Castell d’Avià

No es coneix amb seguretat la ubicació del castell d’Avià, sembla, però, que un clos que possiblement hi havia ha d’ésser identificat amb una edificació de dos pisos, avui masia, que s’aixeca molt a prop de l’església romànica de Santa Maria d’Avià. Els documents ens parlen d’Avià i del seu castell en dues èpoques diferents i les referències que donen fan suposar l’existència de dues fortificacions diferents en el temps i en l’espai. La notícia més antiga sobre Avià la tenim quan els documents parlen del Castro Avizano. Les primeres notícies concretes les trobem en la relació de donacions que es fan al monestir de Sant Llorenç prop Bagà els segles IX i X. Així el dia 10 de setembre de l’any 898 els esposos Fruila i Wilisinda donen al monestir de Sant Llorenç vinyes, terres i cases que posseïen al lloc de Miralles, dins el terme del castell d’Avià: “Fruila et uxori mee Wilisinda... donamus ibidem propter remedium anime nostre et propter remedium femine nomine Cenone vineas et casas et terras... donamus ad domum sancti Laurenti quid est in valle Vuzuranensi ad abbate Senaldo et fratres qui ibidem serbiunt vel servire copiunt et in alio loco qui infra fines castro abizano...”. Anys més tard, l’11 d’abril de 1031 trobem una altra referència; una donació de terres situades dins el terme del castell d’Avià al mateix monestir. La donació és feta pels esposos Wiscafred i Bonilla que donen un alou a Sant Llorenç, situat en el comtat de Berga, dins el terme del castell d’Avià: “Ego Wiscafredus et uxoris sua nomine Bonilla donatores sumus vobis ad domum sancti Laurenti... allodem nostrum... qui est in comitatu Bergitano in castro Avizano”. No coneixem la ubicació d’aquest castell ja que en l’actualitat no en queda cap mena de resta. La segona fortificació d’Avià, segons trobem en la documentació, data de l’època del trobador Guillem de Berguedà. Segons explica ell mateix en el seu sirventès “Ben fo ver”, Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell, materialitzant l’odi que tenia contra el trobador berguedà que amb les seves cançons el ridiculitzava i escampava els seus vicis, fortificà el mas Soler d’Avià i posà una guarnició de 100 homes. Aquesta fortificació tinguè lloc entre els anys 1167 i 1194. Els versos diuen així: “Ben fo ver q’en Berguedan / fe bastir lo bisbe gamus / per forsa. l soler d’Avian, / on a mes cent homes e plus”. L’objectiu del bisbe devia ser el de controlar Guillem de Berguedà en el centre de les seves possessions que s’escampaven pel Baix i l’Alt Berguedà. Segons Martí de Riquer, aquest “Soler d’Avià” ha d’identificar-se amb una masia propera a l’església de Santa Maria. Al voltant d’aquesta edificació hi ha algunes tombes antropomorfes en bastant mal estat de conservació. Del mateix segle XII tenim altres referències a Avià. En efecte, el setembre de l’any 1174, Ramon d’Avià (segurament castlà del castell d’Avià) juntament amb la seva muller Saurina i el seu fill Ramon fan donació al monestir de Poblet d’uns drets de pasturatge. A partir d’aquest moment les notícies sobre el castell o els seus castlans són molt escasses. Només sabem que l’any 1339 un tal Ramon d’Avià era senyor del castell del mateix nom. Descendents d’aquest serien el donzell Joan i la seva germana Constança, vivents vers la segona meitat del segle XIV, i el donzell Jofre d’Avià que l’any 1448 era veguer de Berga, Berguedà, Manresa i Bages. Igualment consta en la documentació que Elionor, filla de Joan d’Avià i de Violant i esposa del donzell Guillem d’Espasén, atorgà testament l’any 1420 i expressà la seva voluntat de ser sepultada al cementiri de Sant Martí d’Avià. No tenim cap més referència sobre el castell d’Avià.