Resultats de la cerca
Es mostren 7433 resultats
Figueres, capital de la cultura catalana
Figueres agafa el relleu de Perpinyà durant un any per a ser la capital de la cultura catalana D'aquesta manera, promocionarà la cultura catalana per mitjà de la figura de Pep Ventura i la ciència i la tècnica a través de Narcís Monturiol
IBSA
Fòrum de diàleg format per l’Índia, el Brasil i Sud-àfrica.
Té com a objectius promoure les relacions polítiques, econòmiques, militars i culturals entre aquests tres països, com a mitjà per impulsar la cooperació global Sud-Sud i la comunicació entre els tres continents del món en via de desenvolupament Àfrica, Àsia i Amèrica del Sud
Museu de la Xocolata

Vista interior del Museu de la Xocolata (Barcelona)
© Museu de la Xocolata
Museu
Museu inaugurat l’any 2000 a Barcelona i situat a la planta baixa de convent de Sant Agustí, que mostra la història de la xocolata des dels seus orígens a l’Amèrica del Sud fins a l’actualitat.
El gremi provincial de pastisseria i confiteria n'ha creat l’equipament per mitjà d’una fundació privada S'hi poden veure tota mena d’objectes relacionats amb la fabricació i el consum de la xocolata, així com documents que en testimonien la història
banjo
banjo de cinc cordes
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon, de la família dels llaüts, sense cordal (corda pinçada); pot tenir 4, 5, 6 o 9 cordes, i és de mànec llarg, com la guitarra, i de caixa circular coberta amb pell, com el tambor.
Hom el fa sonar amb els dits o per mitjà d’un plectre D’origen afroamericà, ha estat molt usat en els primers conjunts de jazz de Nova Orleans N'hi ha de diferents menes, segons el nombre de les cordes i llur afinació
Taliesin
Literatura
Poeta gal·lès.
Pertanyent als Cynfeirdd bards primitius, cantà l’edat heroicoguerrera de Galles i elogià el rei Cynan Garwyn i el príncep Urien Rheged La seva poesia dramàtica mostra que el gallès era emprat com a mitjà artístic en aquesta etapa primerenca de la seva història lingüística
Els sins paranasals
Anatomia humana
Els sins paranasals no són estrictament part de les vies aèries, tot i que se’ls considera conjuntament, perquè es tracta d’unes cavitats situades a l’interior dels ossos que envolten les fosses nasals, s’hi troben en comunicació i, també, són recoberts de mucosa respiratòria Hi ha quatre sins a cada banda, amb la mateixa denominació que la de l’os al costat del qual es troben El si maxillar és una cavitat de l’os maxillar que té forma de piràmide truncada És el més gran dels sins i té una capacitat d’uns 15 ml La paret superior correspon al sòl de l’òrbita ocular la inferior es troba en…
cargol de banc

Cargol de banc
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Instrument per a immobilitzar una peça en el banc de treball, format per dues mandíbules, l’una fixa i l’altra desplaçable per l’acció d’un cargol.
El dels mecànics és portàtil i acoblable al bans per mitjà d’una brida, construït amb ferro i amb les mandíbules proveïdes de mordasses d’una gran duresa el que utilitzen els fusters va acoblat a una pota del banc la qual actua de mandíbula fixa
tromba
Meteorologia
Núvol en forma d’embut, ordinàriament de 6 a 10 m de diàmetre i de 60 a 120 m d’alçària, que a vegades es forma a la part inferior d’un nimbe molt baix.
Molt semblant al tornado, bé que de menor grandària i potència, és animat d’un fort moviment rotatori, sol durar de deu minuts a mitja hora i arremolina tot allò que troba Quan es forma a mar o a plom d’un llac hom l’anomena mànega
rascle

Rascle del segle XVIII
Museu de la Ciència i de la Tècnica
Agronomia
Nom de diversos instruments agrícoles emprats per a desterrossar o aplanar la terra, cobrir les llavors, arreplegar palla, herba, etc.
Consisteixen en un tros de fusta pla, en una sèrie de llistons parallels, en un sol llistó, etc, proveïts de puntes de fusta o metàlliques, que actuen damunt la terra bé arrossegats per bèsties o per tractors, bé manejats a mà per mitjà d’un mànec
cantó

cantó
Heràldica
Peça fonamental que ocupa un dels angles de l’escut, normalment el primer (destre) del cap; si és el segon, és anomenat cantó sinistre
, però és rar.
A França i Anglaterra és usat alguna vegada com a brisura Té dues parts d’ample i dues i mitja de llarg de les set parts de l’amplària de l’escut Quan té la forma d’un quart de circumferència, hom en diu cantó arrodonit
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina