Resultats de la cerca

Pivot, després de dues temporades al Fórum de Valladolid 1983-85, en les quals fou el màxim rebotador de la Lliga ACB, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1985-92 La primera temporada, en no tenir encara la nacionalitat espanyola, inicialment només jugà la competició europea, però finalment va disputar els últims partits de l’ACB i el play-off pel títol Amb el Barça aconseguí la Recopa d’Europa 1986, la Copa Korac 1987, quatre Lligues 1987-90, tres Copes del Rei 1987, 1988, 1991 i la Copa Príncep d’Astúries 1988 Com a entrenador del FC Barcelona fou entrenador ajudant d’Aíto García Reneses en el…

Es formà al Club Deportiu Mataró, i s’incorporà al Futbol Club Barcelona després de destacar en la posició de base Amb el primer equip del Barça 1985-89 guanyà tres Lligues 1987, 1988, 1989, dues Copes del Rei 1987, 1988, una Copa Príncep d’Astúries 1988, una Recopa d’Europa 1986 i una Copa Korac 1987 Posteriorment, jugà al Bàsquet Manresa 1989-90, al CB Murcia 1990-91, 1995-96, de nou al FC Barcelona 1991-92, al CB Llíria 1992-93, al CB Cáceres 1993-95, al CB Fuenlabrada Baloncesto 1996-97, a la Unió Esportiva Mataró i al Melilla Baloncesto 1997-98 i a la Unió Esportiva Montgat 1998-99…

Migcampista, ingressà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona 2005-06 i, encara com a jugador del segon equip, debutà a la Lliga amb el primer equip al maig del 2009 La temporada 2011-12 passà a formar part de la primera plantilla Guanyà una Lliga de Campions 2011, quatre Lligues 2009, 2010, 2011, 2013, una Copa del Rei 2012 i un Mundial de clubs 2011 A l’estiu del 2013 fitxà pel Bayern de Munic, equip amb el qual guanyà la Supercopa d’Europa i el Mundial de clubs 2013, i la Lliga 2014 i la Copa 2014 alemanyes Internacional per Espanya, el 2011 es proclamà campió de l’Eurocopa…

Fill del també futbolista Andreu Bosch i Girona , s’inicià com a professional a l’Espanya Industrial, filial del Futbol Club Barcelona , en el primer equip del qual debutà la temporada 1951-52 Durant els anys com a jugador del club, fins la temporada 1957-58, guanyà dos campionats de Lliga 1952, 1953, tres Copes 1952, 1953, 1957, dues Copes Eva Duarte 1952, 1953, una Copa Llatina 1952 i una Copa de Fires 1958 Posteriorment jugà amb el Betis Balompié de Sevilla 1958-65, amb l’Elx 1965-66 i amb la Unió Esportiva de Sants 1966-67 Jugà un total de 276 partits a primera divisió i marcà 29 gols…

Extrem dret, es formà a les categories inferiors del FC Barcelona Jugà al Barcelona Atlètic i debutà oficialment amb el primer equip blaugrana en el partit de la vaga de la Lliga 1984-85 Continuà amb el filial i actuà de manera esporàdica en el primer equip fins que en l’edició 1987-88 hi ingressà de ple Disputà 23 partits 14 oficials amb el Barça i marcà 4 gols Fou campió de la Copa del Rei 1988 i de la Copa de la Lliga 1986 Després jugà a l’Oviedo, el Figueres 1989-90, el Llevant 1990-91, l’Àvila 1991-92, el Cacereño 1992-93, el Tremp 1993-94 i l’Osca 1994-96, equip en el qual es retirà com…

Es formà al CP Voltregà, amb el qual debutà a la màxima categoria el 2002 Fitxà pel CHP Blanes 2008-11, amb el qual fou subcampió de la Copa de la CERS 2010, el 2011 passà a l’Igualada HC i el 2012 al Lloret Jugà de nou al CP Voltregà estiu del 2013-17 Al juliol del 2017 deixà de ser jugador del CP Voltregà, però continuà vinculat a l’entitat com a coordinador i entrenador de l’hoquei base Des del 2017 jugà al CP Taradell fins el 2022, quan es retirà Fou internacional amb la selecció de Catalunya, amb la qual guanyà la Blanes Golden Cup 2011, i amb l’espanyola, amb la qual fou subcampió de la…

Formada al Reial Club de Tennis Barcelona, entrà al món de la competició sota el guiatge del tècnic holandès Eric van Harpen Fou campiona d’Espanya el 1988 en individuals i en dobles juntament amb AM Segura En el seu palmarès, hi consten trenta-tres títols individuals de la Women’s Tennis Association WTA En torneigs de Grand Slam fou campiona individual de Wimbledon 1994 -- la primera tennista espanyola que guanyà el torneig de Wimbledon, vencent a la final Martina Navratilova-- i finalista de l’Obert d’Austràlia 1998 i el Roland Garros 2000 També destaca la victòria durant quatre anys…

L’any 2003 s’incorporà al Santos, on jugà en les categories juvenils Del 2009 al 2013 jugà en el primer equip en posició de davanter, i aviat destacà per la seva velocitat i capacitat golejadora Amb el Santos guanyà el Campionat de São Paulo tres anys consecutius 2010, 2011, 2012, la Copa del Brasil 2010, la Copa Libertadores 2011, la Recopa Sud-americana 2012 i la Copa Confederacions 2013  El maig del 2013 signà un contracte amb el Futbol Club Barcelona  per cinc temporades i amb aquest equip guanyà una Supercopa d’Espanya 2013, dos Campionats de Lliga 2014, 2015, tres Copes del Rei 2014,…

En la seva fundació hi tingueren un gran protagonisme els germans Joan i Carles Padrós nascuts, respectivament, el 1869 i el 1870 a Sarrià, Barcelona, fills d’una família de comerciants catalans del tèxtil que s’installà a Madrid el 1876 Ambdós impulsaren el club juntament amb un tercer soci, Julián Palacios, li donaren suport econòmic i obtingueren el favor del nou rei Alfons XIII, en honor del qual crearen el Concurso Madrid, antecedent de l’actual Copa del Rey, el mateix any de la coronació del monarca i de la fundació del club Joan Padrós en fou el primer president 1902-04 i el succeí en…

Fitxat pel Real Madrid B 1996, la temporada 1997-98, amb només setze anys, aquest equip el cedí al Leganés, i el 1998 fou el jugador més jove del Mundial de França Després fou cedit a l’Espanyol 1998-99, però fou en el Mallorca 2000-04, equip en el qual esdevingué el màxim golejador de Lliga de la història del club 54 gols, que es destacà com un dels millors jugadors de la temporada L’estiu del 2004 signà pel Futbol Club Barcelona , després de llargues negociacions amb el Mallorca i el Real Madrid, que tenia la meitat dels seus drets En el Barça fou decisiu en la consecució dels títols dels…