Resultats de la cerca
Es mostren 458 resultats
Josep Burgaya i Riera
Historiografia
Historiador i polític.
Llicenciat i doctorat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, des del 1986 és professor titular de la Universitat de Vic, adscrit a la facultat d'Empresa i Comunicació, de la qual fou degà entre el 1995 i el 2002 Ha estat també regidor i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Vic en representació del PSC, partit del qual el 2012 es desvinculà Ha publicat El estado del bienestar y sus detractores A propósito de los orígenes y la encrucijada del modelo social europeo en tiempos de crisis 2013 i El futur ja no és el que era Reflexions d'urgència en temps d'incerteses 2013…
Carles Andrés i Morell
Dret
Jurista.
Estudià filosofia i dret a la Universitat de València Exercí d’advocat de l’audiència de València fins que el 1780 es traslladà a Madrid Mantingué amistat amb diversos erudits i literats, entre els quals Francesc Pérez i Bàyer, Francesc Cerdà i Rico i Antoni Josep Cabanilles El comte de Floridablanca li encarregà la traducció castellana de l’obra del seu germà Joan, que publicà amb el títol d' Origen, progresos y estado actual de tota la literatura 1784 Es retirà posteriorment a València i el 1802 fou nomenat oïdor de l’audiència de Mallorca, càrrec al qual renuncià Fou membre de…
Enric Planas i Udaeta
Economia
Enginyer mecànic, comerciant i empresari.
Fill d’Enric Planas i Pujol, emigrat a Xile, es traslladà també a Santiago de Xile 1945 Es llicencià en enginyeria civil mecànica a la Universidad Técnica del Estado Treballà a la FAO representant la part xilena i fou l’enginyer de coordinació de l’àrea forestal dels EUA, Canadà i Austràlia Fou assessor tècnic de la indústria de la fusta de tot el país Féu un seminari a la Universidad Técnica de Concepción i hi installà una serradora pilot Durant el mateix període, treballà per a diverses empreses en el càlcul i construcció d’estructures de fusta laminada, segons les tècniques…
Antoni Altadill i Teixidó
Literatura
Periodisme
Teatre
Novel·lista, dramaturg i periodista en llengua castellana.
Feu el primer curs de dret Residí uns anys a Madrid, on, alineat amb els republicans federals, fundà El Pueblo i, de tornada a Barcelona, collaborà a La Discusión i a El Estado Catalán de Valentí Almirall Amb la República detingué càrrecs polítics com el de governador civil de Guadalajara i de Múrcia 1873 Conreà la novella de fulletó en l’obra de més èxit, Barcelona y sus misterios 1860-61, i en d’altres com La ambición en la mujer 1865 i Jugar con el corazón 1875-76 escriví La pasión de Jesús 1855 i alguns drames històrics Don Jaime el Conquistador , estrenat el 1861 i parodiat per Frederic…
,
Manuel Camps i Castellví
Música
Tenor català.
Vida Fou prevere i tenor de la Real Capilla y Cámara de SM Exercí la tasca de mestre de capella a Vilafranca i també a Barcelona, on era conegut pel nom de Mossèn Villafranca Tingué una gran reputació com a tenor i pel seu excellent mètode de cant És autor d' Escuela elemental del noble arte de la música y canto , obra editada a Barcelona el 1834 i en la qual parla, entre altres temes, sobre el cant pla reformat Bibliografia Complement bibliogràfic Camps i Castellví, Manuel Escuela elemental del noble arte de la música y canto Con un verdadero método de enseñanza para el pronto conocimiento…
Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista
Política
Agrupació política fundada el 4 d’octubre de 1931 per Ramiro Ledesma Ramos i Onésimo Redondo.
Aglutinà els elements fins aleshores congregats entorn de la revista “La Conquista del Estado” i la Junta Castellana de Actuación Hispánica Constitueix el primer intent orgànic del feixisme de l’Estat espanyol El 1934 es fusionà amb Falange Española A Barcelona la propaganda de les JONS fou iniciada per un grup reduït Ildefons Cebriano, Josep Maluquer, Josep M Poblador que combaté especialment l’autonomia de Catalunya i el separatisme No assolí un cert desenvolupament fins després de la unificació de la FE i les JONS febrer del 1934, a través de l’activitat dels falangistes Luys…
Ana María Pastor Julián

Ana Pastor el 2017
Política
Política castellana.
Llicenciada en medicina per la Universitat de Salamanca i màster en administració d’empreses, exercí com a metge d’assistència primària a Pontevedra, i ha tingut càrrecs relacionats amb la gestió sanitària a la Xunta de Galicia , on esdevingué una estreta collaboradora de Mariano Rajoy Brey En 1994-99 fou directora general de la Mutualidad General de Funcionarios Civiles del Estado MUFACE Diputada pel Partido Popular des de l’any 2000, en el segon Govern de José María Aznar López 2000-04, fou successivament subsecretària dels ministeris d’Educació, vicepresidència primera i Interior, i del…
Juli Busquets i Bragulat
Militar
Política
Militar i polític.
Ingressà a l’exèrcit el 1949, hi mantingué actituds crítiques que li valgueren diverses sancions i publicà El militar de carrera en España 1967 i Introducción a la sociología de las nacionalidades 1971 El 1974, essent comandant d’enginyers i diplomat d’estat major, contribuí a fundar la Unión Militar Democrática , de la qual fou primer secretari el 1975 passà mig any a la presó d’El Hacho, a Ceuta, i el 1977 deixà l’exèrcit per presentar-se a les eleccions legislatives Diputat del PSC PSC-PSOE al Congrés per Barcelona 1977, 1979, 1982 i 1986, ha estat també professor de la Universitat de…
Francesc Moliner i Nicolás
Història
Política
Metge i polític.
Fou catedràtic de patologia mèdica Saragossa, obstetrícia Granada i, a València, de fisiologia i patologia 1887-1908 Perdé la càtedra pel fet d’haver promogut una vaga d’estudiants i haver criticat l’escassa dotació econòmica de l’ensenyament fou empresonat per aquests fets Fou rector de la Universitat de València 1893 i 1897 Durant l’epidèmia de còlera del 1885 s’enfrontà a Jaume Ferran i combaté la seva vacuna La cuestión Ferrán , 1885 Publicà també Tratado de la pulmonía infecciosa i Patogenia y tratamiento del cólera , malaltia a la qual aplicà 1890 un sistema que defensà a Del cólera en…
Leandre Serrallach i Mas
Arquitectura
Arquitecte.
Arquitecte per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, fou catedràtic interí de l’Escola de Belles Arts de Barcelona Entre altres obres, feu l’església de l’Escorial de Vic inaugurada el 1900 Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona 1877, de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País 1877, de l’Ateneu Barcelonès, de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, de la qual fou president 1875-76, i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1882, soci corresponent de la Real Sociedad Económica Filipiense i vocal de la comissió tècnica de l’Exposició Universal…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina