Resultats de la cerca

Activista polític liberal, fou empresonat i exiliat Els seus escrits polèmics, que critiquen les preceptives neoclàssiques i basen la literatura sobre fonaments historicistes — Diccionario crítico burlesco 1811, Letras de cambio a los mercachifles literarios 1834—, li crearen enemistats, bé que influïren decisivament sobre els estudis literaris de l’època Recollí una gran quantitat de notes i apunts, base dels quatre volums de l’obra Ensayo de una biblioteca española de libros raros y curiosos 1863-69, publicada per MR Zarco i J Sancho És autor de poesies eròtiques, publicades l’any 1875 en…

Quasi tot el territori és format per la plana alluvial només al sector meridional s’alcen petits turons 142 m alt S'hi localitza el secà unes 40 ha d’oliveres, 60 de garrofers i 15 d’ametllers El regadiu, a la plana, aprofita l’aigua del riu d’Alcoi a través de la séquia de Rebollet, derivada de la séquia reial d’Alcoi és destinat sobretot a tarongers 155 ha i a hortalisses tomàquets i melons primerencs Les activitats industrials derivades de l’agricultura magatzems de fruita i alguns obradors de ceràmica complementen l’economia La població, que augmentà considerablement al llarg del s XVIII…

Doctorat en dret, treballà al bufet de José Canalejas, que l’introduí a “El Heraldo de Madrid”, i fou corresponsal d’aquest diari a les Filipines durant la guerra independentista Després fou diputat, senador 1907-18, director del “Diario Universal” i fundador i director de la revista “El Mundo”, a Madrid

Doctor en ciències i llicenciat en farmàcia, ocupà una càtedra a la Universitat de València Militava al partit progressista de Peris i Valero, i començà a treballar al periòdic Los Dos Reinos , d’aquesta ideologia El 1872 fou elegit diputat a corts El 1875 entrà a dirigir el diari El Mercantil Valenciano , al qual donà una orientació política de caràcter republicà independent relativament enfrontada amb el blasquisme d' El Pueblo , i aconseguí de fer-ne la publicació de més tiratge i de més difusió al País Valencià

Fill del gravador originari d’Albarrasí Pedro Navarrete Romero i germà del gravador Frederic Navarrete i Fos Format a l’escola de Sant Carles de València i a la de San Fernando de Madrid Pensionat a Roma dues vegades, la primera ~1860 amb una ajuda del ministeri de foment, hi pintà Caputxins al cor cantant les vespres , premiat amb una tercera medalla nacional el 1867, que li valgué especial fama com a pintor d’interiors i assumptes costumistes Fou jurat a diverses Exposiciones Nacionales de Madrid Guanyà una medalla d’or a l’Exposició Internacional de Viena del 1873 Fou condecorat amb les…

Doctor en dret És autor de diversos treballs d’història regional La segunda Germanía del Reino de Valencia 1957, Historia de la villa de Muro 1959, Historia de la albufera de Valencia 1960 i Cien abogados ilustres del colegio de Valencia 1961 Dirigí l’edició de la Crónica de la Exposición Vicentina 1957

Graduada en dansa espanyola i clàssica pel conservatori Òscar Esplà d’Alacant, completà la formació a La Fàbrica Espai de Dansa de Barcelona 1986-88, a La Ménagerie de Verre de París 1988-89 i al Movement Research de Nova York 1997 El 1994 creà la seva pròpia companyia Els seus espectacles de dansa contemporània són originals, iconoclastes i multidisciplinaris dansa, teatre, òpera, etc  Diversos animals 1992,  Pevequi 1993, Peve, espectacular dance poemato 1994, Spitbrides 1995, La bèstia , Razona la vaca  1996, Love is fastic 1997, Del planeta basura 1997, END Esto no danza 1998, DVA Dudoso…

Des de ben jove residí a Madrid Hi treballà a la premsa local i hi estrenà la comèdia El fuego de San Telmo 1889 Collaborà amb Carles Arniches a diverses obres teatrals És autor de més de setanta peces, la majoria sainets i sarsueles Las mamás, La verdad desnuda, Éxito editorial, etc, i d’una òpera Marcia

Estudià amb el seu pare, Francesc Cantó i Botella 1811-86 El 1876 es traslladà a Madrid, on fou nomenat professor d’harmonia del conservatori Autor d’un Poema sinfónico 1892, de diverses misses, obres per a piano i per a banda el popurri El pardalot , 1886

Féu els estudis religiosos a València, on obtingué un benefici en la catedral 1669 Es remarcà com a director de consciències i per la seva ascesi personal No deixà cap obra, però els seus biògrafs recolliren màximes seves d’espiritualitat El 1741 les seves restes foren traslladades a la catedral de València És tingut com a venerable