Resultats de la cerca
Es mostren 1426 resultats
Boris Leonidovic Pasternak
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Escriptor i traductor rus.
Els seus primers poemes tenen un marcat caràcter simbolista Bliznec v tucakh ‘Bessó als núvols’, 1914, Poverkh bar'erov ‘Sobre les barreres’, 1917, Sestra moja zizn ‘Ma germana, la vida’, 1922 Les obres posteriors es caracteritzen per la visió individual de la realitat, la complexitat de les imatges i el refinament del llenguatge Lejtenant Schmidt ‘El tinent Schmidt’, 1926, Dev'at'sot p'atyj god ‘L’any 1905’, 1927, Vtoroje rozdenije ‘El segon naixement’, 1932 Pasternak conreà simultàniament la poesia i la prosa El 1956 publicà fora de l’URSS Doktor Zivago , retaule dels anys de la guerra i de…
Konstantin Georgevič Paustovskij
Literatura
Escriptor rus.
Inicialment conreà arguments exòtics després el seu estil evolucionà i conreà temes de la natura i de l’edificació socialista Kara Bugas 1932, Čornoje more ‘La mar Negra’, 1936, Roždenije mor'a ‘El naixement de la mar’, 1952 Té obres històriques Poručik Lermontov, 'El tinent Lérmontov’, del 1941, biogràfiques Isaak Levitan, 1937, autobiogràfiques Povest o žizn’, 'La història de la meva vida’, 1955, trilogia i un gran nombre d’altres novelles i contes
Andrej Sakharov
Física
Físic i activista pels drets humans rus.
El 1953 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Soviètica Feu recerques sobre física teòrica i proposà amb IE Tamm un mètode per a obtenir reaccions termonuclears controlades mitjançant descàrregues elèctriques en el plasma situat en un camp magnètic Participà en la construcció de la primera bomba d’hidrogen soviètica Des dels anys seixanta s’oposà públicament a la proliferació nuclear i, juntament amb la seva esposa Jelena Bonner , es convertí en el capdavanter de la dissidència soviètica en favor de la democratització i el respecte als drets humans a l’URSS, posicions expressades en el seu assaig…
Andrej Andrejevič Voznesenskij
Literatura
Poeta rus.
Arquitecte de professió, durant els anys d’estudiant mantingué un intens interès per la literatura i fou molt influït per Boris Pasternak , del cercle d’amistats del qual formà part Amb Bella Akhmadulina i Jevgenij Aleksandrovič Jevtušenko és el més destacat dels poetes en llengua russa sorgits a l’empara de la relativa liberalització del règim soviètic que la mort de Stalin 1953 propicià No començà a publicar fins el 1958 i mantingué un difícil equilibri entre les pressions de la censura i l’expressió pròpia La seva poesia intenta transmetre la tensió i el dinamisme del temps actual en…
Sergej Ivanovič Vavilov
Física
Físic rus.
Feu recerques importants en òptica, especialment sobre els fenòmens luminescents, fisiologia òptica, els colors, etc, i també en fonts de llum freda mitjançant radiacions ultraviolades Rebé dues vegades l’orde de Lenin de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS i el premi Stalin 1942
Jurij Valentinovic Trifonov
Literatura
Novel·lista soviètic.
És un dels més coneguts a l’Occident a causa del seu inconformisme Estudià a l’Institut Gor'kij de Literatura La seva primera novella Studenty ‘Estudiants’, 1950, guanyà el premi Stalin el 1951 Treballà també com a periodista i aquesta professió donà el tema de la novella Utolaja žaždu ‘Apagant la set’, 1963, sobre la construcció del canal del Karakum La major part de la seva obra durant els anys seixanta fou publicada en la revista Novij Mir Les seves darreres novelles Obmèn ‘El bescanvi’, 1969, Predvaritel’nje rezultaty ‘Resultats preliminars’, 1970, Dolgoje pošcǎnje ‘El llarg adeu’, 1971…
Teodor III de Rússia
Història
Tsar de Rússia (1676-1682).
Fill i successor d’Aleix I A causa de la seva salut delicada el poder fou exercit, successivament, pel seu oncle Ivan Miloslavskij, germà de la seva mare, pels cortesans Jazikov i Likhačev i per Vasilij Golicyn Durant el seu regnat es difongueren els costums polonesos i les doctrines catòliques i s’inicià una reforma militar i administrativa Fou succeït pel seu germà carnal Ivan V i pel seu germà consanguini Pere I, sota la regència de la seva germana carnal Sofia
Teodor I de Rússia
Història
Tsar de Rússia (1584-98).
Fill i successor d’Ivan IV, fou el darrer sobirà de la dinastia ruríkida A causa de la seva constitució malaltissa i de la seva debilitat mental, el govern fou dirigit pel seu cunyat germà de la seva muller Irene, Borís Godunov, que fou nomenat regent 1588 A la seva mort, Borís Godunov fou elegit tsar per l’Assemblea Nacional
Aleksej Petrovič
Història
Tsarévitx, fill de Pere el Gran i de la seva primera muller, Lopukhina.
Visqué exiliat amb aquesta a Suzdal’ en un ambient hostil al tsar El 1709 fou enviat a estudiar a l’estranger i es casà amb Sofia Carlota de Brunsvic 1711 Recolzat en el clergat, s’oposà a les reformes del seu pare, que decidí d’excloure'l de la successió al tron 1716 Aleksej fugí a Viena i després a Nàpols 1717, però tornà a Rússia enganyat per una sèrie de promeses que no es compliren Fou empresonat, condemnat a mort i executat 1718, per haver conspirat contra el tsar
Aleix de Rússia
Història
Tsar de Rússia (1645-76), de nom Aleksej Mikhajlovič Romanov.
Fill de Miquel I, primer tsar de la família Romanov Decretà el codi de Sobor 1649, que donava forma jurídica al sistema de servatge i donava així satisfacció als propietaris rurals En donà també als comerciants amb l’abolició dels privilegis dels estrangers i amb l’estatut duaner del 1653, que suprimia les barreres duaneres locals Arran de la guerra contra Polònia 1652-67, Aleix annexà Smolensk i tota la Ucraïna oriental amb Kíev a Rússia, però la desgraciada guerra contra Suècia 1656-58 no li permeté d’aconseguir un accés a la Bàltica A l’Àsia, l’imperi arribà fins al Pacífic i la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina