Resultats de la cerca

Mostrà la seva inclinació per l’element macabre i sobrenatural publicant tres històries versificades The Improvisatore 1821 La mort és el tema del seu drama The Bride's Tragedy 1822 i del complex poema Death's Jest Book or the Fool’s Tragedy , publicat pòstumament el 1850

El 1933 hagué d’exiliar-se, i viatjà per Europa i Amèrica Practicà un humor agressiu i sarcàstic, amb recursos avantguardistes En teatre cal destacar Niemand ‘Ningú’, 1936, Feuerwasser ‘Aiguardent’, 1952, Die Grossen und die Kleinen ‘Els grans i els petits’, 1956, Biene, gib mir Honig ‘Abella, dóna'm mel’, 1974, i en narrativa, Der Eroberer ‘El conqueridor’, 1936, Kurz nach Vier ‘Poc després de les quatre’, 1951, Das Herz des Hais ‘El cor del tauró’, 1960, Der schwarze Hut ‘El barret negre’, 1972, Die nicht so netten Geschichten ‘Històries no gaire agradables’, 1980…

Subratllà especialment la dimensió estètica de la revelació Les seves obres principals són Das Herz der Welt ‘El cor del món’, 1945, Theologie der Geschichte ‘Teologia de la història’, 1951, Bernanos 1954, Das betrachtende Gebet ‘La pregària contemplativa’, 1955, Die Gottesfrage des heutigen Menschen ‘El problema de Déu en l’home d’avui’, 1956, Skizzen zur Theologie ‘Assaigs de teologia’, 1960-61, Herrlichkeit Eine theologische Ästhetik ‘Magnificència Una estètica teològica’, 1961, Cordula oder der Ernstfall 1966

Jueu emigrat a França, Anglaterra, Holanda i els EUA, conreà molts gèneres literaris i les seves obres palesen un afany incansable de lluita per la llibertat, la tolerància i la justícia Entre les novelles cal destacar Josef sucht die Freiheit ‘Josef cerca la llibertat’, 1927, Glückliche Menschen ‘Homes feliços’, 1931, Ferdinand und Isabela 1936, König Philipp II 1938, aquestes dues sobre els Reis Catòlics i Felip II, Die Kinder von Gernika ‘Els fills de Guernica’, 1939 i Die Zeit der Narren ‘El temps dels necis’, 1966, sàtira punyent sobre la vida a l’Alemanya Federal

Malalt a conseqüència de la guerra, escriví els poemes de Laterne, Nacht und Sterne ‘Fanals, nit i estrelles’, 1946, el drama Draussen vor der Tür ‘Fora, davant la porta’, 1947 i narracions —potser la part millor de la seva obra—, on reflecteix, amb llenguatge expressionista, la tragèdia del seu poble

Inicià la seva carrera com a violista després d’haver estudiat al Conservatori de Moscou amb Borisovskij Els anys quaranta i al començament dels cinquanta tocà en formacions de cambra, com a membre integrant del Quartet de Moscou i de vegades formant conjunt amb Emil Gilels o Mstislav Rostropovič El 1955 fundà l’Orquestra de Cambra de Moscou, que ell mateix dirigí, principalment dedicada a la música barroca, però complementada amb música d’autors del segle XX Emigrat a Occident 1977, fou director artístic de l’Orquestra de Cambra d’Israel 1978-81, director principal de l’Orquestra Simfònica…

S'especialitzà en citologia i elaborà una teoria sobre els plasts introduí el terme cloroplast És considerat com un precursor de la moderna ecologia Publicà Pflanzengeographie 1898

Estudià a l’Art Institute de Chicago, però fou bàsicament autodidacte El 1926 viatjà per Europa i l’Orient, el 1930 per Anglaterra i el 1931 per Mèxic El 1934, a Xangai, estudià, amb el pintor xinès Teng Kwei, calligrafia xinesa, i després calligrafia zen al Japó L’any següent pintà Broadway Norm , amb tinta xinesa blanca sobre paper blanc, la primera escriptura blanca, plena de signes molt esquemàtics Ací començà la seva important aportació a l’evolució de l’expressionisme abstracte Pintà teles plenes de signes calligràfics infinitament repetits, però no idèntics, que prenen diferents…

De família jueva, el 1893 es convertí al cristianisme Estudià a les universitats de Berlín i de Heidelberg i fou professor a l’escola tècnica de Karlsruhe Treballà en el camp de l’electroquímica i estudià els elèctrodes de vidre Investigà també els equilibris de gasos des d’un punt de vista termodinàmic i, juntament amb Carl Bosch, ideà un procés d’obtenció d’amoníac, que posteriorment desenvolupà vers la producció en massa d’adobs Director 1911 del departament de física química del Kaiser Wilhelm Institut precursor de la Max Planck Gesellschaft, durant la Primera Guerra Mundial fou cap del…

Fou metge del príncep de Hennenburg 1553 i professor a Heidelberg 1577-83 De tendència zwingliana, s’oposà a la implantació del calvinisme però, vençut i excomunicat, abandonà la càtedra En la seva obra Explicatio gravissimae questionis 1589 afirmà la superioritat de l’Estat damunt l’Església, que n'és una creació La seva doctrina, que prengué el nom d’ell, erastisme , tingué bon acolliment en ambients anglicans