Resultats de la cerca

Formada al Club Natació Esplugues, formà part del Club Esportiu Mediterrani 1995-98 i del Club Natació Sabadell 1999-2005 Posteriorment jugà als equips grecs de l’Ethnikos Pireaus 2006, l’Olimpiakós 2007-08 i el Vouliagmeni 2009-11 Guanyà set campionats d’Espanya, Cinc Copes de la Reina i tres Campionats de Grècia Participà dotze vegades en competicions europees de clubs, en què assolí dos títols continentals 2009, 2010 i una Supercopa 2009 amb el Vouliagmeni Amb la selecció estatal fou 174 vegades internacional Participà en…

Format a l’Hoquei Club Esplugues, passà al Club Esportiu Noia i debutà a la màxima categoria la temporada 1989-90 Fitxà pel Club Patí Voltregà 1990-94, amb el qual fou quatre vegades subcampió de la Copa del Rei i dues de la Recopa d’Europa, l’Igualada Hoquei Club 1994-2001 i el Llista Blava de Lleida 2001-05, on es retirà després d’haver estat subcampió de la Copa de la CERS 2003 Guanyà la Lliga Catalana 1990, 1991, 1999, la Lliga 1995, 1997, la Copa d’Europa 1995, 1996, 1998, 1999 i la Supercopa d’Europa 1996,…

Es formà a les seccions inferiors del Futbol Club Barcelona Després passà al Contal 1962-66, amb un interval cedit al Gimnàstic de Tarragona 1964-65 Debutà al primer equip del FC Barcelona la temporada 1966-67, amb el que disputà 57 partits i guanyà la Copa 1968 i al final de la temporada següent fou traspassat al Saragossa 1968-71 Posteriorment jugà amb el Sant Andreu 1971-74, a segona divisió, i la temporada 1974-75 amb l’Artiguense, en categoria regional

Estudià dibuix i pintura a l’Acadèmia Baixas de Barcelona i s’ordenà sacerdot l’any 1952, durant el Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona, i el 1956 ingressà al monestir de Montserrat, i s’especialitzà en l’art de la xilografia sota la direcció d’Antoni Ollé Pinell al Conservatori de les Arts del Llibre A partir del 1964 començà la seva producció artesanal d’exlibris, art en el qual arribà a excellir L’any 1985, la Biblioteca de Catalunya li dedicà una exposició monogràfica, i el 1993 obtingué el primer…

Continuador de l’estil intimista de Pedro Salinas Autor, entre d’altres, de Segundo amor perdido 1947, A Pedro Salinas, en su muerte 1951, Sombra elegida 1953, La infinita manera 1960, de la biografia San Juan de Dios, una aventura iluminada 1957 i de les semblances Valores de mi tiempo 1970

Format al planter del Lengocoak, començà la seva carrera esportiva a la Real Sociedad, fins que la temporada 1976-77 fitxà pel RCE Espanyol, on es consagrà fou titular indiscutible i jugà 121 partits de Lliga El 1981 passà al FC Barcelona, on romangué sis temporades i guanyà tots els títols de la seva carrera una Recopa 1982, tres campionats de la Copa del Rei 1981, 1983, 1988, una Supercopa 1984, dos títols de Copa de la Lliga 1983, 1986 i el campionat de Lliga 1985, títol que quedà associat amb el nom d’Urruti, ja…

Fou campió d’Espanya de velocitat 1948 amb Montesa i guanyà diverses curses d’aficionats com el primer Campionat de Catalunya per a aficionats 1949 Al final de la dècada de 1940 entrà a treballar a Montesa i dissenyà dos dels models de més èxit d’aquesta marca, la Impala 1962, premi Delta d’Or ADI-FAD del 1962 i la moto de trial Cota 247 1968, premi Delta d’Argent ADI-FAD del 1968 i premi Delta d’Or ADI-FAD del 1986 Com a dissenyador industrial de mobiliari fou guardonat amb el Delta de Plata per la pilona Tente i fou menció especial també de l'ADI-FAD pel banc Montseny i el…

Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a les universitats Victoria de Manchester, Osgoode Hall Law School de Toronto, Kingston de Londres i Laval de Mont-real Fou professora de dret constitucional a la Universitat de Girona Militant de les Joventuts Socialistes des del 1989 i membre del Partit dels Socialistes de Catalunya des del 1994, l’any 2000 passà a formar part de la comissió executiva Elegida regidora de la seva…

Competí representant el Club Pentatló Barcelona El 1998 assolí la tercera posició en els Campionats del Món i d’Europa sub-18 Fou campiona de Catalunya en les categories open 2003 i sènior femenina 2004 i d’Espanya absoluta en quatre ocasions 1998, 2002, 2003, 2004 Amb la selecció espanyola disputà el Campionat del Món i fou finalista de la Copa del Món 2003 Treballà com a nutricionista al Consell Català de l’Esport i, posteriorment, integrà el Grup de Recerca Consolidat en Ciències de l’Esport de l’INEFC

Germà de l’industrial  Pere Milà i Pi  i pare del polític i financer Josep Maria Milà i Camps Membre del partit fusionista, collaborà més tard amb Manuel Planas i Casals Fou alcalde de Barcelona en dimitir Bartomeu Robert octubre del 1899, arran del conflicte del Tancament de Caixes Tot i ésser més favorable al govern de Madrid, les protestes constants a favor de l’alcalde sortint provocaren la seva dimissió un any i un mes més tard