Resultats de la cerca
Es mostren 245 resultats
Antoni Maria Gallissà i Soqué
Arquitectura
Arquitecte modernista, amb títol del 1885.
Fou professor a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona Collaborà amb Elies Rogent, Domènech i Montaner i Josep M Jujol, entre altres La seva arquitectura és coherent i uneix una tècnica depurada a un exhaustiu sentit decoratiu, que utilitzà com a llenguatge per a refermar el sentit nacional de Catalunya Entre les seves obres més notables sobresurten la reforma de casa seva a Barcelona, al carrer d’en Gignàs, una sèrie de panteons, com els de la família de la Riva a Barcelona i els de la família Arús a Vilassar de Mar i Lloret de Mar, la casa Pujol a Esplugues de Llobregat…
Eduard Manucu

Eduard Manucu
CLUB D’ESGRIMA SAM
Esgrima
Mestre d’armes, tirador i àrbitre.
Especialitzat en la modalitat d’espasa, s’inicià al club CS Tractorul Braşov i fou internacional amb la selecció romanesa L’any 2000 arribà a Catalunya de la mà de la Federació Catalana d’Esgrima FCE, on exercí com a mestre al Centre de Tecnificació d’Esplugues de Llobregat i als clubs Sala d’Armes Montjuïc i Club Gimnàs Llenas Des del 2007 és director tècnic de la federació catalana i membre del comité tècnic i de competicions de la federació espanyola També és àrbitre internacional categoria B d’espasa i floret, i autonòmic de sabre, i des…
Eduard Polan Bosch
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Format a l’Hoquei Club Esplugues, passà al Club Esportiu Noia i debutà a la màxima categoria la temporada 1989-90 Fitxà pel Club Patí Voltregà 1990-94, amb el qual fou quatre vegades subcampió de la Copa del Rei i dues de la Recopa d’Europa, l’Igualada Hoquei Club 1994-2001 i el Llista Blava de Lleida 2001-05, on es retirà després d’haver estat subcampió de la Copa de la CERS 2003 Guanyà la Lliga Catalana 1990, 1991, 1999, la Lliga 1995, 1997, la Copa d’Europa 1995, 1996, 1998, 1999 i la Supercopa d’Europa 1996, 1997, 1999, 2000 Amb la selecció espanyola debutà el…
Darius Rumeu i Freixa
Economia
Història
Polític i financer.
Segon baró de Viver Fill i successor de Darius Rumeu i Torrents, que fou president de la diputació provincial de Barcelona Estudià dret i es dedicà a les empreses familiars entre les quals Ciments i Calçs Freixa i financeres i a la política El 1919 entrà a Unión Monárquica Nacional i el 1920 fou elegit regidor de Barcelona Conseller de cultura de la Mancomunitat, durant la Dictadura de Primo de Rivera, contribuí a la dissolució d’aquesta institució Nomenat alcalde de Barcelona 1925-29, durant la seva gestió fou perllonganda l’avinguda Diagonal fins a Esplugues de Llobregat, urbanitzada la…
Cèsar González Llorens
Esgrima
Tirador, mestre d’armes i àrbitre.
Membre de la Sala d’Armes Montjuïc, del Pentatló Club Barcelona i de la Sala d’Esgrima Amposta, destacà en totes les categories en la modalitat d’espasa i es proclamà set vegades campió de Catalunya, una en categoria júnior 1984 i sis en sènior 1992-95, 1997, 1998 Fou internacional amb la selecció espanyola als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i Atlanta 1996, en cinc Mundials 1991, 1993, 1994, 1995, 1997 i en un Campionat d’Europa 1992 Els seus millors resultats foren la medalla de bronze individual aconseguida a l’europeu, la quarta posició per equips al Mundial del…
Can Boixeres

Can Boixeres, l’Hospitalet de Llobregat
© Roger Bastida
Conjunt urbanístic del municipi de l'Hospitalet del Llobregat.
Format per un parc municipal, un palauet d’estil neoclàssic amb un cert aire victorià, una masoveria amb acabats d’origen barroc i un templet amb cúpula de ceràmica vidriada, és situat entre l’avinguda de Josep Tarradellas, la carretera d’Esplugues i el camí de la Fonteta Ocupa una extensió de 5 ha L’edifici principal, una antiga masoveria propietat dels comtes d'Alemany d’on prové la designació de Ca n'Alemany, al costat dels tradicionals Casa Alta o Torre Alta és esmentada per primer cop pel Baró de Maldà en l’escrit Explicació del poble de l’Hospitalet , datat cap al final del segle XVIII…
Producciones Cinematográficas Balcázar
Cinematografia
Productora.
Creada el 1951 pels germans Balcázar, però registrada formalment el 1957, la seva fundació estigué lligada a la producció Catalina de Inglaterra 1951, Arturo Ruiz-Castillo, a la qual seguiren 11 pares de botas 1953, Francesc Rovira i Beleta, Relato policíaco 1954 i La huida 1955, ambdós d’Antonio Isasi-Isasmendi També crearen la distribuïdora Filmax, una de les més importants del mercat estatal durant una bona època La productora comptà amb les empreses Bengala i Concordia per a l’estratègia de producció Els Balcázar donaren a conèixer alguns directors que debutaven, com ara Juli Coll, Josep…
Carles Mas i Samora
Motociclisme
Motociclista, pilot d’enduro, motocròs i raids.
Guanyà set vegades el Campionat d’Espanya d’enduro 1979-85 i fou segon dues vegades 1988, 1989 Guanyà tres vegades el Campionat d’Espanya de 600 cc 4T 1991, 1993, 1994 Fou subcampió del món per equips en els Sis Dies Internacionals d’Enduro ISDE a la Cerdanya 1985 Participà en el Campionat d’Europa d’enduro de 500 cc 1980 Fou subcampió d’Espanya de motocròs 1983 L’any 1984 inicià la seva participació en els raids africans guanyà el Ralli de Tunísia 1987 i fou segon en el París-Dakar 1990 amb l’equip Yamaha, en què assolí la millor posició per a un pilot català fins en aquell…
,
Alfonso Balcázar i Granda
Cinematografia
Productor, distribuïdor, guionista i realitzador cinematogràfic.
Fill d’una família de pelleters palentins, el 1951 creà –amb el seu germà Francisco Marcos Barcelona, 1929 - Mèxic, 1982, realitzador– l’empresa cinematogràfica Producciones Cinematográficas Balcázar Amb l’altre germà, Jaime Jesús , aixecaren el 1964 els Estudios Balcázar , a Esplugues de Llobregat, on filmaren imitacions del western Dirigí amb Franco Rossi Buenos días, amor 1958, i l’any següent feu el seu primer film en solitari, La encrucijada , al qual seguiren diversos títols comercials Fou guionista d’una bona part de la seva filmografia, alguns…
,
territori de Barcelona
Territori sota la jurisdicció de la ciutat de Barcelona.
Bé que durant l’època comtal aquesta designació fou utilitzada alguna vegada com a equivalent a pagus o a comtat de Barcelona, ja a partir del segle X hom acostumà a restringir la seva accepció per tal d’aplicar-la al territori jurisdiccional de la ciutat, comprès entre el vell areny del Besòs, aigua avall del coll de Finestrelles, la serra d’Agudells, el coll Serola, el puig Aguilar, el coll de Vallvidrera i el puig d’Ossa fins al Llobregat, prop de la desembocadura Al segle XI comprenia, a més de les parròquies de la ciutat, les de Santa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina