Resultats de la cerca
Es mostren 410 resultats
governació de Dénia
Història
Antiga demarcació administrativa del País Valencià creada pel govern borbònic després del 1707.
Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Dénia Al nord, comprenia la meitat meridional de la Safor amb Gandia i, al sud, la Marina fins a Altea i Finestrat Fou suprimida el 1833
Espai Obert
Historiografia catalana
Revista anual publicada entre el 1994 i el 1998 pel col·lectiu Comarques Centrals Valencianes, creat a la Safor per diversos professionals de la cultura i la investigació. Se subtitulà Revista d’assaig i investigació.
Tenia com a finalitat principal esdevenir un òrgan d’expressió del naixent projecte de les Comarques Centrals Valencianes i participar en la vertebració d’aquest espai alternatiu a la divisió en províncies com a fòrum de debat sobre els seus lligams històrics, culturals, econòmics i lingüístics En el consell de redacció i l’assessor hi havia representants d’arreu d’aquest territori, fet que incidí en el caràcter supracomarcal de la publicació Entre els objectius exposats en la primera editorial figuraven també la promoció dels joves investigadors, la creació de vincles amb la Universitat i la…
Dedicada una plaça al País Valencià a una víctima del feixisme
L’Ajuntament de Simat de la Valldigna Safor inaugura una plaça dedicada a Guillem Agulló, l’activista d’esquerres i independentista que l’11 d’abril de 1993 va morir en aquest poble assassinat per neonazis
Forna
Poble
Poble (fornalers) del municipi de l’Atzúvia (Marina Alta), uns 3 km al nord-est d’aquest darrer poble, al peu d’un turó coronat per les ruïnes d’un antic castell.
Abans del 1920 formava municipi independent L’església parroquial Sant Bernat havia depès de la de Vilallonga de la Safor Era lloc mixt de moriscs 35 focs el 1609 i cristians Fou centre de la baronia de Forna
ullal
Geologia
Ressurgència aqüífera de gran potència en forma de forat rodó de diàmetre entre alguns metres fins a més de cinquanta, oberts en les planes al·luvials, a la zona de contacte amb les terres calcàries.
Hi sol abundar la pesca, i són aprofitats per al regadiu Són molt nombrosos a l’horta de Gandia Safor el més cabalós d’aquesta zona és el de les aigües de Pego , prop de la carretera d’Oliva a Pego
valls de Pego
Subcomarca de la Marina Alta, que ocupa les conques dels rius de Gallinera, Girona i de l’alt riu de Gorgos, que discorren entre les serres de la Safor, Segàrria, Laguar i Bèrnia.
Són unificades històricament per una intensa presència islàmica que culminà en les guerres i l’expulsió dels moriscs i, de retop, en una generalitzada repoblació mallorquina El terreny, molt esquerp, és en bona part inculte, però els aiguavessos abancalats són sembrats d’oliveres, figueres, cirerers i vinya A la part NW s’ha iniciat, per contaminació turística, el procés de parcellacions residencials Hom distingeix, amb criteris més aviat històrics, set o vuit valls La vall d’Alcalà s’allarga entre les serres de Gallinera i Gellibre al N i la d’Alcalà al S, i constituïa una senyoria d’al-…
regió de Xàtiva
Regió del País Valencià, la més pluricèntrica dels Països Catalans, a causa del seu relleu accidentat.
Les serralades prebètiques hi assoleixen una extensió considerable, entre La Meseta castellana i el cap de la Nau, i dificulten les comunicacions del migjorn valencià amb la resta del país Les aigües s’orienten cap al Xúquer afluents de la dreta, a llevant, on l’únic riu cabalós, el d’Alcoi, contribueix a formar la plana de la Safor, i a migjorn, els més migrats Per la població 477 724 h el 1981, 141 per km 2 la regió de Xàtiva és la més poblada del País Valencià després de les de València i Alacant El seu creixement, modest, amb algun període regressiu el darrer, el de 1940-50…
pedrera

Pedrera de granit
© Corel
Tecnologia
Lloc d’on hom extreu pedres, emprades en construcció o en obres públiques, bé com a tals pedres, bé com a primera matèria per a la fabricació de calç, de ciment, etc.
Generalment són arrencades de la roca mitjançant l’explosió de barrinades Les pedreres solen rebre noms específics segons la mena de pedra que hom en treu, i així són anomenades guixera, llosera, marbrera, marguera, tosquera, etc, segons que la pedra obtinguda sigui, respectivament, per a fer guix, lloses, marbre, marga, pedra tosca, etc Les oscillacions de la producció de les pedreres als Països Catalans depenen molt de la proximitat al lloc on s’ha d’emprar la pedrera i ben poc de la mà d’obra, que és mínima Pel seu volum, la pedrera més important és la calcària Procedeix bàsicament del…
plebà
Dret canònic
Rector d’alguna parròquia important.
Té el seu origen en el plebanus o dirigent d’antigues plebs o comunitats parroquials Poc corrent als Països Catalans, el nom només és aplicat al rector de Montblanc Conca de Barberà i a algun rector valencià com el de Santa Maria d’Oliva Safor
Sistema Prebètic
Serralada
Part de les serralades Bètiques; s’estén des de Martos (Jaén) fins a l’interior del cap de la Nau (Marina Alta).
Hi dominen les fàcies detrítiques i continentals amb absència de material paleogen plegat Dins el País Valencià, hom el subdivideix en extern formacions al N d’Alcoi-Bèrnia costa de la Safor i del Marquesat i intern faixa fins a Monòver-Alacant litoral de la Marina
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina