Resultats de la cerca

A sis anys ingressà a la capella de música de Sant Agustí, a Maó Traslladat a Barcelona, fou membre del cor del Gran Teatre del Liceu 1945-48 L’any 1948 començà a interpretar papers secundaris, com a tenor còmic o de caràcter, amb el nom artístic de Diego Monjo El 1953 participà en l’estrena de Canigó , d’A Massana Durant la dècada de 1950, formà part de la companyia de Maria Espinals amb la qual enregistrà una bona quantitat de sarsueles A partir dels anys seixanta alternà el cant i la tasca d’assistència escènica Al cap de poc temps, passà a exercir les funcions de director d’…

Destacà com a aquarellista autor de petits retrats de personatges diversos, d’escenes populars, etc, vius testimonis de l’època Entre els seus deixebles i continuadors hi ha els fills Joan i Josep Chiesa i Bagur i Pasqual Calbó L’estil dels Chiesa fills és lleugerament més amanerat, i sovint és difícil de determinar l’autor de les obres És conegut com a pintat per Giusseppe el retrat a l’oli del governador francès comte de Lannion ajuntament de Maó És important la collecció Hernández i Sanz Maó i Barcelona Les aquarelles dels Chiesa han estat abusivament copiades i…

Participà en les lluites pel domini anglès a Irlanda i al continent fou ferit a Namur el 1702 passà al Canadà Participà en la batalla d’Almansa 1707 Passà a Menorca amb el grau de coronel a les ordres del duc d’Argyle, el qual substituí com a governador el 1712 Inicià l’ampliació del castell de Sant Felip Fou novament governador interí en 1716-18 i en 1720-25 En 1725-27 residí a Gibraltar i posà la fortalesa en estat de defensa Tornà a Menorca, on substituí el governador lord Charpentier Fou nomenat governador efectiu el 1730 La seva activitat, malgrat les intermitències de la seva gestió,…

El 1808 representà Menorca a la junta suprema de govern de Mallorca Fou membre de l’Academia de Historia 1819 Deixà manuscrites diverses obres sobre la història de Menorca i publicà Cartilla y silabario para la escuela pública 1850, 1855, de la qual hi degué haver una primera edició en català

Llicenciat en ciències físiques per la Universitat de Barcelona el 1968, fou professor de física de l'estat sòlid a la mateixa universitat 1970-1974 i director i principal impulsor de l' Enciclopèdia de Menorca des de 1977 En fundar-se l'Institut Menorquí d'Estudis 1985, en fou nombrat el seu secretari general primer i el coordinador científic posteriorment, càrrec que exercit fins a la seva mort Fou membre numerari de la Societat Catalana de Física, membre de la Secció de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques de l'Institut d'Estudis Catalans i membre de la Societat Catalana d'Història…

Germà d’ Antoni , Bartomeu , Josep i Joan Es doctorà en drets a Avinyó 1775 i fou assessor del tribunal del crim i del tribunal del vicealmirallat durant l’ocupació britànica de Menorca 1798-1802 Era germà de Joan Es doctorà en drets a Avinyó 1775 i tingué càrrecs públics durant l’ocupació britànica de Menorca 1798-1802 Dominava, a més del llatí i el grec, l’hebreu, l’àrab, l’anglès, el francès, l’italià i l’alemany, i traduí al català diverses obres de Molière no localitzades i també textos anglesos Fou membre de la Societat Maonesa de Cultura

Germà de Joan , Bartomeu , Antoni i Pere Graduat en teologia per la Universitat Literària de Mallorca, és autor del manuscrit —avui perdut— Tractat d’agricultura i economia rural de l’illa de Menorca , que dedicà a la pagesia menorquina

Fou incorporat en representació de Menorca a la Junta Provisional del Govern de les Balears, per l’octubre del 1868 Elegit el 1873 diputat a corts, aquestes el nomenaren ministre de finances, en el primer govern republicà presidit per Pi i Margall 11 de juny Mancat de la formació tècnica adequada, fou substituït el 28 de juny de 1873, quan Pi i Margall aconseguí d’elegir directament el seu nou govern

Es formà com a músic sota el mestratge de Benet Andreu i del director d’orquestra B Briones Inicià precoçment la seva activitat de compositor, a disset anys A la seva prematura mort llegà una producció compositiva en què destaca una Missa de rèquiem 1867 i l’òpera Romeo e Giulietta 1872

S'especialitzà en patologia de la dona i de l’infant i en obstetrícia, disciplines de les quals fou catedràtic a la Universitat de Madrid El 1839 publicà a París un recull de treballs científics en francès Fou metge de cambra d’Isabel II i senador El 1861 féu a Madrid la primera operació de laparotomia a l’Estat espanyol