Resultats de la cerca
Es mostren 455 resultats
baronia de Pierola
Història
Jurisdicció senyorial que fou concedida el 1286 a Asbert de Mediona.
Dels Mediona passà als Durfort, als Calders i als Ferran Gaspar de Ferran i de Calders la vinculà el 1583, i per mort sense fills passà a Elisabet Castellana de Mesquita i de Ferran, muller del primer comte del Castell de Centelles A la mort sense fills de llur filla Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita, passà de nou als Calders, barons de Segur En morir sense fills Ramon Calders-Ferran i Lleu passà a la seva muller Teresa de Marimon i Roger, però li fou posat plet pels Calders, que el perderen 1662 Mitjançant un casament…
el Pont de Cabrianes
Llogaret
Llogaret del municipi de Sant Fruitós de Bages, a la dreta del Llobregat, aigua avall del poble de Cabrianes, vora l’antic pont de Cabrianes, termenal dels municipis de Sant Fruitós de Bages, Sallent i Navarcles (i, a 200 m, encara els d’Artés i Calders).
També anomenat Sant Jaume d’Olzinelles és el nom d’una parròquia i de la quadra o districte rural del sector N El lloc d’Olzinelles és una de les fites de l’antiga demarcació de la ciutat i església de Manresa, documentat des del segle X El vell temple de Sant Jaume, unit al Mas Olzinelles, té detalls d’arquitectura preromànica que declaren la seva antiguitat Va pertànyer també a la senyoria de Sant Benet i ara és de propietat particular Al segle XIX, i havent-se format un petit nucli i colònia fabril vora el pont de Cabrianes —estratègic lloc de pas sobre el Llobregat i punt de coincidència…
Carme Gregori i Soldevila
Literatura catalana
Filòloga.
Professora a la Universitat de València, es dedica a la crítica de la producció literària catalana contemporània Ha publicat la introducció i l’edició a l’ Obra poètica de M Duran de València 1990, l’antologia Contes del segle XX 2002 i diversos articles sobre l’obra de Pere Calders, Josep M Espinàs, Joan Fuster i Carme Riera, entre d’altres També ha editat obres en collaboració, com Humor i literatura 2001 Fruit de la seva dedicació a Calders és Pere Calders tòpics i subversions de la tradició fantàstica 2006
Aquí descansa Nevares i altres narracions mexicanes
Literatura catalana
Relats breus de Pere Calders, que inclouen la narració llarga “Aquí descansa Nevares” (1967), i cinc contes, “Gent de l’alta vall” (1957), publicats junts el 1980.
Desenvolupament enciclopèdic Aquestes històries, protagonitzades de manera exclusiva per indis mexicans, reflecteixen el seu comportament i la seva personal visió del món, radicalment diferent de l’europea, i que, a més, resulta difícil d’integrar en la societat actual “Aquí descansa Nevares” narra la revolta de Lalo Nevares, el qual, davant la pobresa i precarietat de les barraques miserables on ell i els seus viuen, s’installa en un habitatge ben diferent un cementiri sumptuós i de sòlida pedra però en el repartiment de les sepultures es reprodueixen les injustícies existents en la societat…
Joan Melcion i Tenas
Literatura catalana
Assagista.
Ha estat un gran divulgador de l’obra de Pere Calders, mitjançant l’edició d’ Invasió subtil i altres contes 1978, l’assaig Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders 1986, l’estudi introductori a Aquí descansa Nevares 1997 i molts articles, conferències i ponències sobre aquest autor, així com el comissionat de l’exposició “Calders Els miralls de la ficció” amb J Castellanos, 2000-01 Fou coordinador i coautor del curs multimèdia de català Digui, digui , de força difusió 1992 Fou director del Servei d’Idiomes Moderns de la Universitat Autònoma de Barcelona UAB
Avui
Periodisme
Diari en català publicat entre el 14 d’octubre i el 15 de desembre de 1933 amb el subtítol de Diari de Catalunya.
Dirigit per Josep Janés i Olivé, alternà la informació diària amb la creació literària Hi collaboraren, entre d’altres, Ventura Gassol, Pere Calders, Víctor Català, Carles Riba, Pere Calders i Tomàs Roig
Sant Salvador de la Platja o del Mar (el Vendrell)
Art romànic
La primera notícia d’aquesta església, la proporciona el testament de Guitard, jurat el 1054 per Geribert i Domuci damunt l’altar de Sant Salvador, que té una basílica situada dins el castell de Calders Guitard llegà una somera per a l’obra de Sant Salvador Com que aquesta església es trobava dins el castell de Calders, el 1120 Calixt II confirmà a Roland Oliver, abat del monestir de Sant Cugat del Vallès, la possessió de la capella de Sant Salvador i Santa Maria de Calders, amb el seu castell, estanys, aigües, termes, delmes i primícies A la segona…
rambla de Sellumbres
Riera
Curs d’aigua de l’extrem septentrional del Sistema Ibèric Valencià, que neix prop de Mosquerola (Aragó) i, amb el nom de riu de les Truites, constitueix, des de la sortida d’aquest terme, la frontera històrica entre el País Valencià (Vilafranca del Maestrat) i Aragó (Anglesola).
Penetra als Ports, on constitueix termenal del Portell de Morella i Castellfont, fins al seu aiguabarreig amb el riu de Calders, collector seu malgrat que té un recorregut més curt per això, sovint, hom anomena rambla de Sellumbres també el sector del riu de Calders des d’aquest aiguabarreig fins a Forcall, on s’uneix al Bergantes conjuntament amb la rambla de Cantavella
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina