Resultats de la cerca

Solament veié la llum un número, en el qual es publicaren el següents estudis “Tácticas de apresamiento de cautivos y su distribución en el mercado valenciano”, de José Hinojosa Montalv “La estructura de la propiedad agrícola en la morería de Alzira”, de Tomás V Peris Albentosa “Teatro y público en Valencia durante la Guerra de Sucesión”, de Francis Sureda “Muratori y la cultura española”, d’Antonio Mestre “Escolástica e Ilustración la polémica entre Calatayud y Mayáns”, de Francisco J Blay Meseguer “El bandolerismo valenciano 1814-1823” d’Antonio Escudero “El Círculo Católico de Obreros de…

Ingressà en l’orde teatí i fou ordenat de prevere Es dedicà a la investigació històrica i, sobretot, als estudis biogràfics de figures religioses Collaborà en publicacions com Ecclesia , Analecta Sacra Tarraconensia , Cristiandad , Regnum Dei , Providencia i Studia Entre la seva bibliografia cal destacar San Cayetano de Thiene, patriarca de los clérigos regulares 1950, San Andrés Avelino, clérigo regular 1962, El padre Fray Juan Alzina 1964, Hombres y nombres de nuestro ayer el convento de San Francisco de Paula 1969, El padre José Mariano Talladas CR 1970, Campos en el orden de San Cayetano…

Sebastián Martínez Verdugo ~1560 - 1639 treballà al convent de Las Descalzas Reales de Madrid del 1579 al 1605, any en què es traslladà a Toledo, i fou substituït per Tomás Luis de Victoria El 1618 tornà a Las Descalzas Reales, on fou de nou organista fins el 1626 Dugueren el mateix nom el seu fill i el seu net El fill fou organista de la capella reial de Lisboa el 1595, i obtingué el mateix càrrec a la catedral de Conca el 1598 Traslladat a Màlaga amb la mateixa comesa el 1600, guanyà la plaça d’organista de la capella reial de Madrid el 1606, ciutat on morí el 1653 El net Màlaga 1603 -…

Administratiu de professió, és soci fundador del Collectiu Cultural Sitja – Es Castellet de Bunyola 1986 i cooperant de Can Gazà Palma, institut contra l’exclusió social fundat el 2003, que presideix Del 2005 al 2018 presidí l’ Obra Cultural Balear Com a escriptor és autor dels reculls poètics Enderrocaments abissals 1984, Botons de foc 1987, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí, que tornà a guanyar amb El color del diumenge 1995, de les narracions D’eben i mel 1986, premi Vila de Bunyola, de les novelles La Pietà 2003, premi Alexandre Ballester i El balancí de la mare 2005, premi de…

Format a la delegació de Llotja de Gràcia i amb Josep Llimona, la darrera obra del qual, un Sant Tomàs , acabà Cisellador i repussador, fou alguns anys ajudant de Gustau Violet a Ceret i a París Participà en les Exposicions Municipals de Barcelona del 1919 i del 1920, a l’Exposició del Nu 1933 i a les de Primavera dels anys 1934, 1935 i 1936, integrat al Saló de Montjuïc A Madrid aconseguí un primer premi en un concurs per a trobar l’allegoria de la República La seva obra més coneguda és El més petit de tots 1936, mascota que difongué el comissariat de propaganda de la Generalitat Exiliat el…

El partit es donà de baixa del Registre d’associacions el 16 de març de 1934, al mateix temps que la Juventud Republicana Federal del distrito V i L’Estat Federal, entitat constituïda el 24 d’agost de 1931 que havia estat presidida per Jaume Durany i Bellera Declarà com a objectiu la voluntat de reunir en una organització comuna les diverses entitats federals Secretari general Tomás de Antonio Grajales vicesecretari Francesc Godó La Junta Municipal de Barcelona fou presidida per Martirián Ventura Mantingué relacions estretes amb l’Agrupación Catalana de Federales Históricos A finals de 1933,…

El seu primer president fou Tomàs Gallego, i entre d’altres en foren socis Toribio Reoyo, Antoni Pellicer, Eudald Canibell, Josep Llunas, Anselmo Lorenzo, etc Féu aparèixer un Boletín Oficial febrer del 1880 — setembre del 1883 i impulsà la creació d’organismes similars a Palma, Lleida, Castelló de la Plana i Barcelona Tenia 136 afiliats a la fi del 1879, 327 pel gener del 1881 i 520 pel febrer del 1882 —sobre un total d’uns 800 obrers del ram— Volgué inicialment aparèixer com a neutral entre els antipolítics i els politicistes, però els tipògrafs anarquistes xocaren amb la direcció…

La idea de la seva fundació sorgí segurament de Mateu Obrador i Bennàssar i de Josep Lluís Pons i Gallarza, que la dirigí intellectualment, i hi collaboraren, entre molts altres escriptors mallorquins del moment, Josep Taronjí —que hi publicà uns interessantíssims articles sobre la unitat de la llengua catalana—, Bartomeu Ferrà, Tomàs Forteza, etc Explícitament allunyada de qualsevol discussió política, inclogué —ultra les més nombroses sobre literatura— collaboracions de caire científic divulgatiu, sovint a càrrec de Pere d’A Peña Manuel Milà i Fontanals hi collaborà, també, en diverses…

Aprengué la tècnica al taller de l’orfebre EVerrocchi, i es formà amb Donatello Com a escultor, féu el sepulcre de Giovanni i Piero de Mèdici 1469-72, església de San Lorenzo, sagristia vella, Florència, La incredulitat de sant Tomàs 1467-83, Orsanmichele, Florència, que són les seves obres més innovadores, el David ~1475, Museo del Bargello, Florència i el Monument a Bartolomeo Colleoni 1479-88, Campo dei santi Giovanni e Paolo, Venècia, on sintetitzà la força de Donatello i l’elegància dels preciosistes Excellí també com a pintor, amb una producció abundosa en obres d’…

Fou beneficiari de la parròquia de San Andrés, de Sevilla Dedicat a l’estudi i a la realització de les seves obres, participà en les reunions literàries del comte de Gelves, i s’enamorà platònicament de la seva muller, Leonor de Millán Les seves poesies —la primera edició acreditada és la de Francisco Pacheco 1619— presenten dos vessants temàtics l’amorós i el patriòtic, sota el denominador comú de l’estil elaborat, culte i solemne, que preludia el barroquisme de Góngora Elegía a la muerte de la condesa de Gelves i Canción por la victoria de Lepanto En prosa escriví unes Anotaciones a…