Resultats de la cerca

Professor de demografia i d’història econòmica al departament de demografia de la Universitat de Berkeley, Califòrnia La seva obra s’ha centrat en dos temes la demografia de l’Anglaterra preindustrial i les previsions futures de fecunditat als EUA Ha realitzat aportacions cabdals a l’estudi dels cicles demogràfics i dels models de població Entre els seus articles cal destacar Population in Preindustrial England 1973 i Predicting Fertility 1981

Director de l’observatori Lick, a Mount Hamilton 1901-30, rector de la branca de Berkeley de la Universitat de Califòrnia 1923-30 i president de la National Academy of Sciences 1931-35 Estudià els eclipsis de sol i la desviació de la llum per efecte del camp gravitatori solar Féu càlculs sobre la velocitat radial dels estels aplicant un espectroscopi als telescopis del Lick i de Santiago de Xile

Estudià a les universitats de Cornell i Harvard Després d’una estada a Copenhaguen 1958-60, on feu recerques sobre física teòrica, tornà als EUA, on ha continuat treballant al California Institute of Technology i a les universitats de Stanford, Berkeley i Harvard sobre el model del camp electrofeble, que donà a conèixer el 1960 El 1979 compartí amb Steven Weinberg i Abdus Salam el premi Nobel de física

Professor d’economia de la Universitat de Califòrnia a Berkeley El 1990 realitzà un estudi sobre les conseqüències de la catàstrofe ecològica ocorreguda a les costes d’Alaska arran del vessament d’un petrolier L’any 2000 fou guardonat amb el premi Nobel d’economia, juntament amb James JHeckman, per les seves anàlisis microeconomètriques que han permès desenvolupar investigacions i teories sobre l’elecció, per part dels individus, del treball o el lloc de residència

Deixeble de Carl Sauer a Berkeley 1924, es dedicà de primer a la cartografia més tard 1927 s’interessà per la climatologia, i n'estructurà una classificació original Professor a la Universitat d’Oklahoma 1934, fou president de la Comissió de Climatologia de l’Organització Meteorològica Mundial Ha escrit, entre altres obres, The Climates of North America, According to a New Classification 1931 i An Approach Toward a Rational Classification of Climate 1948

Estudià a Berkeley i Baltimore i fou metge a la US Navy Professor a la Johns Hopkins University des del 1967, el 1978 li fou atorgat el premi Nobel de medicina, juntament amb WArber i DNathans, pels treballs sobre els enzims de restricció enzim de restricció en Haemophillus influenzae , els quals no sols reconeixen regions específiques d’ADN sinó que el fragmenten sempre per uns mateixos indrets Introduí també el procediment d’isolament més emprat dels enzims de restricció

Autodidacte, s’estrenà el 1932 amb el volum de contes Fantoches Visqué alguns anys als Estats Units, primer com a professor a Berkeley, després com a director del Departament d’Afers Culturals de la Unió Pan-Americana La crítica és unànime en considerar O Tempo e o Vento 7 volums, 1949-63 com la seva millor obra Altres obres remarcables són Clarissa 1933, Olhai os lírios do campo 1938, O prisioneiro 1967 i Incidente em Antares 1971

Representa una reacció, més sentimental que filosòfica, contra les conseqüències del sensisme de Locke, de la cosmologia de Berkeley i de l’escepticisme de Hume Té per norma suprema el common sense ‘sentit comú’, i els seus temes se centren en la gnoseologia i la moral En són els representants més destacats Thomas Reid, James Beattie, Dugald Stewart i James Oswald L’escola influí, als Països Catalans, en pensadors com Ramon Martí d’Eixalà, Francesc Xavier Llorens i Barba i Jaume Balmes

Es llicencià a la Universitat de Jerusalem i es doctorà a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley El 1969 guanyà una càtedra a la Universitat de Princeton i es traslladà a la Universitat de Califòrnia, a Santa Barbara, per dirigir el Kavli Institute for Theoretical Physics Gross, juntament amb HDPolitzer i FWilczek, obtingué el premi Nobel de física el 2004 per les seves contribucions a l’estudi de les interaccions fortes i, en particular, pel descobriment de la propietat de la llibertat asimptòtica

El cas més clar són les ciutats en què aquesta funció predomina sobre tota altra Uppsala, Coïmbra, Göttingen, Cambridge, Aarhus, Lovaina, Princeton, Akademgorodok Els edificis universitaris representen els conjunts més grandiosos, i els serveis ciutadans són en funció dels estudiants que hi resideixen El terme ha estat aplicat també actualment al conjunt d’edificis universitaris d’una ciutat i que formen una petita ciutat especialitzada dins l’àrea urbana Blindern, a Oslo Orsay, a París Fann, a Dakar Berkeley, a San Francisco