Resultats de la cerca
Es mostren 820 resultats
Charles Maurice de Talleyrand-Périgord
Metropolitan Museum of Art (Nova York)
Història
Polític i diplomàtic francès.
Príncep de Benevent i duc de Talleyrand Fou bisbe d’Autun 1788 i diputat als Estats Generals 1789 D’idees revolucionàries, defensà la nacionalització dels béns eclesiàstics i es mostrà d’acord amb la constitució civil del clergat excomunicat pel papa, abandonà l’Església, amb la qual es reconcilià abans de morir Sospitós de reialisme, hagué d’exiliar-se 1792-96 Havent tornat a França, fou ministre d’afers estrangers 1797-99 i participà en el cop d’estat del 18 de brumari Collaborà inicialment amb Napoleó, però fou apartat 1807 en defensar un sistema d’equilibri europeu Caigut…
Robert Stewart
Història
Polític irlandès.
Vescomte de Castlereagh i segon marquès de Londonderry Com a primer secretari 1789-1801 del lord lloctinent anglès a Irlanda, ajudà a sufocar la rebellió del 1798 i aconseguí que el Parlament irlandès aprovés la unió amb Anglaterra 1800 Formà part de l’ala progressista dels tories Com a secretari de guerra 1805-09 dirigí la guerra contra Napoleó i organitzà diverses expedicions al continent, com la que desembarcà a la península Ibèrica comandada per Moore i Wellington Nomenat ministre d’afers estrangers 1812, unificà els esforços per a la derrota de Napoleó i la instauració d’un…
Elisa Bonaparte
Història
Gran duquessa de Toscana.
Germana de Napoleó I, el seu nom de soltera era Maria Anna Es casà 1797 amb Felice Pasquale Bacciochi
Batalla de Waterloo (18 de juny)
Napoleó retorna a França París Govern dels cent dies És vençut definitivament a la batalla de Waterloo 18 de juny
Aimé-Jacques-Alexandre Bonpland
Botànica
Botànic i viatger francès, company de viatge de Friedrich Heinrich Alexander von Humboldt, en col·laboració amb el qual escriví Plantae aequinocciales
(1805-09), on són descrits un gran nombre d’espècies i de gèneres nous.
Posteriorment fou superintendent del jardí de la Malmaison, i a la caiguda de Napoleó emigrà a l’Amèrica del Sud
República Batava
Geografia històrica
Nom que el maig del 1795 prengueren les Províncies Unides dels Països Baixos en constituir-se en república de model francès.
La República Batava fou substituïda l’any 1806 pel regne d’Holanda, establert per Napoleó a favor del seu germà Lluís Països Baixos
nap
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Des de la segona meitat del segle XIX, moneda de cinc pessetes, especialment les encunyades durant el govern provisional del 1868, durant el regnat del rei Amadeu, durant la Primera República i en els regnats d’Alfons XII i d’Alfons XIII.
El seu origen podria ésser la forma abreujada del nom Napoleó, que apareix en les monedes del rei Josep Bonaparte Ioseph Nap Dei gratia
meharista
Història
Soldat indígena de l’Àfrica del Nord pertanyent a les tropes colonials muntades en dromedaris, guarnits amb sella i aptes per a la cursa i per a la guerra, anomenats mehari
.
Emprats com a cos d’atac pels romans, els meharistes figuraren en l’exèrcit de Napoleó I i, posteriorment, en tots els exèrcits colonials francesos
Lazare Nicolas Marguerite Carnot
Història
Militar
Polític i militar francès, anomenat el gran Carnot
.
Procedia d’una família d’advocats de Borgonya El 1791, essent capità d’enginyers, fou elegit diputat per a l’Assemblea Legislativa i després per a la Convenció El 1793 fou nomenat membre del Comitè de Salvació Pública, on s’ocupà dels afers militars i contribuí a posar en peu de guerra catorze exèrcits que salvaren la Revolució de les coalicions de les potències europees, entre els quals l’exèrcit dit del Midi , que envaí Catalunya Guerra Gran Durant el Directori, del qual fou elegit membre 1795, s’oposà a Paul de Barras i hagué d’exiliar-se 1797 Contrari al poder personal de Napoleó durant…
Pedro de Villacampa y Periel
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar aragonès.
El 1793 ingressà en l’exèrcit, i lluità a la Guerra Gran 1793-95, a la guerra contra Portugal 1801 i a la guerra contra Napoleó, en la qual participà en la defensa de Saragossa fet presoner, assolí de fugir i, ascendit a mariscal de camp, operà per Aragó Daroca, 1810, el Principat i el País Valencià, on substituí Joaquín Blake y Joyes desembre del 1811 com a cap de les forces que lluitaven contra Napoleó Ascendit a tinent general 1814, es mostrà descontent del règim absolutista restaurat per Ferran VII pel fet d’haver assistit a un sopar considerat subversiu fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina