Resultats de la cerca

Collaborà en diferents revistes N R F , Commerce , Mesures , etc participà en la Resistència amb el pseudònim de Roland Mars fou director literari d' Action i membre del PCF 1937-47 La seva poesia rebutja la transcendència i cerca la descripció estàtica i minuciosa dels objectes, amb gran rigor en l’ús del llenguatge Ha publicat Douze petits écrits 1926, Le parti pris des choses 1942, Proèmes 1949, Le grand recueil en tres volums, 1961, Le savon 1966, Nouveau recueil 1967, Entretiens avec Philippe Sollers 1970, Nioque de l’avant-printemps 1983, Pratiques d’écriture 1984, etc Li…

Fou el número u del món segons el rànquing de l’ATP guanyador de la medalla d’or als Jocs Olímpics de Los Angeles del 1984 i medalla de bronze al Jocs Olímpics de Seül del 1988 en la modalitat de dobles Entre el 1984 i el 1992 ha guanyat nombrosos torneigs i títols, d’entre els quals cal destacar la Copa Davis 1984, 1985 i 1987 i, amb A Jarryd, els dobles de Roland Garros 1986, l' open d’Austràlia 1978, l' open d’USA 1987 i dues vegades el Masters En la modalitat individual guanyà el Masters 1989, l' open d’Austràlia 1985 i 1987 i Wimbledon 1988 i 1990, entre d’altres

Germà de l’historiador Manuel Mundó Feu estudis a Llotja i amb Joaquim Mir i Manolo Hugué El 1945 anà a París, on freqüentà la Grande Chaumière tingué contactes amb Georges Braque, Roland Oudot i, sobretot, amb François Desnoyer El 1948 tornà a Barcelona Exposà regularment a Barcelona, París, Roma, Madrid, etc Obtingué nombrosos premis, com la medalla Cézanne 1958, el Ciutat de Terrassa 1959, el Sant Jordi 1966 i el Ciutat de Barcelona 1967, entre d’altres A la inicial tendència postimpressionista afegí elements expressionistes Hom pot enquadrar la seva pintura, de temàtica…

A quinze anys vencé a l’Orange Bowl del 1971, prova que tornà a guanyar l’any següent juntament amb el campionat juvenil de Wimbledon El 1972 debutà a la Copa Davis, que guanyà als dinou anys 1975 Els anys 1976, 1978, 1980 i 1981 fou finalista a Flushing Meadows Es destaquen els cinc triomfs consecutius a Wimbledon en 1976-80 i les victòries a Roland Garros els anys 1974, 1975, 1978, 1979, 1980 i 1981, així com el Masters 1979 i 1980, el campionat mundial 1978 i 1979, el campionat de WCT el 1974 i 1976 i molts altres torneigs en els cinc continents El 1983 es retirà del tennis de…

Estudià música amb Jodoc Entzenmüller al monestir benedictí dels Sants Ulric i Afra Possiblement també treballà amb Roland de Lassus a Munic Des del 1581 ocupà la plaça de preceptor i kantor de l’escola luterana i de l’església de Santa Anna a Augsburg, on desenvolupà una gran activitat musical Escriví el tractat Compendium musicae Augsburg, 1591 amb finalitats pedagògiques Aquesta obra, que conté més d’un centenar de peces seves, fou molt coneguda i utilitzada per tot Alemanya durant força anys en alguna de les seves múltiples reedicions També escriví i edità diversos llibres…

Possiblement ingressà com a nen de cor de la capella musical de la cort de Baviera cap al final de la dècada del 1550 Allí tingué l’oportunitat de treballar amb Roland de Lassus, actiu a la cort bavaresa des del 1556 Ocupà diversos càrrecs a la cort i al servei de famílies nobiliàries a Munic i també en altres ciutats alemanyes, i gaudí d’una gran fama com a cantant i com a professor La seva música és fortament influïda per l’estil de R de Lassus Se’n coneixen set misses, la major part de paròdia a partir d’obres polifòniques de R de Lassus, alguns motets, la collecció Newe…

De molt jove freqüentà els salons literaris parisencs, fou privat del duc de Guisa 1655 i el 1660 el casament amb una vídua rica li proporcionà independència econòmica Membre de l’Acadèmia Francesa 1670, formà part del cercle de poetes més proper a Lluís XIV Tot i que escriví poesies, comèdies i tragèdies, Quinault és recordat sobretot com el llibretista de JB Lully La seva collaboració amb aquest compositor s’estengué del 1671 al 1686 i donà com a resultat una quinzena de tragédies en musique com ara Alceste 1674, Atys 1676 o Roland 1685, la majoria d’argument mitològic tamisat…

Soci del Tenis Club Algezares i amb llicència del Reial Club Tennis Barcelona, debutà com a professional el 2003, any que guanyà el seu primer Challenger Olbia Fou campió d’Espanya dos anys consecutius 2006, 2007 i també campió d’Espanya absolut en dobles juntament amb José María Vicente 2005 Ha guanyat deu torneigs individuals de l’Associació de Tennistes Professionals ATP, tots en terra batuda Ha participat en tots els torneigs del Grand Slam en dues ocasions arribà a quarts de final del Roland Garros 2008, 2010 El 2008 debutà amb Espanya a la Copa Davis, participà en els Jocs…

Jugador del Reial Club Tennis Barcelona, destacà en categoria juvenil guanyant el Campionat de Catalunya individual 1955 i el de dobles amb Andreu Gimeno i Josep Lluís Arilla respectivament 1954, 1955 Guanyà el títol júnior de Roland Garros 1957 També fou campió d’Espanya en dobles juntament amb Gimeno entre el 1955 i el 1958 Guanyà el Campionat de Catalunya individual en dues ocasions 1960, 1961 i també en dobles 1957, amb A Gimeno, i 1961, amb JLl Arilla Participà en algunes edicions de torneigs del Grand Slam Jugà la Copa Davis amb la selecció espanyola en vuit ocasions entre…

Especialista en dobles, nasqué a les installacions del Reial Club Tennis Barcelona Format en aquest club, fou campió d’Espanya júnior 1957, 1959 Guanyà l’Orange Bowl 1960 en categoria individual, i en dobles amb Andreu Gimeno Aconseguí cinc Campio-nats d’Espanya de dobles amb Andreu Gimeno 1959, Manolo Santana 1962, el seu germà Albert 1963, Josep Maria Gisbert 1966 i Manuel Orantes 1967, i guanyà també el de dobles mixtos amb Alicia Guri 1959 i María Carmen Hernández Coronado 1968 Fou finalista a Roland Garros 1961 i al Trofeu Comte de Godó 1960, 1963, 1965 Jugà deu anys la Copa…