Resultats de la cerca

Dirigit per Joan Guasp i Pujol, hi collaboraren, entre d’altres, Jeroni Rosselló, Joaquim M Bover, Tomàs Aguiló, Josep MQuadrado i Antoni Montis Publicà textos de creació poesia i prosa i tingué seccions de crítica literària i dramàtica, de notícies biogràfiques, etc

Conreà la biografia, el teatre, la poesia i, sobretot, l’assaig D’accentuat pessimisme i amb una evident influència de Nietzsche, és autor, entre altres obres, de Présences 1925, Goethe 1932, Portraits sans modèles 1935, Vues sur l’Europe 1939, Pages 1948, etc

Ha conreat la poesia, el teatre, l’assaig, etc, però s’ha destacat sobretot com a novellista dotat d’una gran imaginació Cal destacar La belle et la bête 1913, Indice 33 1921, Le rossignol napolitain 1937, Le siège de Syracuse 1962

Collaborà en diverses revistes i ha conreat el reportatge Arpegii la Siret ‘Arpegis sobre el Siret’, 1964 la poesia Ṣapte inşi întro carua ‘Set individus en un carro’, 1961 i el teatre Saptamîna patimilor ‘La setmana Santa’ i Viteazul ‘El valent’, 1969

La seva obra representa un pas radical del Romanticisme al realisme Copsà el caràcter del paisatge txec, interpretat amb poesia i encant, basant-se sempre en una anàlisi penetrant de la natura Obres principals Paisatge txec i Noces de camperols Národní Galerie, Praga

És autor de la biografia Ramón Amadeu 1927, d’un historial de l’Associació de Pessebristes de Barcelona 1954 i de diversos llibres de poesia Erròniament algunes fonts l’han considerat fill de l’escriptor  Antoni Bulbena i Tusell , del qual era nebot

Filla de família menorquina, s’educà a Mallorca i començà escrivint poesia en castellà La seva producció poètica catalana, entre el romanticisme i el costumisme, ha quedat dispersa en diverses publicacions de Catalunya “Lo Gai Saber”, Calendari Català i Mallorca “Museo Balear”, “La Dulzaina”

Vida i obra Únicament es conserva una poesia d’aquest autor, Ric só d’enuits e pobre de conhort , obra dedicada a lamentar l’infortuni amorós i en la qual s’aprecien influències de Jordi de Sant Jordi Bibliografia Pelay Briz, F 1867 Vegeu bibliografia

Utilitzat a Itàlia durant el Renaixement verso sciolto, a imitació de la mètrica clàssica, quantitativa, es desenvolupà principalment en la poesia èpica i dramàtica anglesa En la literatura catalana dels ss XV i XVI fou emprat, per influència italiana, en el vers anomenat estramp

Conreà un tipus de poesia pessimista, angoixada i formalment barroca Densörgande turtur-dufwan ‘La tórtora de dol’, 1743, a la mort del seu marit, i diversos poemes dedicats a un deixeble de Rousseau, de qui estigué enamorada i a causa del qual se suïcidà