Resultats de la cerca

Capella rural documentada des del 1511, però que existia de molt abans, perquè el cognom Santromà ja apareix des del 1280 al terme de Buixalleu Es troba a poca distància vers al nord-est de l’església parroquial de Sant Feliu Avui dia es coneix el seu emplaçament original en unes ruïnes conegudes com Sant Romà vell, per a distingir-les de Sant Romà nou, una moderna capella feta fa poques dècades

Antiga església parroquial del poble de Vilanova de l’Aguda, coneguda també amb el nom de l’església del Roser Avui en dia només en resta el campanar de planta quadrada, embegut en part per les estructures dels habitatges actuals No es tenen notícies històriques sobre aquesta església anteriors al 1300 Tanmateix, no es pot descartar que tingui el seu origen als segles XII o XIII, quan sorgí la vila nova de l’Aguda

Fundat al novembre del 1996 Forma part de la Fundació Llars de l’Amistat Cheshire, juntament amb les llars d’atenció 24 hores i els diferents centres de dia de la fundació Inclou esportistes amb paràlisi cerebral i amb diferents discapacitats físiques Practica atletisme, boccia, ciclisme, eslàlom i hípica, i promociona activitats esportives de lleure Participa en campionats interns i en campionats d’àmbit català i estatal en les especialitats de boccia, atletisme i eslàlom

Organitzada per la federació catalana, comprèn les anomenades Grans Clàssiques, les principals competicions d’un dia del calendari ciclista català, entre les quals hi ha el Premi Inauguració, el Gran Premi Vila de Piera, el Trofeu Abelardo Trenzano, el Trofeu Joan Soler, el Campionat de Sabadell i el Gran Premi Festes d’Olot, entre d’altres En el seu palmarès destaquen ciclistes com Sergi Escobar, Javier Líndez, Eduard Gonzalo, Joan Font i Xavi Tondo

Al principi dels anys seixanta entrà a la junta directiva de la Federació Catalana de Patinatge En fou vicepresident i al gener del 1971 es convertí en el president després de la dimissió de Carles Becerra, i es mantingué en el càrrec fins el dia de la seva mort En la seva memòria, la Federació Catalana creà el 1975 el Trofeu Santiago Pagès, que se celebrà fins al final dels anys vuitanta

Lluità a la Primera Guerra Mundial General 1939, participà en les campanyes de Polònia 1939 i França 1940, com a cap d’estat major de Reichenau Destinat a la de Rússia 1941, el 1942 atacà Stalingrad encerclat pels russos, hi resistí fins el 31 de gener de 1943 —el mateix dia Hitler el nomenà mariscal— Testimoni al procés de Nuremberg, el 1953 fou alliberat pels russos i s’establí a l’Alemanya oriental

Inicià la seva carrera a València des de les pàgines del diari El Radical i passà tot seguit a Barcelona on collaborà, entre d’altres, a L’Esquella de la Torratxa , i dirigí El Día Gráfico i La Noche Exiliat a Perpinyà el 1939, escriví Cuarenta años de Barcelona 1890-1930 1944 i Biografía del Paralelo 1945, en collaboració amb Rafael Moragas i Maseras i utilitzant el pseudònim comú de Luis Cabañas Guevara

Una proporció de persones fumadores, probablement al voltant del 10%, són incapaces d’abandonar l’hàbit de fumar individualment, malgrat estar motivades per a fer-ho Generalment, es tracta de persones amb un hàbit tabàquic molt arrelat, que fumen més d’un paquet al dia, des de fa més de 10 anys En aquests casos, pot ésser necessari de recórrer a un ajut professional especialitzat a superar la dependència psicològica i física del tabac

Residí a Segòvia Escriví un Decir sobre el amor, influït per Dant, i composicions de caràcter moral i satíric Decires contra la pobreza, Del día de Juicio, Siete pecados mortales, Discursos de los doce estados del mundo La inquisició censurà Los siete salmos penitenciales, una de les seves obres millors També és autor de La gaya de Segovia o Silva copiosísima de consonantes para alivio de trovadores, imitació del Llibre de concordances de Jaume Marc

Visqué a les Filipines i a Libèria Havent-se traslladat a Mallorca vers el 1920, exercí la crítica d’art, avantguardista i antiacadèmica, a “El Día” i “La Nostra Terra” Collaborà a “La Voz de Sóller”, “La Libertad” i “La Vanguardia”, de la qual fou corresponsal a Suècia Republicà d’esquerres, s’exilià definitivament a la fi de la guerra civil de 1936-39 Traduí al suec nombroses obres de la literatura castellana