Resultats de la cerca
Es mostren 2887 resultats
Manuel Montoya Fernández

Manuel Montoya Fernández
ARXIU M.MONTOYA
Handbol
Entrenador d’handbol.
S’inicià en el Collegi Pare Manyanet de Barcelona i el Club Balonmano Granollers 1988-92 Es feu càrrec del primer equip del Granollers 1992-97, amb el qual obtingué la Copa Asobal 1994 i dues Copes EHF 1995, 1996 Dirigí el Pilotes Posada Academia Octavio 1997-98, l’Adrianenc 1998-2000 i novament el Granollers 2002-07 Parallelament, fou seleccionador català masculí des del 2004 i segon entrenador de la selecció espanyola des del 2010, amb la qual ha participat en tres edicions dels Campionats del Món i dues d’Europa i en els Jocs Olímpics de Londres 2012 Guanyà la medalla d’or en…
José Manuel Olivan Meliz
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
S’inicià el 1982 amb la Copa del Món de futbol d’Espanya Treballà com a locutor a Ràdio Miramar i Ràdio Nova-Ràdio Sabadell Posteriorment entrà com a cap d’esports a COPE Barcelona abans de ser redactor en cap d’esports a Onda Cero Barcelona Des del 2004 ocupa el càrrec de director editorial a Radio Marca Barcelona Cobrí els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, diverses Copes d’Europa de futbol i les grans curses ciclistes deu edicions del Tour de França, vuit del Giro d’Itàlia i dotze de la Vuelta a Espanya Des del 2004 dirigeix el programa Marca Ciclisme També collaborà en el…
Joaquim Espósito Bidart
Altres esports de pilota o bola
Jugador i dirigent esportiu vinculat al tamborí.
Com a jugador defensà la samarreta del Club Esportiu INEF Barcelona 2006-10, període en el qual disputà totes les edicions de la Copa d’Europa El 2010 participà en la fundació del Barcelona Tamborí Club, esdevenint-ne jugador En el seu palmarès destaca la medalla de bronze per equips aconseguida en la Copa d’Europa 2008, el Torneig Internacional de Poussan França, 2009, el Torneig Internacional Tambeach Catalunya 2010, en el qual guanyà les categories de parelles masculina i mixta, i les dues Lligues Catalanes 2010, 2011 conquerides amb el seu nou club Formà part de la selecció…
Eudald Serra i Buixó
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Després de cursar la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, ingressà al seminari el 1903 Fou ordenat de sacerdot el 1906, i el 1909 fundà la revista mensual per a nens La Veu de l’Àngel de la Guarda El 1913 es feu responsable de Lo Missatger del Sagrat Cor de Jesús , fundat per Sardà i Salvany el 1893, i creà la Biblioteca Foment de Pietat Catalana, nucli de l’obra que el 1916 es convertí en Foment de Pietat Catalana Ajudat eficaçment per Ignasi Casanovas i per altres collaboradors, feu una obra important de divulgació de llibres religiosos en català i acollí diverses revistes…
,
Joan Salvador i Riera
Botànica
Literatura catalana
Botànic, farmacèutic i escriptor.
Fill gran de Jaume Salvador i Pedrol i germà de Josep Salvador A Montpeller, fou deixeble de Magnol, i, a París, de Tournefort Viatjà per Itàlia Acompanyà A de Jussieu en un viatge botànic, ple d’incidències, per la península Ibèrica, i n’escriví el dietari de ruta, inèdit fins a l’edició de R Folch i Guillén 1972 Es publicà amb el títol Joan Salvador Viatge d’Espanya i Portugal 1716- 1717 Fou el millor collaborador del seu pare ho fou també de Boerhaave i Petiver, i tingué fama internacional d’expert botànic Es perderen dos manuscrits seus un catàleg de plantes del seu herbari i un de…
,
Aurelio Roncaglia
Lingüística i sociolingüística
Romanista italià.
Catedràtic de la Universitat La Sapienza de Roma, després d’haver-ho estat a les de Trieste i Pavia Publicà nombrosos estudis sobre tots els àmbits de la filologia romànica, entre els quals edicions crítiques Teseida de Boccaccio, 1941 Chanson de Roland , 1947 etc, crestomaties Poesie d’amore spagnole , 1963 Antologia delle letterature d’oc i d’oïl , 1973 etc, manuals La lingua dei trovatori , 1965 La lingua d’oïl , 1971 etc, síntesis històriques i, sobretot, assaigs de crítica textual i interpretativa, història de la versificació i altres treballs i d’erudició Fou membre de…
Jordi Costilla
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor castellà establert a València (1502-32).
Aprengué l’ofici a Barcelona amb l’impressor Diego de Gumiel i, quan aquest se n'anà a Valladolid 1502, s’establí a València El 1510 imprimí la versió de Narcís Vinyoles Suma de todas las crónicas , una de les primeres edicions en llengua castellana a València Seguiren, entre altres, les impressions dels actes de les corts de Montsó del 1510 1511, Lo quart del Cartoixà 1514, versió de Roís de Corella, el Flos Sanctorum 1514, profusament illustrat, la Vita Christi , d’Isabel de Villena 1514, la segona edició del Cancionero general 1514 i el Libro del juego de las suertes 1515,…
Eusebi Isern i Dalmau
Literatura catalana
Història del dret
Advocat i escriptor.
Collaborà a les revistes El Camí , La Revista i La Publicitat i fundà i dirigí la revista Ofrena D’arrel empordanesa, la seva prosa és rica i plàstica La temàtica gira a l’entorn del paisatge i els records elegíacs Publicà les narracions Sol de posta 1918, Solada de contes 1921 —sis contes publicats inicialment a La Publicidad amb un pròleg de Salvador Albert— i, el 1922, edità Fragments de judicis crítics de les primeres edicions de “Sol de posta” i de “Solada de contes” Seguí la publicació de Tres rondalles de poble 1925 i El bes a la mà 1979 Com a poeta publicà À l’…
,
Joaquim Ayné i Rabell
Periodisme
Literatura catalana
Teatre
Dramaturg, poeta i periodista.
Collaborà en periòdics de Barcelona, Reus i Sabadell Fundà i finançà el setmanari illustrat Catalunya Artística 1900-02 i 1904-05, una revista vinculada al modernisme que complementa els interessos dels lectors de premsa illustrada amb les novetats procedents de la modernitat europea També fou responsable de publicacions periòdiques com El Artesano o Catalunya Literària i codirigí les edicions Gost Aplegà els seus poemes als volums Branquillons 1886 i Notes de llum i color 1931 Escriví peces teatrals, la major part en un acte, algunes de to patriòtic —com el monòleg en vers L’…
,
John Armstrong
Història
Militar
Enginyer militar anglès.
El 1738 fou destinat a Menorca —aleshores sota domini britànic—, on en poc temps es familiaritzà amb la llengua del país i, interessat per l’illa, després de documentar-se directament, escriví en forma epistolar, del 1740 al 1742, l’obra The History of the Island of Minorca , primer estudi local menorquí d’història amb consideracions geogràfiques, de flora i de fauna, i del caràcter dels illencs A més de les dues edicions angleses 1752 i 1756 n'hi ha traduccions a l’alemany 1754, al francès 1769 i al castellà Madrid 1781, Maó 1930 També és autor d’un mapa, primer intent científic…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina