Resultats de la cerca

El 1867 féu restaurar el monestir de Sant Llorenç del Munt, i publicà, a més de diverses obres religioses en català, l’estudi Sant Llorenç del Munt son passat, son present i venidor 1871

Germà de Pere II d’Arquer i fill gran del bisbe càtar Bertran Martí, el qual el designà successor seu Establí, amb l’ajuda d’un nebot de nom Pere, una xarxa per a evacuar càtars perseguits a les terres del Llenguadoc i el Rosselló cap al Principat de Catalunya L’any 1244, poc abans de caure el castell de Montsegur a mans franceses, fou un dels quatre designats per a salvaguardar el tresor amagat a la fortalesa La tradició diu que aquest llegat fou introduït clandestinament en terres catalanes, i se’n perdé el rastre fins que, al segle XIV, una part aparegué al monestir aragonès de Sant Joan…

Fill primogènit de Ramon I d’Arquer i de Brianda de Perellós, faïdits exiliats en terres catalanes després de la desfeta occitana Casat amb Brunissenda de Goscons 1266, senyora d’importants feus al Maresme i al Vallès Oriental, són l’origen del llinatge dels Arquer de Goscons Pere III aportà al cabal matrimonial un conjunt de peces votives de gran valor, conegut documentalment com Thesaurus Gosconensis Igualment, impulsà la reforma de la força de Goscons realitzada a finals del segle XIII

Sant Esteve de la Vall era una església situada a mig aire de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, just on ara hi ha la masia de can Pobla Antigament el nom d’aquesta masia era el de “mas de Sant Esteve” existia ja l’any 1192, data en què consta que fou cedit a Bernat de Riquer i a Ramon d’Espluga Dels edificis antics no en queda cap rastre, ja que quan al tombant del darrer canvi de segle es construí l’actual mansió de can Pobla, es derruïren les edificacions existents Durant segles l’església fou la parròquia de la demarcació del monestir de Sant Llorenç, al qual, probablement…

Fundat l’any 1999, és el segon club de cúrling més antic de Catalunya i de l’Estat espanyol Des del 2003 participa en el Campionat d’Espanya i en la Lliga Catalana Guanyà el Campionat d’Espanya masculí 2003, 2009 i femení 2003 També aconseguí el Campionat de Catalunya 2004, competició mixta que guanyà l’equip femení Participà en dos Campionats d’Europa 2004, 2009 com a selecció espanyola També practica el futbol sala

Situació i presentació El sector septentrional forma part del sector de la Serralada Litoral del massís de la serra del Corredor, que s’estén als peus del turó de Montalt 597 m, cim culminant del terme, al límit amb el de Sant Andreu de Llavaneres i el de Dosrius De les diverses rieres que davallen de la part muntanyosa, es destaquen la riera del Balís, límit amb Llavaneres, la riera de Sant Vicenç, que travessa el poble de Sant Vicenç de Montalt, la riera dels Gorgs i la de Caldes, límit de llevant i important fita divisòria històrica entre les diòcesis de Barcelona i de Girona i entre les…

Un document del 1016 que esmenta una venda de terres en el terme “ de castro de Monte Alto ”, ha fet escriure molt, i s’han fet moltes suposicions sobre aquest efímer castell, que no surt més en la documentació medieval Carreras i Candi i altres autors creien haver-ne vist restes al puig de Montalt, de 580 m d’altitud, situat al vèrtex de partió entre els termes de Dosrius, Arenys de Munt, Sant Vicenç de Montalt i Sant Andreu de Llavaneres Les suposades ruïnes són en realitat un munt de pedres sense cap traça d’edifici o d’altra edificació

Segons una escriptura datada el 23 de juliol de 1039, el terme i la parròquia d’Ullastrell foren cedits al monestir de Sant Llorenç del Munt per la comtessa Ermessenda i el seu nét Ramon Berenguer I El document de donació expressa que els comtes cedeixen a Sant Llorenç “villam scilicet que dicitur Oleastreto” , amb la seva església de Santa Maria, amb delmes, primícies, oblacions, cases, terres i aigües, com ho havia tingut Senegundis En la documentació que avui dia es conserva de Sant Llorenç del Munt consten diverses escriptures referents a la parròquia d’…