Resultats de la cerca

D’una banda, hi figuraven les terres o edificis que pertanyien al sobirà com a un gran senyor més, bé per herència, bé per conquesta de l’altra hi figuraven totes les rendes derivades de les funcions públiques que exercia contribucions ordinàries de caràcter local quèsties, toltes, forces, cenes i albergues, imposts ordinaris sobre la circulació de bens lleudes, peatges, etc, sobre el consum local drets de la farina, del pa, del vi, de la carn, etc, tributs de les comunitats jueves i sarraïnes, rendes derivades de l’administració de la justícia multes, composicions, etc, censos i altres drets…

Fill d’un comerciant de llibres, Cristòbal Branchat, el contacte quotidià amb la lletra impresa feu que, des de molt jove, mostrés afició per la lectura i l’estudi Després de cursar estudis a la Universitat de València, on es graduà com a mestre en arts i, després, en lleis, s’incorporà al Collegi d’Advocats de la ciutat El 1776 fou nomenat assessor del Reial Patrimoni del Regne de València, càrrec dependent de la Intendència de València des del qual desenvolupà una important tasca en la recuperació dels drets patrimonials Posteriorment, ocupà el càrrec d’oïdor de la Reial Audiència…

El terme s’estén a la vall mitjana del Palància, des del barranc de Medilla afluent, per la dreta, del riu, i límit occidental del terme fins a la font d’El Baño Navaixes al SW comprèn una extensa zona muntanyosa, que culmina als cims de Llustre 1 027 m alt, El Frontón 1 024 m, La Herbosana 951 m, Alto Gafero 919, Alto Villar 873, El Cerro Gordo 904 i La Muela 854 al NE, on limita amb la rambla de Peñarroya, afluent, per la dreta, de la ramba de Gaibiel, munta fins a 622, a la serra del Sabinar, contrafort meridional de la serra d’Espadà el sector central, el més planer, és constituït per la…

Els escorredors d’aquesta séquia formen l’anomenat riu de Corbera , el qual desguassa a mar a través de l’estany Gran o estany de Corbera , al sud de Cullera Una gran part del terme és situada en aquesta plana i en el limitat raiguer de la serra La zona muntanyosa no conreada pins i matollar ocupa unes 500 ha L’agricultura és gairebé exclusivament de regadiu 1 340 ha, de les quals 837 aprofiten l’aigua del subsol, i 503, de la séquia El secà es limita a 100 ha El conreu dominant, base de l’economia, és el taronger 774 ha, a la zona de contacte entre la plana i la muntanya, de llarga tradició…

Aquest el concedí al seu fill el príncep Boemond I d’Antioquia vers el 1089, a qui succeí el seu, Boemond II d’Antioquia El 1127 fou ocupat pel duc Robert II de Pulla-Calàbria, que esdevingué rei de Sicília, i els successors el tingueren fins el 1198, que passà al comte Robert de Lecce i el 1200 al comte Gualter III de Brienne, intitulat rei de Sicília pel seu matrimoni amb Maria, comtessa de Lecce i germana del darrer rei normand, Guillem III Incorporat a la corona siciliana de nou amb els Hohenstaufen, fou portat el títol per Manfred I 1240 abans d’esdevenir rei Durant el…

En morir, sense fills 1242, el seu rebesnet Thomas de Beaumont, sisè comte, el títol passà al seu cunyat —casat amb una germana— John du Plessis mort el 1263, i després a un cosí llunyà, William Mauduit mort el 1268, que fou heretat per un fill de la seva germana, William de Beauchamp mort el 1298, que fou el novè comte i rebesavi de Richard Beauchamp mort el 1439, tretzè comte, un dels terratinents anglesos més importants i fidel dels reis Enric IV i Enric V, el darrer dels quals li donà el comtat d’Aumale 1419 Fou gendre seu el setzè comte, Richard Neville mort el 1471, comte de Salisbury,…

L’antic terme, bàsicament agrícola cereals i llegums i de població en bona part disseminada, que comprenia la caseria del Junyent, s’ha convertit en àrea d’expansió urbana i industrial de Granollers i actualment té urbanitzada o edificada la quasi totalitat del territori El nucli primitiu és centrat per l’església parroquial de Sant Julià, consagrada el 1103 El lloc és esmentat ja el 955, i l’antic castell de Palou fou propietat de l’orde dels templers A la fi del s XIV passà sota la jurisdicció de la corona

Té planta rectangular, pati emporxat classicitzant, quatre façanes de pedra i estuc decorades amb pilastres i columnes d’estuc negre adossades al mur la cornisa, de marbre blanc, amb uns grans gerros decoratius, corona el conjunt, que té un cert aire encara rococó L’interior conserva diverses sales decorades amb pintures allusives al comerç barceloní i temes mitològics o relatius a Don Quixot les de la sala d’actes, obra de Pere Pau Muntanya, són una glorificació de Carles III d’Espanya El 1902 esdevingué seu del govern civil de la província

És un centre agrícola cereals, fruites i industrial sabó, indústries químiques, alimentació, situat a la regió de la Terra de Lavoro Fou centre del comtat d’Aversa , la primera possessió dels normands a Itàlia, creat el 1030 pel comte Sergi IV de Nàpols, a favor del cavaller Rainulf Drengot El 1062 formà part del principat de Càpua El 1156, fou incorporat a la corona El 1445 Alfons el Magnànim atorgà el comtat d’Aversa a Nicolau de Pròixida, però fou venut pel seu fill Joan Francesc Aversa fou sovint residència dels Anjou

Centre agrícola i comercial d’una fèrtil àrea muntanyosa, és, a més, un nucli industrial teixits, maquinària, ciment i nus de comunicacions carreteres, ferrocarril Fundada cap al 1254 per l’emperador Frederic II L’Aquila esdevingué al s XV, gràcies a la seva indústria i al seu comerç, la ciutat més important del regne, després de Nàpols També fou, després de Nàpols, el taller monetari més important de la corona catalanoaragonesa Passats els terratrèmols del s XVII la ciutat anà declinant Durant la Segona Guerra Mundial 1943-44 fou molt bombardejada