Resultats de la cerca
Es mostren 10346 resultats
els Torrents
Poble
Poble disseminat (907 m alt.) del municipi de Lladurs (Solsonès), centrat a la parròquia de Sant Julià (de la qual depenen les de Peà i Cavall), a l’E del terme, en una vall tributària, per la dreta, del Cardener.
La senyoria pertanyia als priors de la confraria dels Colls de Sant Llorenç de Morunys
la Torre de Riu
La Bureba
Comarca de Castella, a la província de Burgos, entre la sierra de la Demanda i els Montes Obarenes, comunicada amb la vall de l’Ebre pel pas de Pancorvo i amb les planes de Burgos pel pas de La Brújula.
L’economia es basa essencialment en l’agricultura i en la ramaderia El centre de la comarca és Briviesca
Brunsvic
Geografia històrica
Antic país de l’Alemanya septentrional que s’estenia del riu Aller al Leine i des dels contraforts del massís del Harz fins al riu Fuhse; comprenia, a més, un territori aïllat a la vall de l’alt Weser, vora Holzminden.
La capital era Brunsvic El territori de Brunsvic formà part dels dominis güelfs a Saxònia El 1180, quan Frederic Barba-roja desmembrà el ducat de Saxònia , Enric el Lleó conservà Brunsvic i Lüneburg El seu net, Otó I 1204-52, investit príncep de l’Imperi i duc de Brunsvic i Lüneburg, fracassà en l’intent de crear un poderós estat al nord d’Alemanya a causa de la partició territorial dels seus fills Joan prengué Lüneburg, i Albert Brunsvic Noves divisions i nous reagrupaments, als segles successius, feren que a l’inici del segle XVIII les dues branques més importants fossin les de Lüneburg-…
serra de Botja
Caseres (Terra Alta) i la serra de Botja al fons
© Fototeca.cat
Serra
Alineació muntanyosa de la Terra Alta, que separa les aigües del riu d’Algars de la vall Major i de les Canaletes (528 m al tossal de Mudèfer); és termenal dels municipis de Gandesa, de Batea, de Bot i de Caseres.
Bescaran
Poble
Poble (1.360 m alt.) del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a 1.360 m d’altitud, al vessant de ponent del puig de Coll de Midós, a la vall alta del riu de Bescaran, afluent de capçalera del Segre.
Les cases, esglaonades, s’agrupen entorn de l’església parroquial de Sant Martí L’església sembla obra moderna té forma rectangular, amb una sola nau i capelles laterals El campanar quadrat, de torre, és adossat al SE A l’exterior, servint de font, hi ha un sarcòfag decorat amb unes creus de braços iguals inscrites dins cercles, obra molt rústega Per amunt del poble, però molt a prop de les cases, hi ha un antic colomer, de planta rectangular Vora el poble, entremig de les terrasses de conreadís, hi ha el cementiri i un bell campanar romànic, resta de l’antic monestir de Bescaran Un altre…
coma de Baborte
Coma de la vall Ferrera dins el terme municipal d’Alins (Pallars Sobirà), al peu del pic de Baborte (2 938 m), on es troba l’estany de Baborte (9 ha, 2 340 m) i d’altres de més petits.
vegueria d’Agramunt
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia la vall mitjana del Segre, entre el grau d’Oliana i l’estret de Salgar, vora Artesa de Segre, i un sector de la ribera de Sió, entre Hostafrancs i les Ventoses.
En un principi, Agramunt era només cap de sotsvegueria el territori que després fou la vegueria formava part, al s XIV, principalment, de les vegueries de Camarasa i de Cervera L’any 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, i vigent fins el 1833, la vegueria d’Agramunt fou incorporada al corregiment de Cervera, dins el qual constituí l’alcaldia major d’Agramunt
Giminells
Sector o indret
Antiga quadra del municipi de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès), a la vall de la riera de Sant Marc, dominant la qual hi ha les restes d’una fortificació anomenada el Castell Vell i una masia dita el Castell Nou.
Formà un sol terme amb Torregassa fins al primer terç del s XIX
estanys Gémenes
Circ lacustre de la vall de Boí (Alta Ribagorça), dins el municipi de Barruera, al vessant meridional del pic de Comaloforno, format per l’estany Gémena de Dalt (2 270 m) i l’estany Gémena de Baix (2 229 m).
L’immissari, que prové dels estanys Gelats, i l’emissari barranc de la Sallent, afluent de la Noguera de Tor per l’esquerra neutralitzen els desnivells respectius per mitjà de grans salts d’aigua