La vila de Calaceit és emplaçada a 511 m d’altitud, a la carena d’un serrat que forma la divisòria d’aigües entre el riu d’Algars i el Matarranya. El seu antic castell, avui dia desaparegut, és documentat des de l’any 1192 any en què Ponç, bisbe de Tortosa, i Ponç, prior, donaren a Dalmau de Canyelles i al seu cunyat Rotllan de Cambrils, senyors de Calaceit, la tercera part del delme del “castelli de Calazeif; aquesta fortificació era a la part més alta del turó, on hi ha la població, i tenia una gran torre de defensa. Durant els primers anys posteriors a la conquesta cristiana del lloc, el castell de Calaceit tenia jurisdicció sobre els llocs d’Arenys, Lledó i Cretes.
Les últimes pedres de la fortalesa de Lledó van servir per a edificar l’església parroquial al final del segle XVII i fortificar la població al segle XIX, durant les guerres carlines.