Resultats de la cerca
Es mostren 1886 resultats
recorregut de tir
Esports de tir
Disciplina de tir de precisió consistent a disparar, amb una arma curta, contra blancs fixos o mòbils des de diferents posicions situades al llarg d’un circuit que el tirador desconeix abans de començar la competició.
pèl de boc
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 20 a 60 cm d’alçària, d’arrel fibrosa, de fulles estretes i enrotllades, de lígula curta, de panícula estreta, de glumes desiguals i de lemmes arestats.
Creix en pradells d’anuals, sobre sòls silicis
isoetàcies
Botànica
Família d’isoetals integrada per plantes herbàcies, hidròfiles o aquàtiques, de tija molt curta, sovint disciforme, proveïda inferiorment d’apèndixs radiciformes fasciculats, i coronada per una roseta de fulles subulades o linears, ligulades i de base embeinadora.
Els esporangis són situats a la base de les fulles, sota les lígules, en criptes recobertes d’un indusi n'hi ha de dos tipus macrosporangis i microsporangis Actualment n'hi ha dos gèneres l’isòet Isoetes sp , cosmopolita, i Stylites , amb dues espècies dels Andes peruans
hemicel·lulosa
Química
Cadascun dels polisacàrids de cadena curta, derivats d’hexoses i de pentoses, que formen part, juntament amb la cel·lulosa, de les parets de les cèl·lules dels vegetals superiors i constitueixen les substàncies de reserva i de creixement.
Són insolubles en aigua i solubles en àlcalis diluïts del 4% al 5% Fàcilment hidrolitzables pels àcids, donen sucres diferents de la glucosa, principalment mannosa i xilulosa, i tenen menys resistència química i mecànica que la cellulosa
xampinyó
Conreu de xampinyons
© Fototeca.cat
Micologia
Alimentació
Bolet de la família de les agaricàcies, de 5 a 10 cm d’alt, de capell carnós, bombat, blanquinós, amb làmines primerament rosades i finalment d’un bru fosc, i de cama curta, amb un anell membranós.
Fa una olor agradable i característica És gairebé l’únic bolet cultivable Hom el conrea en caves, sobre fems La composició dels xampinyons per cada 100 g és de 4 g de proteïnes, 0,15-0,25 g de lípids i 2,8-3,3 g de glúcids 0,8-1 de fibra, i produeixen 26 calories Contenen vitamines i minerals Hom els consumeix frescs, secs o en conserva, generalment per a acompanyar ous, peix, pollastre, carn, etc
suslic europeu
Suslic europeu
(CC0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels rosegadors de la família dels esciúrids semblant a l’esquirol, però una mica més petit, amb el cap semblant al de la marmota, la cua curta i taques dorsals blanques molt evidents.
Habita a l’estepa russa, on excava grans galeries, i s’alimenta de vegetals i petits animals, com ara insectes
Els salmoniformes: salmons, truites i afins
Àrea de distribució de la tenca Tinca tinca , en morat, el silur Silurus glanis , en verd, i el lucioperca o sandra Stizostedion lucioperca , en ratllat i la perca Perca fluviatilis , en taronja que tenen àrees coincidents als Països Catalans Carto-Tec, original dels autors Des del punt de vista sistemàtic l’ordre dels salmoniformes ha experimentat canvis molt notables durant els darrers anys d’ésser un grup amb un nombre de famílies i d’espècies considerable, a partir dels treballs de DE Rosen 1973 i de WL Fink i SH Weitzman 1982 ha passat a tenir tres ordres més els estomiformes, els…
linters
Indústria tèxtil
Fibra de cotó molt curta que hom arrenca de les llavors mitjançant la màquina Linter-Gin i que és aprofitada per a obtenir derivats químics de la cel·lulosa, per a cotó hidròfil i en la fabricació de paper.
mostassa
Detall de les fulles i de les flors de la mostassa
(CC0)
Gastronomia
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles lirades o pinnatipartides, de flors grogues disposades en raïm i de fruits en síliqua curta proveïda d’un llarg bec.
Creix en camps i en erms Les llavors, d’un groc pàllid, tenen propietats revulsives i són utilitzades com a espècia en nombroses preparacions culinàries, com la salsa de mostassa Grans de mostassa blanca © MPG
rinolòfids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters caracteritzats pel fet de tenir el musell proveït de 3 apèndixs foliacis, orelles sense antena o trague, cua curta i ales plegades en posició de repòs al voltant del cos.
Els tres apèndixs són una vora davantera horitzontal en forma de ferradura, una altra de vertical, en forma de sella, i una làmina vertical i posterior en forma d’escalpel Inclou unes 90 espècies, que habiten en grutes i cavernes, de costums gregaris, distribuïdes per les regions tropicals, subtropicals i temperades d’Europa, Àsia, Àfrica i Austràlia, repartides en 11 gèneres Als Països Catalans són comunes les espècies del gènere Rhinolophus , com la ratapinyada gran de ferradura Rhferrum-equinum , la ratapinyada petita de ferradura Rhhipposideros i la ratapinyada mitjana de ferradura…