Resultats de la cerca
Es mostren 3565 resultats
Gramàtica de la llengua catalana
Gramàtica normativa de la llengua catalana elaborada i publicada per l’Institut d’Estudis Catalans.
Presentada el 23 de novembre de 2016, constitueix la gramàtica oficial de l’IEC i es reclama continuadora de la Gramàtica catalana de 1918 de Pompeu Fabra Respecte a aquesta obra, dona resposta a qüestions que el seu autor no va plantejar i n’amplia d’altres que es trobaven tot just esbossades, incorporant-hi també les solucions avalades per la tradició i el prestigi social que encara no tenien reconeixement normatiu En l’obra, resultat d’un treball d’equip codirigit pels lingüistes Gemma Rigau i Manuel Pérez i Saldanya, hi participaren també experts diversos Fou consensuada en el si de la…
catacumba

Catacumbes de San Genaro, a Nàpols
Història
Religió
Cementiri subterrani d’inhumació compost de galeries i cambres.
El seu ús és anterior al cristianisme Seguint la llei romana que prohibia els enterraments a l’interior de les ciutats, els primers cristians construïren, amb tota llibertat, diversos cementiris subterranis, que només foren utilitzats esporàdicament com a lloc de culte, durant les persecucions Arribaren a tenir bastants quilòmetres de longitud i diversos pisos superposats Els difunts eren dipositats en nínxols loculi cavats a les parets, molts d’ells decorats amb pintures, que forneixen les principals fonts sobre l’art cristià dels primers segles Els temes emprats fan sovint referència a…
endoscòpia
Exploració instrumental de la superfície interna de cavitats, dels òrgans que contenen i dels conductes de l’organisme mitjançant un endoscopi.
Per la manera de recollir la imatge, l’endoscòpia pot ésser directa , si la zona que hom vol explorar ja forma naturalment una cavitat, o indirecta , si cal injectar-hi gas o líquid perquè es formi una cavitat i hom pugui, així, explorar-ne la superfície La pràctica d’endoscòpies ha experimentat una transformació notable els darrers anys, gràcies a les innovacions tècniques aconseguides en els aparells emprats per a l’estudi de les cavitats orgàniques Dels endoscopis metàllics rígids hom ha passat a la utilització estesa d’instruments flexibles de fibres òptiques i darrerament ha estat…
Konstandinos Kavafis
Literatura
Poeta grec.
De família benestant, en morir el pare i arruïnar-se el comerç familiar residí a l’estranger Anglaterra, Constantinoble, fins el 1885 Des d’aleshores residí sempre a Alexandria, i, no podent acomplir la seva vocació intellectual, treballà de funcionari en l’administració Reclòs a casa seva, produí la seva obra poètica, d’extensió limitada i única pel seu to hi revela un pessimisme i un sentiment tràgic davant la vida, salvats només per l’evocació tèrbola i constant dels amors prohibits —l’amor grec— i de la voluptat que ofereixen a qui —segons el poeta— gosa gaudir-ne Alhora…
Guido Westerwelle

Guido Westerwelle
© OTAN
Política
Polític alemany.
Llicenciat en dret per la Universitat de Bonn, exercí d’advocat en aquesta ciutat El 1980 ingressà al Partit Liberal Alemany FDP , de les joventuts del qual fou president de 1983 a 1988 De 1993 a 2000 fou president del partit a Bonn, i posteriorment 1994 al 2001 secretari general i el 2001 en fou elegit president Diputat del Bunsdestag des del 1996, fou cap del grup liberal d’aquesta cambra fins el 2009 Després de les eleccions generals del setembre de 2009, arribà un acord amb la CDU per a formar un govern federal de coalició liberal-conservador presidit per Angela Merkel en el qual, des de…
Torre de Das
Art romànic
Les ruïnes d’aquesta torre, anomenada “la torreta”, són aigua amunt del poble de Das, en l’antic camí del coll de Jou, prop de la casa de la Pardinella i a tocar del torrent de la Coma Oriola abans de convertir-se en la Valira El lloc de Das, escrit amb la forma Adaz , és esmentat al segle X, concretament l’any 965, en l’acta testamentària del comte Sunifred II de Cerdanya, com a límit de l’alou d’Urús, que aquest comte llegà al monestir de Sant Miquel de Cuixà Tanmateix, la torre de Das no apareix documentada fins al segle XV, tot i que el seu origen és força antic aquesta construcció fou…
Castell de Bellestar (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Al poble de Bellestar, situat a la dreta del riu de la Mare de Déu de la Trobada, s’alçava una fortalesa de la qual actualment ja no hi ha cap tipus de vestigi El lloc de Bellestar apareix relacionat per primera vegada l’any 1244 Tanmateix, les notícies sobre el castell són molt més tardanes L’any 1430, Joan I, comte de Foix, va comprar el castell de Bellestar als tutors de Guillem de Queralt per 1 300 florins d’or La presa de possessió no s’esdevingué, però, a causa de l’incompliment de les condicions imposades per la corona, fins l’any 1460, en temps de Gastó IV de Foix i de Castellbò Va…
Alatau
Nom genèric d’unes serralades del Tian Shan occidental, a l’Àsia central.
L’ Alatau de Jungària 400 km de llargària, compost d’una sèrie de cadenes paralleles que arriben fins als 4464 m, presenta unes plataformes planes syrty a diverses altures amb vegetació alpina i subalpina, mentre que a les parts més baixes la vegetació és estepària L’ Alatau Kirgiz 175 km de llargària, situat en una àrea àrida, presenta vegetació estepària i bosc esclarissat utilitzat com a pastures, fins als 2500 m, i a partir del límit de la neu 3500 m hi ha catifes alpines Al seu tram central es troba amb el Talas Alatau El Kungej Alatau 280 km de llargària forma el límit nord de la…
Pere Salses i Trilles
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Vida i obra Estudià al seminari de la Seu d’Urgell, es doctorà en teologia a Cervera, fou rector de Llívia 1728-54 i plebà de Ponts 1754-81 És autor d’un extens i elaborat sermonari, el Promptuari moral sagrat i catecisme pastoral de plàtiques doctrinals i espirituals sobre tots los punts de la doctrina cristiana Barcelona 1754-57, en cinc volums, amb un pròleg en què justifica i defensa l’ús del català És l’obra religiosa catalana de més alè de l’edat moderna, tant per l’extensió com per l’ambició estructural Vol ser una mena d’enciclopèdia doctrinal i moral, perquè els rectors…
,
triti
Química
Isòtop radioactiu de l’hidrogen el nucli del qual consisteix en un protó i dos neutrons.
Hom el sol designar mitjançant el símbol T, tot i que sistemàticament se l’ha de simbolitzar com a 3 H Fou descobert l’any 1934 per Rutherford, Oliphant i Harteck en l’estudi del bombardeig del deuteri amb deuterons, on es forma d’acord amb l’esquema El triti ocorre a l’atmosfera en proporció d’un àtom per cada 10 1 7 d’hidrogen, i es forma contínuament a l’atmosfera superior en reaccions nuclears induïdes per raigs còsmics Hom l’obté industrialment per bombardeig de liti amb neutrons de baixa energia mitjançant la reacció Presenta una vida mitjana de 12,4 anys i emet radiació β de molt baixa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina