Resultats de la cerca

És autor dels notables teginats de la Sala Daurada 1534-35 i de la Sala de Corts 1540, al palau de la Generalitat de València En aquesta segona obra fou ajudat pel seu fill Pere Martí Llinares i Blasco actiu del 1543 al 1563

Format a Llotja amb José Ruiz Blasco i Antoni Caba Fou pensionat per l’Acadèmia de Sant Jordi el 1908 Participà en nombroses exposicions collectives, i en feu diverses d’individuals a Barcelona Conreà el nu i el retrat, dins un academicisme d’una sòbria perfecció

S'inicià a El Pueblo , on fou redactor en cap fins que, enfrontat a Blasco i Ibáñez, passà a El Mercantil Valenciano , que dirigí i on emprengué campanyes contra la gestió dels blasquistes a l’ajuntament de València Escriví opuscles sobre les guerres civils espanyoles i un Estudio sobre las Cruzadas

Pertanyia a una família de vinaters acomodats, establerta a València Milità inicialment en el grup de Fusión Republicana, i després seguí Blasco i Ibáñez, quan aquest fundà el seu partit Fou diputat a corts blasquista pels districtes de Sueca i de València Ocupà també la presidència de l’Ateneu Mercantil de València

N'eren membres, entre d’altres, V Blasco i Ibáñez, F Badenes i Dalmau, Constantí Gómez, F Barber i Bas, R Andrés i Cabrelles, P Bonet i Alcantarilla i JM Puig i Torralva El mateix any anuncià un butlletí amb el mateix nom, que no arribà a publicar-se Tingué escassa vida

Es formà a Sevilla i a Barcelona, on fou deixeble d’Antoni Caba a la Llotja Decorà part de la finca de Vicent Blasco i Ibáñez a la Malva-rosa Fou pensionat a Llotja 1905-06, a Itàlia, França i Bèlgica Establert a París, hi exposà i hi assolí un cert renom

Estudià dibuix a Tortosa i pintura a la Llotja de Barcelona, on el 1895 conegué Picasso, de qui seria amic tota la vida i el qual dugué, el 1898, a Horta Anà a París, a Madrid i a l’Argentina com a pintor Fou auxiliar de José Ruiz Blasco, pare de Picasso, a Llotja Fou un artista acadèmic, independent

Des del 1923 residí a França molts anys Molt lligat a Vicent Blasco i Ibáñez, escriví sobre aquest nombrosos treballs En francès i castellà publicà poemes, biografies Verdi, Tagore, Sarah Bernhardt, etc, assaigs literaris i obres de divulgació artística En català fou autor del volum poètic Interiors Montpeller, 1946 Fou professor en diverses universitats europees i americanes

Fundà i dirigí La novela semanal , i obtingué un gran èxit com a autor de novelles entre fulletonesques i pornogràfiques La virgen desnuda 1910, De pecado en pecado 1918, La sin ventura 1921 Defensà la dictadura de Primo de Rivera, contra Blasco i Ibáñez El jefe político , 1923 El novelista que vendió a su patria, 1924

Deixeble de José Ruiz Blasco a Llotja i d’Aleix Clapés S'inicià com a escultor Participà, ja com a pintor, en l’Exposició Internacional de Barcelona del 1911 Realista acadèmic, se centrà en natures mortes i nus femenins El 1933 li fou concedit, per votació popular, el primer premi de l’Exposició del Nu organitzada pel Cercle Artístic de Barcelona Des del 1928 féu diverses exposicions individuals a Barcelona