Resultats de la cerca
Es mostren 41629 resultats
Faringomicosi
Patologia humana
La faringomicosi o faringoqueratosi constitueix una varietat estranya de faringitis crònica que es caracteritza per la formació de nombroses prominències dures, groguenques i petites, localitzades especialment en les amígdales palatines Aquestes prominències característiques es componen d’acumulacions de cèllules mortes que contenen molta queratina, substància que els confereix duresa No es coneix exactament la causa d’aquest trastorn, però probablement és degut a una infecció causada pel fong Leptothrix buccalis , ja que aquest microorganisme se sol trobar a la faringe de les…
El que cal saber de la desviació de l’envà nasal
Patologia humana
Es anomenat desviació de l’envà nasal el desplaçament d’aquesta estructura que origina trastorns de la ventilació nasal, en general a causa d’una alteració del desenvolupament del nas, o bé a conseqüència d’un traumatisme La majoria de les persones presenten lleus desviacions de l’envà nasal, però no es consideren alteracions si no causen trastorns en la respiració nasal Si habitualment es produeixen dificultats per a respirar, ja sigui per una de les fosses nasals o per totes dues, convé de consultar un especialista, perquè és possible que hi hagi una desviació de l…
El que cal saber de la miocardiopatia restrictiva
Patologia humana
La miocardiopatia restrictiva és una afecció del múscul cardíac deguda al dipòsit de fibres de collagen o d’altres substàncies en aquest teixit que, en conseqüència, provoca una rigidesa en les parets dels ventricles, que no es poden distendre adequadament per tal d’omplir-se Aquest trastorn és poc freqüent als països occidentals, i sol ésser degut a l’existència d’altres malalties cròniques com amiloïdosi, sarcoidosi o hemosiderosi Els símptomes més freqüents són semblants als causats per la insuficiència cardíaca, com la dificultat a respirar, la sensació de manca d’aire i la inflor dels…
El que cal saber de l’astigmatisme
Patologia humana
L’astigmatisme és un defecte de la refracció ocular degut a una alteració en la curvatura de la còrnia que, com que no té una forma semisfèricà normal, no permet que tots els raigs lumínics s’enfoquin en un mateix pla i provoca una visió distorsionada de les imatges En general, el defecte és congènit, causat per una alteració genètica hereditària Però també pot ésser degut a deformacions còrnies originades per cicatrius consegüents a un traumatisme o una infecció còrnia El defecte visual afecta tant la visió propera com la llunyana Sovint, però, l’astigmatisme es presenta associat a un altre…
El que cal saber dels angiomes cutanis
Patologia humana
Els angiomes cutanis o nevus vasculars són alteracions dels vasos sanguinis de la pell que originen taques o tumoracions de color més o menys vermellós, en general presents des del naixement o que apareixen durant els primers anys de vida Com que la majoria dels nevus angiomatosos desapareixen espontàniament durant la infantesa, hom no sol aplicar-hi cap tractament, excepte quan poden provocar complicacions, com ara hemorràgies Si no desapareixen i originen alteracions estètiques que causen conflictes emocionals a la persona afectada, hom pot procedir-ne al…
El que cal saber de l’impetigen
Patologia humana
L’impetigen és una infecció molt contagiosa de les capes superficials de la pell, causada per estreptococs i estafilococs Es manifesta amb la presentació de vesícules o butllofes que, en trencar-se, es cobreixen de crostes groguenques Tots els objectes que estiguin en contacte amb les lesions, com ara les tovalloles o la roba de llit, han d’ésser desinfectats convenientment, rentant-los amb aigua bullent per evitar el contagi a d’altres persones El líquid que surt de les lesions produïdes per l’impetigen conté gèrmens Així, cal tenir en compte que, si es toca el líquid, caldrà rentar-se les…
matriarcat
Etnologia
Forma d’organització social que dóna la màxima importància política i jurídica a la dona.
L’existència del matriarcat ha estat afirmada pels teòrics de l’evolucionisme del s XIX, els quals pressuposaven que a les societats on els llaços genealògics segueixen el llinatge matern matrilineal l’autoritat, el dret i la riquesa eren a les mans de les dones, les quals transmetien aquesta autoritat, aquest dret i aquesta riquesa a les filles i no pas als fills Segons aquesta teoria, en el matriarcat els homes estaven sotmesos a les dones, que per llur descobriment dels mitjans per a obtenir els productes vegetals de la terra degueren aconseguir una posició de privilegi sobre…
ona electromagnètica
Física
Forma que adopta, en la seva propagació, l’energia electromagnètica, segons la teoria ondulatòria (equacions de Maxwell).
Les ones electromagnètiques es desplacen a la velocitat de la llum en el medi considerat i són ones transversals La freqüència d’una ona electromagnètica és una constant que la caracteritza, i no varia en passar d’un medi a un altre, car l’energia E que transporten és E = hv h = constant de Planck En el buit, la longitud d’ona λ 0 i la freqüència ν van lligades per la relació λ 0 v = c, c essent la velocitat de la llum en el buit En un medi material d’índex de refracció n , la velocitat de fase n de les ones electromagnètiques és v = c / n , i la relació anterior es converteix…
Agustí Lluís Verde i Camps
Historiografia catalana
Religiós, antiquari i arqueòleg.
Pel fet de ser monjo profés al convent de Sant Agustí de Barcelona aprofità les seves missions apostòliques per a visitar arxius i fer investigacions històriques Des del seu ingrés el 1737 en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona presentà diversos treballs històrics, filosòfics i religiosos, i també textos encomiàstics i poesies dedicades a la institució, moltes de les quals es conserven al seu arxiu El 1756 presentà davant els acadèmics una petita imatge, de bronze i molt ben treballada, que representava Mercuri, trobada prop de Torroella de Montgrí També es conserven discursos…
La Sonora Matancera
Música
Conjunt degà de les orquestres de son i salsa.
El tresista Valentín Cané fundà el grup el 1924 a Cuba, però la formació no es denominà La Sonora Matancera fins el 1932, que s’hi afegí el cantant i nou líder, Rogelio Martínez Amb l’eclosió de la ràdio, i sobretot del cinema i la televisió, La Sonora Matancera feu arribar el seu son arreu de Cuba i fins fora de l’illa, i aconseguí una popularitat molt gran a tota l’Amèrica llatina, especialment els anys cinquanta El 1960 la formació es traslladà a Mèxic, i el 1962, a Nova York, i ja no tornà a Cuba A més de son , incorporà tots els nous estils que anaven apareixent…