Resultats de la cerca
Es mostren 430 resultats
llangardaix

Llangardaix comú
Bernard Dupont (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Gènere de rèptils escatosos del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, de mides superiors als 30 cm de llargada, quan són adults, puix que les espècies bastant inferiors a aquesta mida reben el nom de sargantanes.
Tenen el dors cobert d’escates petites, arrodonides i juxtaposades El llangardaix comú o ocellat Llepida ateny uns 60-75 cm de llargada, té el dors verd fosc amb taques negres i els costats adornats amb una vistosa filera d’ocels blancs Habita en llocs àrids, en brolles i garrigues Es nodreix d’insectes, fruits i vertebrats de petita grandària, com granotes, sargantanes, ratolins, musaranyes, etc És completament inofensiu Durant l’hivern entra en letargia És freqüent al SW d’Europa, i comú als Països Catalans El llangardaix verd Lviridis ateny uns 35-50 cm de llargada i és de color verd,…
ocell republicà

ocell republicà
Bernard DUPONT (CC BY-SA 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família del ploceids, d’uns 13 cm de llargada, bec llarg i comprimit lateralment, potes robustes, dits llargs, ales llargues i apuntades, cua ampla i truncada, cara i coll de color negre, ventre terrós lleonat i dors bru.
Viu en comunitats de 800-1000 individus —d’on li ve el nom—, que fan un niu comú penjat d’una gran branca d’un arbre, format en realitat per la unió de molts nius familiars, fets d’herbes i amb un sostre comú de palla El niu comú té passadissos i galeries que comuniquen amb nombroses entrades Habiten en els boscs d’acàcies del sud d’Àfrica
tortuga verda

Tortuga verda
Bernard Dupont (cc-by-sa-2.0)
Herpetologia
Tortuga marina de la família dels quelònids, d’uns 160 cm de llargària, amb la cuirassa dorsal en forma de cor, en els individus joves recorreguda per una doble cresta mitjana i amb les plaques juxtaposades.
Les potes anteriors són més desenvolupades que les posteriors, i tenen forma d’aletes La cua és molt curta, i el color dels adults és verd d’oliva al dors, amb taques negres Habita a la vora de les cales, i neda sobretot a la superfície de l’aigua S’alimenta de substàncies vegetals, sobretot fanerògames Pon els ous a les costes, la qual cosa, juntament amb la pesca de què és objecte, fa que, malgrat l’elevat nombre d’ous per posta, comencin a ésser molt rares als Països Catalans, sobretot a les costes continentals També és difosa a l’oceà Índic i a l’Atlàntic
cocodril porós

Cocodril porós
Bernard DUPONT (CC BY-SA 2.0)
Herpetologia
Cocodril, de la família dels crocodílids, que ateny fins a 10 m de longitud.
És molt agressiu, i és típic dels estuaris dels rius meridionals de l’Índia, Sri Lanka, Birmània, la Xina meridional, etc sovint s’endinsa en la mar fins a 100 m de la costa
quirogali

quirogali Cheirogaleus major
Bernard DUPONT (CC BY-SA 2.0)
Zoologia
Nom donat a les espècies de primats de la família dels lemúrids pertanyents als gèneres Cheirogaleus, Microcebus i Phaner, d’uns 12-30 cm de llargada, de formes esveltes, cap arrodonit, musell allargat, cua llarga i pilosa i extremitats posteriors adaptades al salt.
Són nocturns, arborícoles, poc gregaris i preferentment herbívors habiten en els boscs de Madagascar i durant l’estiu cauen en letargia
agutí

Agutí (Dasyprocta azarae)
Bernard DUPONT (CC BY-SA 2.0)
Zoologia
Rosegador sud-americà de la família dels dasipròctids i gènere Dasyprocta, d’uns 60 cm de llargada, sense cua i amb les extremitats molt llargues, de colors daurats o vermells, que es mou fent saltets i viu al llindar dels boscs.
dasipròctids

Agutí (Dasyprocta azarae)
Bernard DUPONT (cc-by-sa-2.0)
Zoologia
Família de rosegadors de gran talla, puix que poden passar del mig metre de longitud total.
Són de distribució típicament americana, car habiten entre Mèxic i el Brasil Tenen potes molt llargues adaptades per a la cursa La família és integrada per quatre gèneres el Dasyprocta , en el qual hom inclou els veritables agutís el Myoprocta , els representants del qual són més petits que els del gènere anterior i el Cuniculus i el Stictomys , que comprenen les pacas
Bernadeta Soubirous

Bernadeta Soubirous el 1861
Cristianisme
Religiosa gascona (Soeur Marie-Bernard).
Fou la gran dels sis fills d’un moliner A l’edat de catorze anys rebé a la cova de Masabiéla 1858 divuit aparicions de la Mare de Déu, que se li manifestà com la Immaculada Concepció Aquestes aparicions donaren origen al santuari de Lorda , centre de pelegrinatges Entrà a les germanes de la caritat de Nevers 1866 Fou canonitzada el 1933 La seva festa se celebra el 16 d’abril
parc nacional de Kinabalu

Parc nacional de Kinabalu
Bernard DUPONT (CC BY-SA 2.0)
Espai natural
Espai natural protegit de l’estat de Sabah (Malàisia), a l’illa de Borneo.
Sarah Bernhardt

Sarah Bernhardt
© Fototeca.cat
Teatre
Pseudònim de l’actriu francesa Henriette Rosine Bernard.
Del 1872 al 1880 actuà a la Comédie Française i alternà a partir d’aquell any, les sortides a l’estranger amb actuacions a París El 1899 llogà el Théâtre des Nations i li donà el seu nom El 1914 li fou amputada una cama, però continuà actuant fins l’any de la seva mort El seu repertori comprenia els clàssics francesos, Shakespeare, romàntics com Victor Hugo i Alfred de Musset, Alexandre Dumas fill, Gabriele d’Annunzio, etc Foren molt famoses les seves actuacions a Barcelona 1883 i 1895 Tingué velleïtats de pintora, escultora i escriptora —tenen interès les memòries Ma double vie 1907— i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina