Resultats de la cerca
Es mostren 2720 resultats
es Codolar
Partida
Venda del municipi de Sant Joan de Labritja (Eivissa), a la parròquia de Sant Llorenç de Balàfia.
Son Moro
Urbanització
Urbanització del municipi de Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca), unida al nucli de Cala Millor (Son Cervera).
la Farga de Dalt
Veïnat
Farga
Veïnat i antiga farga del municipi de Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir), al sud del cap municipal.
Sant Joan dels Cans (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des del sud-est F Junyent-A Mazcuñan La capella és erigida al bell mig d’un planell conreat, situat entre els masos Cans i Calet, prop de Salo, a la banda nord-occidental del terme Long 1°37’44” - Lat 41°51’00” Després d’haver passat el poble de Salo i havent-se acabat la carretera asfaltada, cal prosseguir pel mateix camí i travessar la riera, per desviar-nos poc després, a mà dreta, on s’inicia el camí que porta al mas Cans, prop del qual s’alça la capella La clau és a aquesta masia FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’…
Castell d’Avià
Art romànic
No es coneix amb seguretat la ubicació del castell d’Avià, sembla, però, que un clos que possiblement hi havia ha d’ésser identificat amb una edificació de dos pisos, avui masia, que s’aixeca molt a prop de l’església romànica de Santa Maria d’Avià Els documents ens parlen d’Avià i del seu castell en dues èpoques diferents i les referències que donen fan suposar l’existència de dues fortificacions diferents en el temps i en l’espai La notícia més antiga sobre Avià la tenim quan els documents parlen del Castro Avizano Les primeres notícies concretes les trobem en la relació de donacions que es…
Adirondack
Serralada
Serralada de l’estat de Nova York, als EUA.
És un massís cristallí que forma part de l’escut canadenc, culmina al mont Marcy 1629 m alt i forma la divisió entre el llac Champlain i el riu Hudson a l’E, i el riu Sant Llorenç i els Grans Llacs al NW i a l’W Format per gneis, quarsites i calcàries, allotja nombrosos llacs d’origen glacial George, Placid, Indian El clima és fred, amb vegetació de pins i avets una part del bosc és parc nacional El turisme esports d’hivern a Lake Placid i la indústria làctia són avui la principal riquesa, bé que les seves mines de ferro són explotades esporàdicament i s’hi ha…
Castigaleu
Municipi de la Baixa Ribagorça, a la vall alta del riu de Queixigar, que travessa el terme de N a S, engorjat, en el primer sector.
És accidentat pels contraforts occidentals de les serres de Palleroa i de Giró Gran part del territori és cobert de boscs roures i carrasques i de pasturatges La tradicional activitat del carboneig desaparegué L’agricultura és totalment de secà, i hi predominen els cereals blat i ordi Hi ha ramaderia bestiar de llana i porcí, que ha anat creixent a llarg dels anys La població ha minvat des del 1930 a causa de l’emigració, especialment a Barcelona El poble 44 h agl i 59 h diss 2001 836 m alt és en un coster, a la dreta del riu de Queixigar L’església parroquial és dedicada a sant Martí Comprèn…
nin blauet

Nins blauets durant el Cant de la Sibil·la al santuari de Lluc
Lluc, la llar de la mare
Cristianisme
Membre de l’escolania del santuari de Lluc (Escorca, Mallorca), fundada el 1531 a imitació de la de Montserrat.
El nombre de blauets —anomenats així a causa del color de la sotana hom els coneix també com a minyons i allots blaus — oscillava entre sis i vint, bé que fins al segle XIX la mitjana fou de quinze tots ells seguien estudis de música i de lletra i cantaven a les funcions religioses del santuari, cosa que els feu molt populars a Mallorca L’escolania fou reorganitzada i incrementada a la fi del segle XIX, quan els missioners dels Sagrats Cors es feren càrrec de Lluc Entre els infants que han passat per l’escolania hi ha el bisbe Pere Joan Campins i l’escriptor Llorenç Riber, que n’…
Joan Montserrat i Parets
Història
Dirigent socialista.
Cap de l’Agrupació Socialista de Llucmajor i regidor 1918-23, assolí una gran notorietat en defensar l’acceptació de la construcció de la Casa del Poble de Palma per Joan March Articulista brillant d' El Obrero Balear , topà amb Llorenç Bisbal en 1922-23, quan es mostrà partidari de l’aliança amb el partit liberal contra el maurisme Posteriorment, amb l’adveniment de la Segona República es traslladà a Palma i passà a treballar en una empresa de Joan March fou president de l’Agrupació Socialista de Palma 1933 i membre de la comissió executiva de la Federació Socialista Balear 1933…
El Día
Periodisme
Diari en castellà propietat del financer Joan March i Ordinas, aparegut a Palma (Mallorca) del 31 de maig de 1921 fins al juliol del 1939.
Dirigit successivament per Joan Estelrich, que en fou fundador, Joaquim Domènech i Nicolau Brondo, la seva línia liberal s’oposà sovint a la Dictadura i a la premsa conservadora local, amb la qual polemitzà Defensà un regionalisme moderat, que anà minvant amb la Segona República Hi collaboraren, entre altres, Josep Pla, Gabriel Alomar, Miquel Ferrà, Llorenç Villalonga i Bartomeu Rosselló-Pòrcel, sovint en català Parallelament, els seus principals redactors —Joan Alomar, Miquel AColomar, Ernest MDethorey— i Jacob Sureda hi propugnaren un art i una literatura d’avantguarda…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina