup del Partit Popular Europeu i s’integraran al grup Els Verds-Aliança Lliure Europea El PNB pren la decisió després de constatar un gir a la dreta del PPE i per l’actitud del president d’aquesta formació, Wilfried Maertens, que en les darreres eleccions basques va prendre partit en favor del PP i, per tant, contra el PNB Unió Democràtica de Catalunya no segueix el PNB i continua formant part del PPE
tràfic de blanques
Sociologia
Comerç efectuat amb dones, que hom destina a la prostitució.
Normalment hom les trasllada a un altre país aprofitant situacions de necessitat, més o menys extrema, o utilitzant falsedats, amenaces i fins i tot violència A partir del segle XIX es produïren nombroses iniciatives per evitar aquest comerç, com ara la creació de lligues i associacions i la celebració de congressos internacionals Finalment, el 1949 les Nacions Unides aprovaren un conveni per a la repressió del tràfic de blanques i d’éssers humans Tanmateix, malgrat les prohibicions, aquest tràfic continua força actiu, i l’erradicació va íntimament relacionada amb el problema de…
ruïnes
Art
Restes d’un o més edificis arruïnats.
L’amor per les ruïnes aparegué ja en el Renaixement i continuà durant el s XVII Però és a la segona part del s XVIII, arran de les descobertes d’Herculà 1738 i Pompeia 1748, de les posteriors de Paestum, Agrigent i Segesta i dels escrits teòrics de JJWinckelmann, que les ruïnes adquiriren un lloc important en l’art, tant clàssic com gòtic, inclòs sempre dins el paisatge, tant en la pintura com en els jardins a l’anglesa, com a manifestació de la nostàlgia del passat, pròpia del preromanticisme
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina