Resultats de la cerca
Es mostren 14652 resultats
assemblea dels notables
Història
A França, a l’Antic Règim, assemblea formada pels membres més representatius de cadascun dels tres estats que era convocada pel rei en els moments de crisi amb caràcter consultiu.
Les més importants foren celebrades poc abans de la Revolució Francesa el 1787 per discutir la reforma fiscal de Calonne i el 1788 per regular la composició dels estats generals
divan ‘ad hoc’
Història
Assemblea general que regia Moldàvia i Valàquia des del 1856.
Les decisions del divan ‘ad hoc’ del juliol del 1857 foren anullades per la intervenció de Napoleó III, i tres mesos més tard fou proclamada la independència d’ambdós principats
mod
Música
Sociologia
Dit d’un moviment musical impulsat a la fi de la dècada del 1950 pels joves dels suburbis de les grans ciutats angleses, especialment Londres, que rebutja el jazz tradicional i es decanta per estils com el rhythm-and-blues, el reggae i el rocksteady.
El moviment arribà a l’Estat espanyol amb més de vint anys de retard Les primeres formacions emmarcades en aquest estil foren Los Elegantes, Panic Speed i els catalans Matamala
hanefita
Islamisme
Dit de l’escola jurídica fundada per Abū Ḥanīfa i dels membres que en formaren part.
Les doctrines de l’escola, elaborades a través de l’analogia metòdica i de l’aprovació basada en la rectitud de la solució, foren seguides pels abbàssides i pels aglàbides
Joan Peres de Pastrana
Música
Músic.
Fou autor de l’arranjament de la música de les cobles i cantilenes, que foren interpretades el 1413 amb motiu de l’entrada de Ferran I d’Antequera a València
Mathilde Wesendonk
Literatura alemanya
Poetessa alemanya.
Fou estimada per RWagner, a qui inspirà el drama Tristany i Isolda Entre les seves obres comèdies, drames, etc figuren els Fünf Gedichte ‘Cinc poemes’, que foren musicats pel compositor
alexandrisme
Filosofia
Corrent filosòfic italià dins l’aristotelisme, centrat a Bolonya als s. XV i XVI, inspirat en Alexandre d’Afrodísia.
Es caracteritzà per la interpretació naturalista del pensament d’Aristòtil i per la negació de la immortalitat de l’ànima Els seus máxims representants foren Pomponazzi, Contarini, Zabarella i Cremonini
Tianjin
Ciutat
Municipalitat de la Xina, a la regió del Nord.
Situada al SE de Pequín, a l’estuari del riu Hai He, a uns 40 km de la costa És el gran port de la Xina del nord, però els sediments del Hai He formaven tot sovint barres que l’inutilitzaven, i el 1952 hom construí un modern avantport a Tanggu, a la costa, al qual ha estat transferit el tràfic marítim exterior És un gran centre comercial, amb un gran volum d’exportacions llana, pells, cuir, etc i importacions petroli, querosè, tabac, maquinària, bancari i industrial té indústries tèxtils, de cotó, del tabac, químiques, farmacèutiques, de fibres sintètiques, mecàniques, de mecànica de precisió…
la Presta
Poble
Poble del municipi de Prats de Molló i la Presta (Vallespir), situat a la capçalera del Tec, a l’esquerra del riu, aigua avall de la Farga
, veïnat situat a l’indret on arriba a la vall el camí que ve de Camprodon pel coll Pregon.
Més amunt de la Farga, a l’esquerra del riu, a 1130 m alt, hi ha l’establiment termal dels banys de la Presta antigament de les Aiades , existent ja en època romana Actius durant l’edat mitjana són esmentats des del segle XIV, esdevingueren propietat del municipi de Prats de Molló, fins que foren desamortitzats i venuts a un particular el 1813 i foren ampliats durant el segle XIX La capella Sant Isidor és del 1701 La carretera fou feta fer per Napoleó III, amb el propòsit d’anar-hi a fer una cura, que la guerra del 1870 no li permeté de fer Hi ha diverses fonts la Gran Font, els banys dels…
taverner
Història
Menestral que tenia una taverna.
La professió de taverner aparegué unida corporativament a la d'hostaler, bé que amb diferències entre elles, a Perpinyà s XIV, València 1392 i Barcelona s XV La tasca pròpia del taverner era la de vendre vi i menjars, sense donar allotjament, cosa específica dels hostalers La confraria d’hostalers i taverners de Barcelona, sota l’advocació de santa Marta, fou creada el 1445 per un privilegi del lloctinent, la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim Les ordinacions de l’ofici foren successivament renovades els anys 1536, 1613, 1655, 1770 i 1816 Les darreres foren…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina