Resultats de la cerca
Es mostren 2603 resultats
estany de Malniu
Vista de l'estany de Malniu
© CIC-Moià
Estany
Estany de capçalera de la vall Tova, al vessant S del puig Pedrós, a 2.240 m, dins el terme de Meranges (Baixa Cerdanya), al límit amb el de Ger.
estany d’Estats
Estany
Estany del municipi d’Alins (Pallars Sobirà) que rep les aigües de la coma d’Estats, al SW de la pica d’Estats.
Les seves aigües aflueixen a l' estany de Sotllo
estany de Montcasau
Estany
Estany d’origen glacial del massís de Montardo, al circ de capçalera del riu de Rencules, centrat en la bassa de Montcasau.
L’estany ha estat aprofitat per a la producció hidroelèctrica de la central d’Arties mitjançant un canal subterrani
estany de Mar
Estany
Estany (2.412 m) d’origen glacial, a la capçalera de la vall Fosca, dins el municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà).
És un dels més grans dels que alimenten l’estany Gento
estany des Monges
Estany
Estany d’origen glacial, a la capçalera de la vall de Boí, dins el municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça).
És dominat al N pel Montardo, i el seu emissari, que alimenta l’estany de Travessani, és un dels cursos d’aigua que formen la Noguera de Tor
tortuga d’estany
Tortuga d’estany
Cesar Pollo (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Rèptil de l’ordre dels quelonis, de la família dels testudínids, de closca oval i poc bombada, cua llarga i escut dorsal connectat al ventral mitjançant lligaments fibrocartilaginosos que permeten el moviment de totes dues parts.
Viu a les aigües dolces de l’Europa centromeridional, de l’Àsia occidental i de l’Àfrica nord-occidental Als Països Catalans hom el troba al delta de l’Ebre Es nodreix de peixos, amfibis, cucs i crustacis El catàleg de fauna amenaçada de Catalunya considera l’espècie en perill d’extinció
estany de Salses
Estany
Estany, el més septentrional i extens dels Països Catalans (del Rosselló), bé que parcialment occità.
És una gran albufera de prop de 14 km de N a S i 7 d’E a W, amb una profunditat sempre inferior a 5 m La superfície, aproximadament piriforme, presenta irregularitats, com les Dindilles, a l’E de l’illa sorrenca del Dos, i, ja en aigües llenguadocianes, la badia del Paurell La comunicació amb la mar, que manté el nivell hídric i la salinitat, és regulada pels graus del Sant Àngel, al N del Barcarès, i de Leucata, al NE Entre un i altre hi ha una llarga fletxa sorrenca, veritable lido , recentment agençat amb vista al turisme Allí s’ha establert, a més d’una carretera excellent, la…
estany de Rosari
Estany
Estany de la coma de Baciver, a la capçalera del riu d’Àrreu, a 2.320 m alt., dins el municipi de l’Alt d’Àneu (Pallars Sobirà), però al vessant aranès de la línia de crestes (tuc de Varimanha, el Muntanyó d’Àrreu, tuc dels Erculls) que separa les conques de la Garona i de la Noguera Pallaresa entre el port de la Bonaigua i el pla de Beret.
Al vessant pallarès hi ha l' estany de Rosari d’Àrreu o estany superior d'Àrreu, a 2 180 m alt
clorur d’estany
Química
Sòlid cristal·lí, d’aparença greixosa, soluble en aigua i en els dissolvents orgànics més corrents.
Hom l’obté per l’acció, en calent, de l’àcid clorhídric concentrat sobre l’estany És emprat en tintoreria com a agent reductor, en l’estanyada per galvanotècnica, en l’obtenció de pigments, en soldadura, etc
Esparver d’estany
Àrea de nidificació de l’arpella vulgar Circus aeruginosus , en verd i de l’esparver d’estany Circus cyaneus , en taronja als Països Catalans Maber, original dels autors Nidificador als Pirineus i els Prepirineus Capcir, Cerdanya, Conflent, Ripollès, Alt Urgell i Baixa Ribagorça, on és localitzat i rar al vessant meridional n’hi ha unes 20 parelles, l’esparver d’estany apareix també a la resta del territori com a hivernant generalment irregular i com a migrador regular molt escàs El pas migratori comença al final d’agost rars exemplars, principalment el setembre i…