Resultats de la cerca

Estudià amb Vicent Garcia El 1630 guanyà la plaça de mestre de capella de Sogorb, i el 1634 fou nomenat contralt de la seu de València Hom en conserva un Beatus vir, un Laetatus sum i un Magnificat , de gran qualitat

La geografia Cap de comarca, Xelva Al N el sistema de la serra de Javalambre separa els Serrans d’Aragó i de l’Alt Palància NE per l’E les altures de la serra de Mira Castella, que dominen els congosts del Túria, marquen els límits amb Castella la Nova al S, les serres ibèriques que en direcció NW-SE dominen la Plana d’Utiel i la Foia de Bunyol la separen d’aquestes el pas cap a l’E, al Camp de Túria, és assenyalat per un descens ràpid de l’altitud i la transició a les planes suaus del Túria, al començament del seu curs baix El relleu és format per materials juràssics i cretacis que donen…

Ensenyà art i teologia al convent de València i fou comanador dels convents de Sogorb i de Tarragona Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1788, hi llegí un treball sobre l’origen de la llengua catalana 1789 Publicà nombrosos sermons i obres religioses

Estudià als seminaris de Sogorb i de València, i es llicencià en dret a València Seguidor de Cánovas i, després, de Silvela, fou diputat a corts pel districte de Gandia en diverses legislatures Exercí una gran influència en els sectors conservadors valencians i de la Restauració

El 1808 lluità contra els francesos a Saragossa, on fou fet presoner, i contra els carlins presa de Sogorb, 1835 presa de Berga, 1840 Fou capità general de Catalunya 1843 s’adherí, després de vacillar, a l’aixecament contra Espartero la Jamància Posteriorment exercí alts càrrecs militars a Madrid

Fou canceller de la corona catalanoaragonesa 1320-25 i conseller del rei Jaume II Mort aquest, residí habitualment a València, on s’oposà a les pretensions territorials del bisbe de Sogorb i defensà, a la cort valenciana del 1329, els furs valencians El 1345 fundà una càtedra de teologia a València

Professor a l’acadèmia de San Fernando de Madrid És autor del mausoleu de Juan B Romero cementiri de València, unes Pietats per a les Escoles Pies de València i Xixona, unes estàtues per al monument al governador Quijano, a Alacant, i uns Apòstols per a la seu de Sogorb

Doctor en teologia i mercedari, ocupà diversos càrrecs dins el seu orde, fou qualificador i jutge del Sant Ofici i examinador sinodal de Mallorca i Sogorb Defensà el lullisme Publicà diverses obres de caràcter religiós en castellà i en català Mirall i exemplar de los estudiants, ab algunes addicions 1645

L’església la Mare de Déu dels Desemparats depèn de la parròquia de Cirat Després de la conquesta cristiana pertangué a Abū Sa'īd, el qual donà el lloc al bisbe de Sogorb i, després, el 1247, a l’arquebisbe de Tarragona Lloc de moriscs, el 1602 tenia 6 focs La senyoria fou dels Carròs

L’any 1521, durant la guerra de les Germanies, foren encunyats rals d’argent a Dénia i a Sogorb amb les característiques dels rals o divuitens es distingeixen per les lletres D i SO, abreviatures del nom de la seca, i la S d’Alfons Sanxis, mestre de la seca de València, que figuren en el camp del revers