Resultats de la cerca

Fou redactor dels diaris La Corona de Aragón , de Barcelona, i de La Discusión , de Madrid, on anà a residir participà en la revolta del Cuartel de San Gil 1866 i en la Revolució de Setembre 1868 i fundà el diari La Igualdad Tornà a Barcelona, fou diputat per Manresa 1869 i es destacà en la revolució federalista 1869 Després d’un breu exili fou novament diputat per Terrassa, 1870 Deixà diverses obres, com Los progresistas, los demócratas y los individualistas 1861 i un Viaje dramático alrededor del mundo 1864 El seu germà Miquel Joarizti i Lasarte Barcelona ~1840 — 1910 s’especialitzà en…

Collaborà amb KFP von Martius en la seva Flora brasiliensis 1840-1906 i amb A de Candolle en la Monographia Phanerogamarum 1878-96 La seva obra més important en el camp de la taxonomia és la monumental Die natürlichen Pflanzenfamilien ‘Les famílies naturals de les plantes’, 1877-99, en collaboració amb K von Prantl, que ha estat reeditada diverses vegades i és una obra de consulta imprescindible

Formà part del consell de redacció de la revista Cairell Com a poeta publicà Espenta 1979 Professionalment dedicat al periodisme, ha realitzat una tasca de reflexió sobre la societat valenciana que es reflecteix en títols com Vicent Ventura converses amb un ciutadà 1993 i en els assaigs Un país possible Identitat valenciana i modernització 1989 i Els temps moderns societat valenciana i cultura de masses al segle XX 2002 Com a narrador i novellista ha publicat No diguis adéu 1989, Hores buides 1990 i Les llunes de Russafa 2005, premi Joanot Martorell, on mostra, en parallel, la vida…

Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de València, és professor a la universitat de Salamanca La seva investigació se centra en la literatura valenciana contemporània La narrativa valenciana dels setanta 1994 i Aproximació a la narrativa valenciana 1994, i, amb Àlex Martí, Catalana i criminal La novella detectivesca del segle XX 2006 Com a novellista ha publicat El viatger del crepuscle 2006, premi Ciutat de Sagunt 2005 També té obres en collaboració, com Xarxa teatre tradició, festa i teatralitat 1997 i El discurs prefabricat Estudis de fraseologia teòrica i aplicada 2000 En el…

Collaborador actiu d’Emili Mira en els primers anys de l’Institut Psicotècnic, estudià els problemes de la psicologia de l’audició Catedràtic de la Universitat de Sevilla 1953 i la Universitat de Barcelona, fou director de l’Hospital Clínic 1967 Membre de la Reial Acadèmia de Medicina 1968, treballà extensament en gairebé tots els camps de la seva especialitat i principalment en la fisiopatologia dels vertígens, la patologia del vol i els aspectes quirúrgics

Vida El seu pare, militar descendent d’una família aristocràtica, volia destinar-lo a la carrera diplomàtica, però acceptà que es dediqués a la música El fet que s’hagués format a París sota la supervisió d’A Rejcha repercutí molt en el seu estil, clarament influït per la música francesa d’aquell moment La seva primera òpera, Pierre et Cathérine , s’estrenà a Alemanya l’any 1835, però Flotow intentà assolir l’èxit com a compositor a París Després d’una sèrie d’obres que el donaren a conèixer, l’any 1844 estrenà a Hamburg la que és considerada per molts la seva millor òpera, Alessandro…

Estudià a Leiden, i des del 1924 prengué part activa en els moviments de joventuts protestants, en els quals ocupà diverses vegades càrrecs dirigents Secretari del Consell Ecumènic de les Esglésies 1948-1966, ja hi havia pres part en els treballs preparatoris Membre de la comissió de Fe i Constitució , publicà diverses obres sobre ecumenisme i teologia calvinista i, el 1973, les seves Memòries

El seu regnat es caracteritzà per la tensió entre ell i el parlament, pel domini del qual lluitaven els hattar ‘capells’ i els mössor ‘gorres’, sostinguts per França i per Rússia, respectivament Les intrigues diplomàtiques el portaren a intervenir, sense sort, a la Guerra dels Set Anys 1756-63 contra Prússia El 1756 intentà un cop d’estat que fracassà i contribuí a augmentar la inestabilitat del país, dominat totalment per Rússia i Prússia des del 1764 El seu successor, el seu fill Gustau III, posà fi a aquesta situació

Acabà les guerres contra danesos pau de Knäred, 1613 i russos pau de Stolbova, 1617, que li asseguraren la possessió d’Ingria, Estònia i la Carèlia oriental S'apoderà, a més, de Livònia, Curlàndia i Meddenburg Atacà Polònia i ocupà Riga, Dorpat 1621 i els ports de la Prússia occidental 1625 En política interior impulsà l’ensenyament, amb la creació d’escoles gratuïtes i universitats Abo Dorpat Creà el tribunal suprem 1624 i reformà l’exèrcit Lluità en la guerra dels Trenta Anys a favor dels prínceps protestants, en canvi d’un subsidi tractat de Bärwalde signat amb França, 1631, i morí en la…