Resultats de la cerca

El terme de Lledó fou ocupat a l’inici del segle XII per Alfons el Batalleri definitivament conquerit a partir del 1151 per la família de cavallers cognomenada Cambrils, que lluitaven amb les forces del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV El primer esment del castell de Lledó és del 1184, any en què Dalmau de Canyelles i Rotllan de Cambrils van infeudar a Bernat Ballester i al seu oncle avi, Domènec Ferrer d’Ulldemolins, el castell de Lledó i el vilar d’Arenys amb les seves afrontacions El 1209 el rei Pere I va concedir al bisbe de Tortosa, Gombau de Santaoliva, els castells de…

Relació d'obres i autors guardonats 1999 La ciutat dels àngels , d’Albert Mas-Griera 2000 Contracorrent , de Jordi Font-Agustí 2001 Disseccions , de Jordi de Manuel 2002 La pregària del diable , de Jordi Cabré 2003 Com és que el cel no cau , de Vidal Vidal 2004 Ànima de llop , de Llorenç Capdevila 2005  L’engany de Casp , de Xavier Renau 2006 L’alé del búfal a l’hivern , de Neus Canyelles 2007 desert 2008 El cos deshabitat , d’Esperança Camps 2009 El noi de Sarajevo , de Jordi Cussà 2010 Breu tractat sobre les illusions òptiques , de Carles Zafón 2011 Olives picants , d’Anna…

És aturonat 104 m alt, prop del coll de Canyelles, als contraforts occidentals de la serra de Rodes És esmentat ja el 1078 entre els dominis donats pel comte Ponç I d’Empúries que hi havia establert el primer arxiu diplomàtic del comtat als seus fills Hug II i Berenguer que fou vescomte de Peralada i senyor de Rocabertí i de Carmençó El fill d’aquest, Dalmau Berenguer, vescomte de Peralada, almenys des del 1099, utilitzà sovint el títol de vescomte de Carmençó fou en defensa del seu fill, el vescomte Berenguer Renard, que Ramon Berenguer III de Barcelona atacà, vencé i féu…

La vila de Calaceit és emplaçada a 511 m d’altitud, a la carena d’un serrat que forma la divisòria d’aigües entre el riu d’Algars i el Matarranya El seu antic castell, avui dia desaparegut, és documentat des de l’any 1192 any en què Ponç, bisbe de Tortosa, i Ponç, prior, donaren a Dalmau de Canyelles i al seu cunyat Rotllan de Cambrils, senyors de Calaceit, la tercera part del delme del “ castelli de Calazeif aquesta fortificació era a la part més alta del turó, on hi ha la població, i tenia una gran torre de defensa Durant els primers anys posteriors a la conquesta cristiana…

Inicià els estudis musicals a la seva vila natal amb Joan Coll i després els continuà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb J Balcells solfeig, Ll Millet teoria i E Morera harmonia A catorze anys escriví la seva primera sardana, Aimada Joaquima , gènere en què s’especialitzà N’arribà a escriure més de quaranta —algunes de les quals corals, d’un gran lirisme, com La sardana de Girona 1965 i La devesa de Girona 1967—, entre les quals destaquen Alegroia , Lloret vila encisera , Al meu fillol , Cala Canyelles , Lloret Ciutat Pubilla o Missatge lloretenc Dirigí l’Orfeó…

Mapa dels castells i dels edificis militars de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf anteriors al 1300 C Puigferrat L’Alt Penedès Avinyonet del Penedès Castell d’Avinyó Castell de les Gunyoles Quadra de Santa Susanna Torre de l’Arboçar de Baix Castellet i la Gornal Castell de Castellet Castellví de la Marca Castell de Castellvell de la Marca Castell de les Pujades Castell de Can Pascol La Torreta de Castellví Font-rubí Castell de Font-rubí Castell de Guardiola Gelida Castell de Gelida La Granada Castell de la Granada Castell de Mal Consell Mediona Castell de Mediona Olèrdola…

Situada dins l’antic terme del castell de Castellfollit del Boix, en un lloc anomenat el Pla No degué passar de capella rural fins que s’hi traslladà la funció parroquial que sempre havia estat a Sant Pere Depengué durant un temps del monestir de Sant Pere de la Portella a través del priorat de Sant Pere del Mont L’església apareix citada el 1172 com a Santa Maria, i els anys 1214 i 1294 hom l’esmenta com a Santa Maria del Pla En una època incerta fou cedida al monestir de Sant Pere de la Portella, al Berguedà, que creà el priorat de Sant Pere del Mont, del qual depengué l’església de Santa…

El terme és completament pla, i és separat dels termes d’Alboraia i de Tavernes Blanques pel barranc de Carraixet, el qual baixa normalment sec llevat de les èpoques de pluges les inundacions han estat perilloses la del 1957 arrasà el terme Tot el terme és de regadiu 270 ha, regat en part per aigües procedents de la séquia de Montcada, però la major part amb les de la séquia de Rascanya, que el travessa d’oest a est L’aprofitament de la terra és màxim normalment hi ha tres collites anuals, principalment d’hortalisses melons, cebes, carxofes, cacauet i patata primerenca El conreu típic és la…