Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
Vila de Perpinyà
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli antic de la vila, amb el Palau dels Reis de Mallorca a primer terme Arxiu ECSA La vila vella de Perpinyà es troba al centre de la plana rossellonesa, a la riba dreta de la Tet Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 41’ 42” N - Long 2° 53’ 48” E La ciutat, capital del Rosselló, és travessada per la N-9, de Narbona al Pertús, a la qual conflueixen la carretera N-117 de Perpinyà a Quillana la N-116, que es dirigeix a la Guingueta d’Ix, i la N-114, que de Perpinyà va fins a Cervera PP Història Perpinyà ha succeït, com a capital del Rosselló, a l’oppidum ibero-ligur de…
possessiu | possessiva
Pronomspossessius
Gramàtica
Dit de l’adjectiu o pronom que indica la possessió, és a dir, que els objectes que determina (en el cas de l’adjectiu) o representa (en el cas del pronom) pertanyen a algú o a alguna cosa o bé hi tenen qualsevol mena de relació.
En català, els possessius són afectats pels morfemes de persona i nombre respecte al subjecte posseïdor, i pels de gènere i nombre respecte a l’objecte posseït Tots ells, llevat llur , anteposats al nom que determinen, han d’anar sempre precedits de l’article Llur es refereix sempre i únicament a més d’un posseïdor Les formes febles mon, ton, son, etc sempre sense article, són usades actualment només en el llenguatge parlat i gairebé exclusivament amb alguns mots de parentiu mon oncle, son avi, sa mare, tes germanes
privilegiat | privilegiada
Història
A l’Antic Règim, dit de la persona o grup social que gaudia de prerrogatives o exempcions tributàries, com els membres de l’estament militar i del patriciat urbà, que gaudia de privilegi nobiliari, o els eclesiàstics, que gaudien de privilegi clerical i de privilegi de fur.
Rocamora de Sant Magí
Masia
Antic poble
Antic poble i masia del municipi de Pontils (Conca de Barberà), situat al vessant septentrional de la serra de Brufaganya, al S del santuari de Sant Magí de Brufaganya, que fou fundat dins el seu antic terme parroquial (i per això dit abans Sant Magí de Rocamora).
L’antiga església parroquial Sant Jaume, romànica, és en ruïnes al s XVII fou agregada a la de Sant Magí
verga
Transports
Cadascuna de les perxes, generalment cilíndriques, que, disposades a la cara de proa d’un pal o d’un masteler, fixades per la part central i susceptibles de girar entorn del dit pal en maniobrar-les amb les braces, serveixen per a envergar-hi una vela.
S’anomena verga de creu la que és fixada disposada perpendicularment al pal, de manera que sembla una creu, i en la qual hom enverga una vela quadra En la verga de creu hom distingeix la creu , que n’és la part central, els braços , que són cadascuna de les parts compreses entre la creu i els extrems de la perxa, i els penols , que són els extrems de la perxa S’anomena terç de la verga el punt mitjà de cadascun dels braços Les vergues prenen el nom del pal o del masteler al qual van fixades, i a vegades el de la vela que hi és envergada
telescòpic | telescòpica
Tecnologia
Dit dels dispositius i dels aparells constituïts per parts o elements de diferent amplada que poden penetrar i lliscar els uns dins els altres, com si fossin els diversos elements d’un telescopi, de manera que la longitud del dispositiu o de l’aparell és variable.
fretat | fretada
fretat
Heràldica
Dit de l’escut o de la peça formats per tres (o quatre) cotisses i tres (o quatre) llistes (o també d’altres objectes llargs, com les llances) que s’entrecreuen entre elles passant alternativament per sobre i per sota i formen com un enreixat i claraboies.
A vegades els punts d’intersecció són clavetejats
intrusiu | intrusiva
Mineralogia i petrografia
Dit de les roques ígnies que apareixen entre unes altres de també ígnies o sedimentàries i que es consolidaren a poca profunditat, però sense aflorar a la superfície, introduint-se per les esquerdes i els forats de l’escorça terrestre i originant dics, filons i lacòlits.
herpautocor | herpautocora
Botànica
Dit dels vegetals que disseminen llurs diàspores mitjançant els moviments d’aquestes produïts pels canvis de forma i de disposició dels pèls o arestes higroscòpics que posseixen, com passa en els geranis, que estiren o retorcen la part terminal del fruit, segons la humitat de l’ambient.
musculocutani | musculocutània
Anatomia animal
Dit del nervi sensitiu i motor procedent del plexe braquial (V i VI parells cranials), les branques col·laterals del qual innerven els músculs coracobraquial, bíceps i braquial anterior del braç, i les branques terminals (anterior i posterior) innerven la meitat externa de la pell de l’avantbraç.