La institució fou creada el 1789 arran de la Revolució, amb caràcter electiu, format per dotze membres i assistit per un procurador síndic, amb la finalitat d’administrar el districte. Per una llei del Consolat, del 1800, les seves funcions foren reduïdes al repartiment d’imposts, i la designació dels seus membres fou confiada al prefecte (el caràcter electiu fou recuperat el 1802, però la importància d’aquests consells restà molt reduïda). Entre el 1811 i el 1814 foren establerts consells de districte a les sotsintendències (sotsprefectures des de la instauració del règim civil, el 1812) establertes al Principat de Catalunya per l’administració napoleònica.
m
Dret administratiu