Resultats de la cerca

Deixeble de Carlos Pau i collaborador de Germà Sennen i de Pius Font i Quer, a partir del 1942 ocupà la càtedra de botànica de la facultat de farmàcia de Barcelona Publicà nombroses notes sobre la flora del Principat, Andorra i Castella i també s’interessà per la micologia

Existia ja al final del s VI i fou modificada diverses vegades, fins a la reorganització de Pius X Constitució Sapient Consilio , 1908 i, posteriorment, per la constitució apostòlica Regimini Ecclesiae Universae 1967 i el motu propio Quo aptius 1973, que la incorporà a la secretaria d’estat

És l’òrgan de l’Institut Botànic de Barcelona Ha publicat treballs escrits en llengües llatines, anglès o alemany, referents a totes les branques de la botànica i, especialment, a la flora i la vegetació dels Països Catalans El 1968 publicà un volum commemoratiu d’homenatge a Pius Font i Quer

Dominicà, abandonà l’orde i entrà al servei de Carles V 1549 El 1561 professà al convent de mínims de Sant Sebastià de València fou superior de diversos convents i corrector provincial 1580 Fou beatificat per Pius VI el 1786 la seva festa és celebrada el dia 4 de juliol

Obra extensa i profundament influïda per l’òpera italiana especialment per Donizetti, aviat fou tradicional d’interpretar-la per la festa de les santes 27 de juliol, tradició que el papa Pius X autoritzà que continués 1907, malgrat la seva reforma de la música litúrgica Ha estat enregistrada en discs 1966

Bé que no disposà de formació científica, fou un bon observador i coneixedor de les plantes del camp Collaborà amb Odón de Buen, i amb Pius Font i Quer com a recollector del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, els herbaris del qual enriquí considerablement entre el 1917 i el 1934

D’acord amb els criteris noucentistes, intentà elevar el to de les publicacions de caràcter local Hi aparegueren articles de pensament, creació literària, art, llengua, història i ciències Hi collaboraren, entre d’altres, Josep Carner, Agustí Esclasans, Pius Font i Quer, Josep M López i Picó, Lluís Nicolau d’Olwer i Octavi Saltor

A l’edat mitjana rebien el nom de concordat tota mena de convencions entre els bisbes i els poders laics o els monestirs Els primers concordats foren signats després de l’emancipació de l’Església de la tutela temporal la convenció de Londres 1107 i la de Worms 1122, aquesta última entre Calixt II i Enric V Alexandre III i Frederic I 1176, Innocenci III i Frederic II 1212 i Climent IV i Carles d’Anjou 1265 sobre la investidura de les dues Sicílies firmaren uns altres concordats de caràcter polític Aquest tipus de tractat era conegut amb el nom de concòrdia a la corona catalanoaragonesa La…

Féu palesa la seva posició contra les idees liberals a través dels seus escrits pastorals, s’oposà a la constitució democràtica espanyola del 1869 i polaritzà les protestes de l’episcopat contra la Constitució del 1876, que introduïa la llibertat de cultes Assistí al Concili Vaticà I i Pius IX el creà cardenal el 1873

Marc Sangnier en fou el principal impulsor Els sillonistes defensaren la participació dels catòlics en l’acció política, en un sentit demòcrata i pluralista, i a partir del 1904 publicaren L’Éveil Démocratique Com a conseqüència de la condemna de Pius X 1910, efectuada en un context de lluita antimodernista, el moviment es dissolgué