Resultats de la cerca

Començà a nou anys la carrera de virtuós internacional Ensenyà a Hèlsinki, Moscou, Viena, Berlín i Bolonya De la seva producció destaquen tres òperes, Arlecchino 1915, Turandot 1917 i Doktor Faustus 1925, aquesta última acabada per Philipp Jarnach També és autor d’un concert per a piano, orquestra i cors 1904, de dos quartets de corda 1880, 1889, de dues sonates per a piano i violí 1890, 1898, de 24 preludis 1879-83, d’estudis 1883-84, de variacions i fuga 1885, per a piano Escriví Entwurf einer neuen Aesthetik der Tonkunst ‘Esbós d’una nova estètica de la música’, 1907

Fou catedràtic d’orgue i director 1929-55 del conservatori de Parma Actuà per tot Europa, sovint amb altres solistes Deixà peces per a piano i òperes, com Ciottolino 1922, per a infants, Ghirlino 1940 i La capanna dello zio Tom 1953

Obtingué gairebé tots els primers premis dels concursos de composició sardanística celebrats als Països Catalans Entre les seves sardanes cal esmentar Capvespre, Homenatge a la Verge montserratina per a dues cobles, Rondalla, Torrentera avall, Sant Pere de Roda, Un cel blau, Els oronells, Deixondiment de festa, Roses, vila de sirenes , etc Compongué altres obres per a cobla La filadora glossa, Miniatures suite, Impressions pirinenques suite, Nadala glossa, i altres diverses peces per a piano, obres líriques, etc

Exercí la carrera de dret mentre estudiava piano amb P Tintorer i composició amb D Mas i Serracant Tot i que els seus inicis foren bastant tímids, ràpidament es convertí en un compositor de música de saló conegut Exercí de crític musical en El Correo catalán  durant cinquanta-quatre anys, i publicà també algun article en la Música Ilustrada Entre les seves composicions destaquen les cançons  La farigola ,  Voreta la mar ,  La barca , Cançó de maig ,  Mar de llamp o La presó de Xauxa , i també diverses obres religioses, entre les quals un oratori, i una òpera Es distingí per ser un defensor…

Des de ben petit mostrà un gran talent per a la música i a sis anys improvisava al piano Però no començà a rebre instrucció musical fins que ingressà a la Stellenbosch Boys’ High School, on estudià amb H Endler i, més tard, amb CE van der Merwe El 1938, gràcies a una beca, pogué ampliar la seva formació a la Royal Academy of Music, on rebé nombrosos premis per les seves interpretacions i també per les seves pròpies composicions El 1946 retornà a Sud-àfrica i del 1948 al 1960 impartí classes al College of Music de la Ciutat del Cap Fou professor a la Universitat de Stellenbosch des del 1961…

Inicià els estudis amb el seu pare, el compositor italià José Soro Sforza, que s’havia establert a Xile al final del segle XIX Gràcies a una beca, des del 1898 estudià amb L Mapelli i G Coronaro al Conservatori de Milà, centre on es graduà el 1904 Després d’una extensa gira de concerts per Itàlia i França, tornà a Xile el 1905 L’any següent començà a exercir com a professor de piano i composició al Conservatori de Santiago, del qual arribà a ser director 1919-28 Del 1942 al 1954, any de la seva mort, fou director de l’Instituto d’Extensión Musical a la capital xilena El seu estil, molt…

Estudià piano amb G Kolischer, harmonia amb J Tomás Mújica i composició i instrumentació amb L Baldi L’any 1946, gràcies a una beca de la Fundació Guggenheim, anà als Estats Units, concretament a Tanglewood i Vermont Entre els seus mestres tingué A Copland composició i S Koussevitzky direcció d’orquestra Més tard, amb una beca del govern francès, estudià composició amb D Milhaud i J Rivier al Conservatori de París També fou alumne de l’Escola Normal de Música de la capital francesa, on cursà composició amb A Honegger i direcció d’orquestra amb P Fournet i E Bigot En tornar al seu país, fou…

Estudià piano i, entre els seus mestres, hi hagué Thelonious Sphere Monk, l’estil pianístic i el llenguatge compositiu del qual l’influïren decisivament Començà treballant en grups de rhythm-and-blues i després amb músics de be-bop com Ray Copeland i Cecil Payne D’aquesta època de joventut data l’enregistrament de The Modern Art of Jazz 1956, entre altres àlbums S’interessà per la tradició musical africana i compongué i gravà l’àlbum Uhuru Africa 1960, on emprà textos de Langston Hughes i arranjaments de Melba Liston Al principi dels anys seixanta feu diverses actuacions a Nigèria i el 1967,…

Passà la infantesa a Califòrnia, i del 1900 al 1902 visqué a Leipzig Tocà la viola amb l’Orquestra Simfònica de Los Angeles entre el 1909 i el 1919, activitat que compaginava, a San Francisco, amb feines en sales de cinema, teatres de vodevil i cabarets, i amb conjunts de ragtime El 1917, i fins l’any 1933, fou contractat per Paul Whiteman com a arranjador, la qual cosa el convertí en una de les figures capdavanteres del jazz simfònic de l’època per la seva capacitat de barrejar la complexitat de la música clàssica amb els ritmes sincopats de les orquestres negres Es feu cèlebre el 1924 quan…

Vida Anomenat sovint "el Chopin crioll", és considerat un dels músics americans més importants del segle XIX, pel fet d’haver adaptat la música del sud dels EUA i del Carib a la música de saló europea del moment per aquesta raó és tingut per un dels precursors del ragtime i del jazz Amb uns dots musicals excepcionals, a tretze anys es traslladà a París, on estudià amb C Hallé i C Stamaty piano i P Maleden composició El 1845 debutà amb el primer concert de Chopin i obtingué l’aprovació del compositor Enlluernà els salons parisencs freqüentats per Liszt i Thalberg amb el seu virtuosisme, el…