Resultats de la cerca

Doctor en filologia romànica per la Universitat de Granada i professor titular de mètrica a la mateixa universitat Com a poeta és considerat entre els més renovadors de la poesia castellana de les darreres promocions, per bé que durant molts anys la seva obra estigué injustament relegada, potser a causa d’una alta exigència estilística, per la seva perfecció formal i per una rara capacitat d’actualitzar formes clàssiques com ara la lira o el sonet Els llibres més importants de la seva trajectòria són Tigres en el jardín 1968, Serenata y navaja 1973, Siesta en el mirador 1979, Sitio de…

Emigrat a Cuba el 1833, treballà com a tècnic al Teatro Tacón de l’Havana El 1845 es traslladà a Long Island EUA, on treballà en una fàbrica d’espelmes i inicià els experiments del telèfon L’any 1857 aconseguí fabricar el primer aparell, que patentà el 1871, tot i que els problemes econòmics li impediren de renovar la patent Poc temps després presentà el seu invent al director de la Western Telegraph Co, del qual mai no rebé resposta En l’Exposició de Filadèlfia 1876, Alexander Graham Bell presentà el seu telèfon, pel qual fou acusat de frau, i davant la polèmica s’enfrontà a diversos…

Deixeble de Giuseppe Bernardi, dit Torretti , la producció de la seva primera etapa, a Venècia, és dins la tradició italiana setcentista Eurídice i Orfeu 1773, Dèdal i Ícar 1778, ambdues al Museo Correr, Venècia El 1779, després d’un viatge a Nàpols, Herculà, Pompeia i Roma, i influït per JJ Winckelmann, inicià el seu període de maduresa, dins el neoclassicisme S'establí a Roma 1781, on féu obres com Teseu i el Minotaure 1782, collecció de Lord Londonderry, Londres, els mausoleus dels papes Climent XIV 1783-87, Sants Apòstols i Climent XIII 1787-92, Sant Pere, Amor i Psique ~ 1792, Musée du…

Durant la Segona Guerra Mundial treballà a la BBC Retornà al Brasil i treballà en el diari Correio da Manhã És autor de Assunção de Salviano 1954, A Madona do Cedro 1957, Quarup 1967, Bar Don Juan 1971 i Reflexos do Baile 1976

Lluità amb el seu pare, Giacomo Caldora, contra Alfons IV de Catalunya-Aragó i al servei de Renat d’Anjou, el qual el nomenà virrei de Nàpols El 1437 atacà el rei català per sorpresa, però el 1442 fou derrotat per aquest a Sassano i fou fet presoner Aviat fou alliberat, però la seva submissió a Alfons IV fou sempre insegura

Fou deixeble de Giovanni Legrenzi a Venècia, ciutat en la qual, després d’una estada a Roma, fou violoncellista de San Marco El 1708 dirigí a Barcelona, a la Llotja, l’estrena de la seva òpera Il più bel nome , amb text de Pietro Pariati, composta amb motiu de les noces del rei arxiduc Carles III amb Elisabet de Brunsvic fou la primera òpera representada a la ciutat Posteriorment hi estrenà altres òperes, com Zenobia, Imeneo i Scipion nella Spagna , amb text d’Apostolo Zeno Durant l’estada a Barcelona féu amistat amb Emmanuele Rincón, conegut per Emmanuele d’Astorga Passà a Viena, i romangué…

Anà a Rússia, on treballà molts anys per a Caterina II Palau Xinès d’Oranienbaum 1762-68, Palau de Marbre de Peterburg 1768-85, revestit de marbre de Sibèria, que presenta façana amb dos cossos i ordre colossal en el superior, i Palau de Gacina 1766-77, d’aspecte sever

Féu les pintures del retaule de l’església d’Almenara, les del retaule del Roser de Santa Maria de Morvedre 1730, les del presbiteri de Godella i les del sagrari de la parròquia de Xest

La seva actuació fou decisiva, en el terreny teòric i doctrinal, en la introducció dels ideals renaixentistes a Portugal Escriví la tragèdia A Castro 1587, sobre els amors d’Inês de Castro i Pere I Conreà la comèdia clàssica Bristo i Cioso 1622 La seva obra lírica fou aplegada sota el títol de Poemas lusitanos 1598 se'n destaquen els seus sonets, d’inspiració petrarquista, i les odes, gènere que introduí a Portugal Per la seva passió nacionalista i per la consciència del seu deure cívic com a poeta, s’anticipà a Camões

Adscrit a les tendències d’avantguarda, publicà assaigs i crítiques literàries en diversos periòdics i dirigí Nueva España Lo cómico contemporáneo 1928 i El nuevo diantre 1930 apleguen alguns dels seus assaigs Escriví poesia — Umbrales 1918 i Signario 1923— i narracions — Pájaro pinto 1927 i Luna de copas 1929—, que el qualifiquen com a representant genuí de la literatura deshumanitzada i intellectualista del primer terç del s XX Escriví també biografies Luis Candelas 1929, Romea o el comediante 1931 i les de Cánovas del Castillo, Quevedo i Cervantes