Resultats de la cerca
Es mostren 5907 resultats
consell de districte
Dret administratiu
Òrgan deliberatiu dels districtes (o arrondissements
), circumscripcions administratives en què són dividits els departaments francesos.
La institució fou creada el 1789 arran de la Revolució, amb caràcter electiu, format per dotze membres i assistit per un procurador síndic, amb la finalitat d’administrar el districte Per una llei del Consolat, del 1800, les seves funcions foren reduïdes al repartiment d’imposts, i la designació dels seus membres fou confiada al prefecte el caràcter electiu fou recuperat el 1802, però la importància d’aquests consells restà molt reduïda Entre el 1811 i el 1814 foren establerts consells de districte a les sotsintendències sotsprefectures des de la instauració del règim civil, el…
consell de disciplina
Dret administratiu
Organisme que a certes institucions oficials vetlla pel manteniment de l’ordre i per la conducta dels membres que pertanyen a l’entitat.
Consell de Trenta
Història
Assemblea consultiva ordinària del govern municipal de Barcelona, constituïda vers el 1325 i que, en restar fixat el nombre dels seus membres en trenta (1387), prengué el nom de Trentenari
.
Consell de Regència
Història
Òrgan polític de l’Estat espanyol creat per la llei orgànica de l’estat de 1967.
Era compost pel president de les corts, el prelat de major jerarquia i antiguitat que fos conseller del regne i pel capità general La seva missió era d’assumir el poder en cas de mort o incapacitat declarada del cap d’estat A la mort del general Franco 20 de novembre de 1975 assumí el poder, i l’exercí fins a la proclamació del rei Joan Carles I, el dia 22 del mateix mes Fou suprimit per la Constitució del 1978
Consell de Navarra
Història
Òrgan de govern de la corona de Castella per a regir Navarra.
Fou creat el 1515 per Ferran II de Catalunya-Aragó amb motiu de la incorporació a Castella del Regne de Navarra
Consell dels Ancians
Història
Òrgan de govern a la república de Gènova.
Instituït al s XII amb una funció assessora i financera, al s XV constituïa la majoria de l’autoritat política Era l’única magistratura ordinària de la república i la seva competència era absoluta Format per vuit membres, era renovat cada quatre mesos Podia nomenar comissions especialitzades de tres a cinc membres i era assistit per uns altres consells menors La constitució del 1528 el suprimí
Consell del Regne
Història
Organisme polític de l’Estat espanyol creat per la llei de successió de 1947, que tenia per missió principal d’assessorar el cap d’estat en afers transcendentals.
Era format pel president de les corts, sis consellers nats alts càrrecs de l’exèrcit, l’Església i la justícia i sis membres de les corts Entre d’altres atribucions, tenia la de presentar la terna de candidats per a president de govern i la de proposar a les corts, d’acord amb el govern, el successor del cap d’estat en cas d’incapacitat d’aquest o de morir sense successió Actuà per primera vegada el 1973, quan proposà la designació de l’almirall L Carrero Blanco com a president de les corts més tard, proposà la d’A Suárez 1976 per al mateix càrrec Desaparegué arran de la Constitució del 1978
Consell de Flandes
Història
Òrgan de govern de la casa d’Àustria per a regir els Països Baixos.
El 1555 Carles I el creà per tal de proporcionar a Felip II, desconeixedor dels Països Baixos, un instrument idoni per a governar el territori El componien quatre consellers flamencs, però més tard hi ingressaren consellers castellans El 1628 fou reorganitzat del tot Fou suprimit el 1720, quan la totalitat dels Països Baixos deixà de formar part de la monarquia hispànica
Consell de Consciència
Història
Suposat tribunal de Barcelona de l’època de la guerra de Successió, presidit per frares i caps de revolta, amb missió de posar els sospitosos de desafecció política a les mans d’una companyia de matadors.
És una mala interpretació de la Companyia de la Quietud , creada el 1713 a la Barcelona austriacista, en forma secreta, per tal de suplir l’exercici de la justícia, abandonada justament quan les contingències finals de la guerra la feien més necessària
consell dels Trenta
Història
En la tradició política i històrica antiga, nom donat a la comissió de trenta ciutadans oligarques (anomenats també els Trenta
i els Trenta Tirans
) instituïda a Atenes després de la derrota d’aquesta ciutat estat davant els espartans (404 aC).
Comandats, sobretot, per Críties l’oncle de Plató i Teramenes, els Trenta es feren tristament famosos per les seves persecucions ferotges dels partidaris de la democràcia i també per les venjances comeses contra llurs enemics personals, amb l’ajut de la guarnició espartana d’Atenes Després d’un any de domini, foren abatuts en una revolta, en la qual participà decisivament Trasibul
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina