Resultats de la cerca
Es mostren 369 resultats
literatura ídix
Literatura
Literatura conreada en ídix.
Sol ésser dividida en dos grans períodes del segle XV al XVIII i del XVIII al XX Iniciada vers el segle XV, es nodrí d’elements religiosos i tradicionals judaics Un nom distingit fou el d’ Elies Levita 1469-1541, autor de la versió en octava rima de Bovos d’Antone En la segona època, aquesta literatura abordà tots els camps, i tingué la seva edat d’or a la segona meitat del segle XIX, amb els noms de Mendele Mokher Sefarim 1836-1917, Šalom Aleïkhem 1859-1916, Isaac Leib Peretz 1852-1915 i Šalom Asch 1880-1957 La poesia, important ja en aquesta època, prengué un caràcter dominant…
August Font i Carreras
Arquitectura
Arquitecte, titulat el 1869.
Fou deixeble d’Elies Rogent, amb qui redactà un projecte de restauració de la catedral de Tarragona 1883 i construí el seminari d’aquesta ciutat Dirigí les obres de reforç de la cúpula del Pilar, a Saragossa Conreà el neoarabisme —Banys Orientals de Barcelona 1872, desapareguts en part plaça de toros de les Arenes, a Barcelona 1892-99, el neogoticisme —façana de la catedral de Barcelona 1887-1913, en collaboració amb Josep Oriol Mestres— i l’eclecticisme —Palau de Belles Arts de Barcelona 1888, desaparegut Caixa d’Estalvis a la plaça de Sant Jaume de Barcelona— Fou acadèmic de…
Sindicat de Periodistes Esportius
Periodisme
Esport general
Associació professional de periodistes esportius.
Fou fundat el 1911 a Barcelona per periodistes com Josep Elies Juncosa i Narcís Masferrer, i altres provinents de diaris o revistes com Sports, Mundo Deportivo, Los Deportes, Vida Deportiva, Stadium o La Paloma Mensajera La seva finalitat era defensar, regular i fer difusió del periodisme esportiu que fins aleshores era autodidàctic Narcís Masferrer en fou el primer president 1911-13 El seguiren Diego de la Llave 1913 i Ricard Cabot 1914 També en formaren part Jaume Garcia i Alsina, Josep Maria Miró, Manuel F Creus o Josep Maria Co de Triola Tingué representació directa en la…
Josep Salat i Móra
Numismàtica i sigil·lografia
Dret
Numismàtic i erudit.
Era advocat de professió i el 1782 era professor de lleis a Cervera Escriví un Tratado de las monedas labradas en el Principado de Catalunya Barcelona 1818, en dos volums, del qual restà inèdit un tercer volum L’obra és encara avui de gran utilitat pels seus aspectes econòmics i monetaris de la Catalunya medieval i moderna Publicà també un Catálogo de las obras que se han escrito en lengua catalana desde el reinado de Don Jaime el Conquistador , ampliant un text del mateix títol que havia confeccionat Antoni Elies i Robert, el qual aparegué com a apèndix de la segona edició de la…
, ,
Garsenda I de Forcalquier
Història
Comtessa de Forcalquier (1209) i de Niça.
Filla de Raimon de Sabran, senyor de Cailar i Usès, i de Garsenda de Forcalquier Fou l’hereva del seu avi matern, el comte Guillem VI de Forcalquier El 1193 es casà amb el comte Alfons II de Provença, però el matrimoni no es consumà fins més tard vers el 1204 ella aportà com a dot el comtat de Forcalquier El 1202 el seu avi lluità contra el seu marit i revocà una part de les donacions que li havien fet per raó del matrimoni i les lliurà a la seva germana Beatriu En romandre vídua 1209, exercí la regència del seu fill el comte Ramon Berenguer V, a qui lliurà…
General Guitart i Lostaló
Arquitectura
Arquitecte (1887).
Fou ajudant d’Elies Rogent i professor de fusteria i mobles 1892 Exercí alguns anys la secretaria a l’escola de Llotja Formà part de la primera junta directiva del FAD 1903 Fou arquitecte municipal de Sant Feliu de Guíxols i féu un pla general de reforma urbana 1897 i diversos edificis notables com l’asil Surís1904 A més realitzà el projecte del passeig de Guíxols, continuació del de la Mar, el qual compta amb els edificis més moderns i més interessants de la ciutat el Nou Casino La Constància Casino dels Nois, obra realitzada entre el 1888 i el 1898, declarada monument…
Josep Antoni Martínez i Lapeña
Arquitectura
Arquitecte.
Cursà la carrera d’arquitecte tècnic a l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona EPSEB, de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC, on es graduà el 1962 Posteriorment estudià arquitectura a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB, on obtingué el títol d’arquitecte el 1968, i on ha exercit la docència com a professor de projectes entre el 1969 i el 1971 i del 1978 al 1983 També ha estat professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès ETSAV del 1983 al 2008 Des del 1989 és professor a l’Escola d’Arquitectura La Salle - Universitat Ramon…
Sant Abundí o Sant Aon del Forn del Vidre (el Bruc)
Art romànic
Aquesta església era en l’antic terme del castell de la Guàrdia, dins de l’àmbit parroquial de Sant Pau de la Guàrdia Fou sempre una capella destinada a servir de culte a un grup de masos del sector nord-oriental del terme Posteriorment fou substituïda per un altre edifici de la parròquia de Sant Pau de la Guàrdia Sant Pau n’esdevingué el titular, mentre que sant Abundí restava només com a titular d’un altar Aquesta església no es documenta fins al segle XII, que s’esmenten els drets i les pertinences del senyor major del castell de la Guàrdia, entre les quals figura el mas Elies…
Robert Vergés i Cadanet
Dret
Advocat i jurista.
Fill del pedagog Pere Vergés, compaginà la seva carrera com a advocat i jurista amb una intensa activitat cultural i social, en què destaquen el seu paper en la fundació d’Edicions 62 i en iniciatives pedagògiques com les Escoles Garbí i la Fundació Pere Vergés Políticament, milità al Reagrupament Democràtic i Socialista de Josep Pallach i, després que aquest partit es fusionés en el si del PSC, entrà a Esquerra Republicana de Catalunya els anys en què Heribert Barrera n'era el secretari general Més tard, s’incorporà a Convergència Democràtica de Catalunya Pel que fa a càrrecs institucionals…
Joan Rogent i Massó
Música
Empresari català, fundador de la Fábrica de órganos Nuestra Señora de Montserrat.
Membre d’una família d’artistes i intellectuals, fou net d’Elies Rogent i Amat 1821-1897 i fill de Francesc Rogent i Pedrosa 1861-1898 L’any 1924 bastí un taller d’orgueneria, a instàncies del PAM Marcet, abat de Montserrat, per a l’orguener italià Silvio Puggina 1940 i el seu ajudant, l’ebenista Enrico Rabagliatti, després que aquests, acollits al monestir, construïssin l’orgue del presbiteri de la basílica el 1922 D’aquest taller, en sorgiren una trentena d’orgues, gairebé tots pneumàtics Salvador Aragonès i Ardiaca 1890-1866 començà a introduir-hi el sistema mecànic l’any 1950…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina