Resultats de la cerca

Derrotà els florentins a Altopascio 1325 i s’apoderà de Pistoia, Volterra i Pisa 1328, i esdevingué, així, cap dels gibellins de Toscana Lluís IV erigí els seus estats en ducat hereditari 1328, però el seu fill Enric en fou desposseït molt aviat Maquiavel el féu protagonista d’una novella

Havent-se distingit a la batalla de Crécy 1346, fou fet cavaller per Eduard III d’Anglaterra Després de l’acord de Brétigny 1360 passà, al càrrec d’un cos de mercenaris, al servei de Pisa contra Florència, després al servei dels Visconti, del papa Gregori XI i finalment de Florència

La deformació de les galeries sota la pressió exercida per l’edifici produeix un assentament addicional que, emprat de manera molt controlada, contribueix a uniformitzar l’assentament experimentat per tot el fonament La subexcavació s’ha emprat amb gran èxit a la Catedral Metropolitana de Mèxic i a la Torre de Pisa

Suposat bisbe d’Èmesa Escriví el tractat Perì phýseōs anthrópou ‘Sobre la natura de l’home’, d’inspiració neoplatònica, però clarament orientat com a apologia del cristianisme Erròniament atribuït a Gregori de Nissa, fou traduït al llatí, al segle XI per Alfano di Salerno i al segle XII per Burgundio da Pisa

Estudià a la Universitat de Pisa, on fou director de la Scuola Normale Superiore Fou un dels primers a interessar-se per la teoria de les equacions algèbriques d’Évariste Galois Creà els nombres emprats en triangulació, que porten el seu nom, i treballà també en topologia, teoria del potencial i elasticitat

Fou patriarca titular de Constantinoble i cardenal prevere de Sant Marc 1405 Fou elegit papa de Roma, enfront del d’Avinyó, Benet XIII Ambdós foren deposats pel concili de Pisa 1409, on l’antipapa Alexandre V obtingué el reconeixement general Continuà com a papa fins al concili de Constança, on renuncià al papat

En decaure el poder almoràvit a la resta de l’Àndalus, assolí una independència efectiva, malgrat que no adoptà el títol d’emir Aglutinà nombrosos refugiats proalmoràvits de la península Ibèrica i signà tractats comercials amb Gènova i amb Pisa 1148 i 1149 Fou assassinat pel seu fill Isḥāq ibn Muḥammad ibn Ġāniya 1151

Fou professor a la Universitat de Pisa 1905-49 Dedicà els seus principals estudis a la dialectologia italiana, especialment els parlars centre-meridionals El 1924 fundà la revista “Italia dialettale” Treballà àmpliament en el camp de l’onomasiologia romànica I nomi romanzi delle stagioni e dei mesi , 1904 Publicà nombrosos estudis Saggi linguistici , 1959, etc

Seguidor de Giotto, fou un dels representants de l’academicisme eclèctic florentí Les seves obres mostren elements giottescs, sienesos i del gòtic internacional i, alhora, una accentuació del caràcter popular frescs a la sagristia de l’església de San Miniato, Florència, al Camposanto de Pisa 1391-92 i al Palazzo Publico de Siena 1407

Ensenyà a Pisa i probablement a Florència Escriví, entre altres obres mèdiques, en llatí, un tractat contra Avicenna, ibn Māsawayh i, en general, la medicina aràbiga Adversus Avicennam, Mesuen et vulgares medicos omnes , 1533 i un comentari a la part patològica del Kitāb al-manṣūrī , d’al-Rāzī In nonum librum Rasis ad Almansorem , 1564