Resultats de la cerca

Rodrigo Soriano encapçala una escissió al Partit Republicà de València que dirigeix Vicente Blasco Ibáñez

Passà als Rodrigo cognomenats Faus-Escrivà i als Rovira, barons d’Antella i d’Uxiola

Passà a les famílies Dassió, Ferrer de Pròixida, Peres de Calataiud, Roca, Ortís de Rodrigo i Rovira

Promotors Rodrigo Moreno, Antonio Moles i José Soro També és conegut com a Partit Comunista del Poble Català de les Terres de Lleida

Era una antiga alqueria d’època musulmana que Jaume I donà el 1242 a Rodrigo d’Aranda i el 1249 a Sanç d’Orenga

Vida Estudià dret a la Universitat de Madrid i es doctorà en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma Fou crític musical en "Arriba" i "ABC" i participà en la direcció de nombroses institucions musicals, com ara la Comisaría General de la Música 1940-43, 1971-72 i la secció de música contemporània de l’Instituto Español de Musicología 1952 En 1951-56 dirigí el Conservatori de Madrid i el 1958 ingressà en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, institució de la qual fou secretari general des del 1969 També dirigí l’Academia de España de Roma 1977-81 i el Museo del Prado Escriví…

La fundació fou feta amb consentiment de fra Rodrigo Gonçalves, aleshores comanador de Castella i lloctinent del mestre templer d’Alfambra, fundador el 1174 de l' orde de Santa Maria de Montgaudi El rei dotà la nova casa amb terres del terme de Terol, la vila de Castellot i amb un vassall en poblacions de més de cent habitants d’Aragó, el Principat de Catalunya, Provença, Roergue, Millau i Gavaldà Li atorgà també franquesa de lleuda, passatge, pontatge i altres imposicions El centre havia d’ésser Terol, i totes les cases haurien d’obeir el mestre resident en aquesta ciutat…

Graduada en antropologia i art dramàtic, debutà al teatre l’any 1974 i no fou fins el 1982 que actuà per primer cop en un film The World According to Garp, 1982, de George Roy Hill Posteriorment ha alternat els escenaris amb la televisió i el cinema Ha estat reconeguda sobretot en papers de dones calculadores, ambicioses i dures The Big Chill 1983, de Lawrence Kasdan, The Natural 1984 de Barry Levinson, Jagged Edge 1985, de Richard Marquand,  Fatal Attraction 1988, d’Adrian Lyne Dangerous Liaisons 1988, de Stephen Frears,  Reversal of Fortune 1990, de Barbet Scroeder Hamlet 1991, de Franco…

Era cavaller de l’orde de Sant Joan de Jerusalem En 1695-1700 fou lloctinent de València, com a successor del marquès de Castel-Rodrigo Cessà a la mort de Carles II de Castella

Passà per compra a Rodrigo Díaz de Mendoza, que el 1430 comprà a Joan II de Navarra la baronia de Benidorm Per enllaç passà als Fajardo, als Puixmarín-Rocafull, als Teijeiro, als Valda i als Bernuy