Sant Esteve de la Vall era una església situada a mig aire de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, just on ara hi ha la masia de can Pobla. Antigament el nom d’aquesta masia era el de “mas de Sant Esteve”; existia ja l’any 1192, data en què consta que fou cedit a Bernat de Riquer i a Ramon d’Espluga. Dels edificis antics no en queda cap rastre, ja que quan al tombant del darrer canvi de segle es construí l’actual mansió de can Pobla, es derruïren les edificacions existents.
Durant segles l’església fou la parròquia de la demarcació del monestir de Sant Llorenç, al qual, probablement, havia pertangut de sempre.
El primer esment documental que tenim del temple correspon a la venda feta als seus servidors per un tal Morudi i la seva muller Floresinda de la meitat d’una vinya l’any 972. En aquest document no es diu si l’església pertanyia o no al monestir. La vinculació al Munt és documentada catorze anys més tard, en el privilegi de confirmació dels béns i possessions del monestir de Sant Cugat del Vallès (del qual aleshores depenia el del Munt) que el rei Lotari promulgà l’any 986 arran de la destrucció del seu arxiu quan es produí la ràtzia d’Almansor de l’any anterior.
A partir d’aquest document són constants les referències de la dependència de l’església de Sant Esteve al monestir del Munt: en les butlles de confirmació de béns de Sant Cugat del Vallès dels papes Silvestre II (any 1002), Joan XVIII (any 1007), Urbà II (any 1098) i Calixt II (any 1120) se’n fa esment. L’església continuà sempre unida al monestir del Munt i la seva decadència coincidí amb l’abandó de Sant Llorenç.
La situació privilegiada del temple, a mig aire de la muntanya, en un pla protegit dels vents del nord per les cingleres que envolten la Mola, l’existència d’una deu, minsa però suficient, i la placidesa del lloc, feren que l’església de Sant Esteve fos un paratge temptador perquè els monjos hi sojornessin, abandonant, quan podien, el recinte monacal, més exposat als vents i al fred. Això motivà diverses intervencions dels abats de Sant Cugat, que eren superiors del monestir, per tal d’evitar-ho: l’any 1228 l’abat de Sant Cugat recorda al del Munt, que aleshores pràcticament residia a Sant Esteve, que almenys dos o tres cops a la setmana pugi al monestir. I el 1235 s’ordena als monjos que no traspassin els cingles que encerclen la Mola, de manera que per anar a Sant Esteve necessitessin el permís de l’abat o del prior.
El culte a l’església s’hi mantingué fins al segle XVIII, almenys, i s’extingí amb tota seguretat quan el monestir fou abandonat i expoliat pels francesos l’any 1809.
Una moderna capella continua el culte i la titularitat al costat de can Pobla.