Resultats de la cerca

S'installà a Mallorca el 1697 i introduí l’esperit romà al barroc mallorquí del primer quart del s XVIII Són obres seves, a Palma, la portalada de l’església de Sant Francesc, la capella de Sant Nicolau Tolentí del Secors, el retaule de Sant Antoni de Pàdua 1714, el de Sant Martí 1722 i el de Sant Sebastià, de la seu 1754

Amic personal d’Andreas Vesal, fou un dels introductors als reialmes hispànics de l’anatomia vesaliana i un dels primers defensors de la circulació pulmonar Fou metge dels hospitals de Guadalupe, on tingué com a collaborador el vigatà Francesc Micó, amb qui herboritzà per Extremadura, Castella i Andalusia Dirigí la primera expedició científica destinada a conèixer la flora i la fauna d’Amèrica, enviada per Felip II el 1570 a Nova Espanya, on romangué fins el 1577, recollint materials i escrivint una Història Natural de Nueva España que no arribà a veure mai publicada, els originals de la qual…

Estudià amb Cristóbal de Morales Fou mestre de capella de les catedrals de Jaén 1546-48, Màlaga 1554 no ocupà el càrrec i Sevilla des del 1555 El 1582 anà a Roma, on conegué Palestrina, i de camí cap a Terra Santa conegué Zarlino, a Venècia Havent-ne tornat, publicà una relació del viatge 1590 És autor de música religiosa motets, misses, etc d’una gran rigor tècnica L’Institut de Musicologia del CSIC de Barcelona n'inicià 1957 la publicació de l’obra completa

Fou cap del govern d’El Salvador 1851 i president 1852 Seguí una política d’amistat amb Guatemala, i es recolzà en els conservadors d’ambdós estats El 1871 fou enderrocat pel general Santiago González

Deixeble de Nebrija, fou corrector d’obres en castellà a Venècia i a Roma, d’on fugí el 1527 després del saqueig de la ciutat, esdeveniment que explica en la novella Retrato de la loçana andaluza Venècia 1528, d’inusitada llibertat en l’expressió Dins la línia dels continuadors de La Celestina , és ja, però, una obra plenament renaixentista Des del punt de vista lingüístic és una mostra important d’influències catalanes i italianes

Debutà a l’Europeu de Barcelona l’any 1991, i disputà els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992, Atlanta 1996 i Sydney 2000 abans de retirar-se aquest darrer any El 1998 establí el rècord del món en 200 m esquena i 200 m lliure El seu palmarès esportiu inclou cinc medalles d’or, en 50 m, 100 m, 200 m i 400 m lliure i 100 m esquena, i una de plata en el Campionat del Món 1998, dues medalles d’or i tres de plata en el Campionat d’Europa 1999 i les medalles paralímpiques de plata en 100 m esquena 1996 i 400 m lliure 1996 i bronze en 100 m esquena 2000 i 4 × 100 m estils 2000

Membre del Nàutic Castelldefels, el 1983 guanyà la Lliga de primera divisió catalana i fou tercer al Campionat d’Espanya de clubs També guanyà la primera Copa d’Espanya de la Reial Federació Espanyola de Futbol 1984

Competí en la categoria de pes semimitjà i es proclamà campió d’Espanya de lluita lliure olímpica en 74 kg 1970, amb la qual cosa esdevingué el primer campió català en aquesta modalitat

Guanyà en dues ocasions la medalla de bronze en el Campionat del Món en categoria 84 kg 1982, 1983 També competí amb la selecció catalana

Aconseguí tres medalles de bronze als Jocs Paralímpics d’Arnhem 1980 i dues medalles d’or i una de plata als Jocs Paralímpics de Nova York 1984 L’any 2007 fou guardonat amb una medalla de bronze del Reial Orde del Mèrit Esportiu