Resultats de la cerca

Baró d’Herbers Fill segon i successor de Jerónimo Ram de Viu y Liñán i segon comte de Samidor com a successor del seu germà consanguini Ventura Ram de Viu i Baillet Aferrissat absolutista, fou corregidor de Castelló de la Plana En morir Ferran VII residia a València, des d’on anà a Morella i, d’acord amb el coronel governador de la plaça, Carlos Victoria, s’alçà en armes a favor del pretendent Carles Maria Isidre de Borbó novembre del 1833 El governador de Tortosa, Manuel Bretón , es presentà davant Morella, obligà els conjurats a fugir i l’ocupà 9 de desembre Ram de Viu s’internà a Aragó i,…

Vida Estudià al Conservatori de Música de València, amb M Palau, i amplià els estudis a París amb Ch Koechlin Fou catedràtic de música de l’Escuela Experimental de Magisterio de Madrid i collaborà en els instituts de musicologia del Consell Superior d’Investigacions Científiques i d’Alfons el Mag nànim, institució aquesta darrera que li publicà estudis sobre el folklore del País Valencià També exercí la crítica a la revista "Arbor" Entre la seva obra, segons ell adscrita a l’impressionisme i inspirada en la música popular, destaquen peces com la música per a orquestra Homenaje a Albina , Tres…

Fou colònia romana amb el nom de Bisgargis Blandae

Es constituí oficialment a Morella a l’abril del 2011, tot i que ja portava un parell d’anys d’activitats Té la seu a l’Aula Museu Carles Salvador de Benassal Alt Maestrat

Després de limitar els termes d’Olocau del Rei País Valencià i de Mirambell Aragó penetra als Ports per la Mata de Morella, on rep per la dreta el riu de les Truites, i desemboca al seu collector a Forcall, juntament amb el riu de Calders

Aquest any obtingué un precepte del rei Odó que el posava sota la seva protecció i li confirmava propietats a Boada i Morella Baix Empordà i les esglésies de Santa Reparada i Sant Mateu Ja no existia a la fi del segle X sembla que fou refós a la Grassa

El 1822 s’alçà a Benissanet contra el règim constitucional, i el 1827 lluità a favor dels Malcontents Exiliat a França, tornà a Catalunya durant la primera guerra Carlina Lluità a les ordres de Cabrera que el féu governador de Cantavella i de Morella i s’exilià novament el 1840

Consta aproximadament d’unes 750 espècies, la majoria naturals de zones càlides Urticàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Boehmeria nivea rami Parietaria sp parietària Parietaria diffusa morella roquera , blet de paret, granadella Urtica sp ortiga Urtica dioica ortiga gran Urtica pilulifera ortiga balera, ortiga de pilotes Urtica urens ortiga petita, ortigola

A Morella collaborà 1833 en l’aixecament carlí comandat pel baró d’Herbers que inicià al País Valencià la primera guerra 1833-40 Presa la ciutat pels liberals, formà una partida, i, afusellat Herbers, fou elegit cap de les partides del centre, amb l’aprovació, entre altres, de Cabrera Poc després fou pres i executat