Resultats de la cerca
Es mostren 100 resultats
aranès
Lingüística i sociolingüística
Varietat del gascó parlada a la Vall d’Aran.
Aspectes lingüístics L’aranès és una varietat de gascó comengès caracteritzada per una evolució lingüística condicionada per la separació política de la resta de l’occità Comparteix amb el gascó els trets d’evolució fonètica més característics el pas de f llatina a h, amb eventual desaparició completa posterior filiu > hilh -fill la caiguda de n llatina intervocàlica farina > haria l’aparició d’una a davant de r inicial rota > arròda -roda l’evolució de ll llatina a t o tš –so de tx –, segons les paraules i els indrets, quan esdevingué final, i a r quan restà en posició…
Laujó
Coma de la Vall d’Aran, al vessant N de la serra de Guarbes, dins la vall de Toran (terme de Canejan), que centra els petits estanys de Laujó
.
portilhon d’Albi
Collada
Coll de la serra que separa la Vall d’Aran del territori occità de Conserans (2.457 m), damunt els rasos de Liat; termenal dels municipis de Canejan i Salardú.
Bossost
Història
Terçó i batllia de la Vall d’Aran que, al segle XIII, comprenia els llocs de Bausén, Canejan, Lés, Bossost, Arres, Vilamòs, Arró, Begòs, Benòs, Sentels i Sant Vicenç.
Fou subdividit en els terçons o sesterçons de Lairissa i de Bossost dit també de Quate Lòcs
Bordius
Caseria
Caseria del municipi de Canejan (Vall d’Aran) situada a 1 140 m d’altitud, en un coster, a l’esquerra del barranc de Bordius
(afluent, per l’esquerra, del riu de Toran).
Es Quate Lòcs
Història
Terçó (o sesterçó) de la Vall d’Aran format per la divisió de l’antiga batllia o terçó de Bossost i que comprenia les viles de Bossost i de Lés i els llocs de Bausén i Canejan.
Vilamòs
Vilamòs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Aran.
Situació i presentació El municipi de Vilamòs és situat al sector baix de la comarca, al NW de la vall S’estén en la seva major part als vessants de la dreta de la Garona, entre el pic d’Uishèra 2336 m fins a uns 300 m damunt el riu la part més baixa d’aquest vessant pertany al terme de les Bordes a l’E, el municipi comprèn també un sector alt del vessant de la dreta de la vall de Varradòs amb els boscs de Sacauva, de Sodeveda i de Peguèra i al nord, encara, la capçalera de la vall de Margalida, al vessant meridional del Montlude 2517 m alt, amb els estanys de Vilamòs estany Long i estany…
tuc d’Ermer
Tuc d’Ermer
© Xevi Varela
Cim
Cim (2.425 m) de la Vall d’Aran, que forma la paret S de les gorges d’Ermer
per les quals el barranc de Güerri s’obre pas entre els rasos de Liat i la vall de Toran, dins del terme de Canejan.
l’Unhòla
L’Unhòla
© Xevi Varela
Riu
Riu de la Vall d’Aran, afluent, per la dreta, de la Garona, emissari de l’estany de Liat
, al límit dels termes de Salardú, Viella i Canejan (durant tot el seu curs més alt constitueix el límit entre els dos primers).
Ben aviat, al pla de Crapes, desapareix dins el forat de l’Unhòla , i ressorgeix un km més avall, al pla d’Eth Tò, i l’anomenat güell d’Eth Tò Engorjada des del salt d’Eth Callaus, la vall de l’Unhòla s’obre, abans de Bagergue, a la ribera d’Era Lana S'uneix al seu collector sota Salardú, després d’haver deixat a la dreta Unha
coma Troja
Alta vall de la Vall d’Aran, tributària per l’esquerra del riu de Toran, que davalla de la serra de Sescorjada, dins el terme de Viella, i s’uneix al seu col·lector prop de l’Harga de Güerri, dins el terme de Canejan.